Dólar de les Colónies de l'Estret
.jpg){kind=link}
El dólar (en malayo: ringgit, i anglés: dollar) va ser la moneda de curs llegal de les Colónies de l'Estret des de 1904 a 1939. Ademés, s'utilisava en els Estats Federats Malayos, Sarawak, Brunei i Borneo Septentrional.
Història
A principis del XIX, la moneda utilisada en les Índies Orientals era el real de 8, conegut també com "dólar espanyol", que incloïa tant les emissions per a Castella com per a Mèxic. Ademés, convivia en atres monedes locals com el keping de Kelatan, el keping de Trengganu i el dólar de Penang.
En 1837, es va introduir la rúpia índia com a moneda oficial, ya que l'Índia es va encarregar d'administrar les colónies de l'Estret. No obstant, els reals espanyols varen continuar circulant i en 1845 es va introduir definitivament una moneda específica per al territori. El dólar de l'Estret va fixar la seua paritat al real espanyol, i es dividia en 100 centaus. En 1867 l'Índia va deixar d'administrar el territori i el dólar es va convertir en una moneda independent.
Des de 1898, el dólar era emés per un Consell Monetari i no es va permetre als bancs privats emetre billets. Durant els següents huit anys el seu valor es va reduir i en 1906 es va fixar a la lliura esterlina, en una taxa de canvi de 2 chelins en 4 penics per dólar. En 1939 va ser substituït pel dólar malayo a la parell. Hui en dia, Brunei i Singapur seguixen utilisant la moneda successora del dólar de l'Estret, llevat Malàsia que es va separar de l'acort en 1973.
Monedes
En 1845 es varen falcar les primeres monedes per a les Colónies de l'Estret en denominacions de ¼, ½ i 1 centau en coure. Estes monedes varen ser falcades per la Companyia Britànica de les Índies Orientals i no s'especifica el seu lloc de fabricació. En 1862 es va falcar una nova série en les mateixes denominacions, a nom del govern indi. Estes monedes tenien especificat el territori de "Índia - Straits".
En 1871 es varen afegir monedes d'argent de 5, 10 i 20 centaus, seguides de les denominacions de ¼, ½ i 1 centau a l'any següent, i una moneda de 50 centaus d'argent en 1886. Els primers dólars d'argent es varen falcar en 1903. En referència a la nova unitat monetària, el governador Sir John Anderson va publicar en un diari de Singapur el 24 d'agost de 1904, que des del 31 d'agost de 1904, la lliura esterlina, el real espanyol i els dólars d'Hong Kong perdrien la seua condició de moneda de curs llegal en substitució del nou dólar de l'Estret.
El propòsit d'esta mida va ser crear una taxa de canvi independent per al nou dólar en comparació a les atres monedes d'argent d'atres països que circulaven en la regió. L'idea era que quan el valor del canvi divergia considerablement del valor dels dólars d'argent d'atres països, les autoritats podrien fixar el valor a la lliura esterlina per a aixina fixar el valor del dólar de l'estret segons la base d'intercanvi d'or. Esta fixació es va produir quan el dólar de l'Estret va alcançar el seu valor màxim de 2 chelins en 4 penics front a la lliura.
Despuix d'uns anys, el valor de l'argent va aumentar ràpidament fins al punt de valdre més que el valor d'intercanvi estàndar de l'or. Per a evitar que es fongueren els dólars, es va falcar un nou dólar més chicotet en 1907 i es va reduir la seua cantitat d'argent. Alguna cosa similar va ocórrer en el pese filipí. L'última moneda de ¼ centau es va falcar en 1916, i entre 1920 i 1921 la producció de monedes de dólar i 50 centaus va cessar. Les demés denominacions varen continuar fabricant-se fins a 1935.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Straits dollar» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.