Dòna de Las Palmas
Dòna de Las Palmas és el nom en el que es coneix als restants fosilizados d'un humà l'esquelet arqueològic del qual (provablement en orige en el pleistoceno) va ser trobat en una cova inundada (cenote) prop de Tulum, Quintana Rosegue, Mèxic, l'any 2006 i que data de fa aproximadament 10 000 anys, açò és, de la denominada "edat del gèl".
Antiguetat de la osamenta
[editar | editar còdic]És la osamenta més antiga trobada fins ara en la península de Yucatán, a partir de la reconstrucció de la qual forense se sosté l'hipòtesis de que el continent americà i, particularment Mesoamérica, va ser habitat per diverses corrents migratòries i...[1]
El nom usat de Las Palmas deriva del nom del cenote a on va ser trobat l'esquelet. Per l'excelent preservació dels restants, s'ha pogut inclús recrear l'apariència física d'esta persona, trobant-se que les traces fisonómicos resulten propencs als de la població del surest asiàtic.
l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic ha revelat recentment, a partir dels estudis d'antropologia forense realisats en França, lo que seria una escultura de la Dòna de Las Palmas que ha segut exposta al públic. Es mostra en tal reconstrucció a una dòna d'entre 44 i 50 anys, en 1.52 cm d'estatura i un pes de 58 quilos.
L'esquelet arqueològic en qüestió que és un dels tres en major antiguetat d'Amèrica, va ser trobat dins d'un cenote subjecte a investigació espeleológica en la costa oriental de la península de Yucatán, en el Carib mexicà, com a part d'un proyecte de major envergadura desenrollat pel INAH i orientat al propòsit de registrar, classificar, estudiar i protegir els cenotes de la regió.
Atres osamentas
[editar | editar còdic]La de la dòna de Las Palmas, és una atra osamenta, junt en la del Jove de Chan Hol, la de la Dòna de Naharon, i la del Home del Temple, descobertes entre 2005 i 2006, totes en l'interior de coves inundades en la Península de Yucatán. Són peces clau per a entendre el poblament d'Amèrica, “ya que enfortixen l'hipòtesis de que el continent americà es va poblar a partir de vàries migracions provinents d'Àsia”, segons l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), de Mèxic.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nota presa de Cavernes de Tulum: Estos descobriments subaquàtics componen la colecció de osamentas més completa i en millor estat de conservació de la Prehistòria d'Amèrica, corresponen a l'época del Pleistoceno i aporten una informació de gran valor per a definir l'época de l'arribada de l'home a Amèrica, la qual ha segut discutida per mig de la teoria del poblament tardà i per mig de la més recent teoria del poblament primerenc. Les possibles trayectòries de migració del ser humà al continent americà, que actualment es debaten són:
- La més coneguda i acceptada partint de Siberia i creuant pel pont de Beringia.
- La de grups polinesios partint de les illes d'Oceania i creuant l'oceà Pacífic.
- La de grups solutrenses partint de lo que hui serien els territoris de França, Espanya i creuant per Groenlàndia.
- ↑ MARK STEVENSON The Associated Press. «Osamenta arqueològica sugerix migració diversa en Mèxic». El Nou Herald. Consultat el 23 de juliol de 2010. «L'arqueòlec governamental Alejandro Terrats va afirmar que el panorama s'ha complicat degut a que el rostre reconstruït de la dòna semeja més al dels habitants de zones del surest d'Àsia com Indonèsia. "L'història no és aixina de senzilla", va dir Terrats. "Açò indica que el continent americà va ser poblat en varis moviments migratoris, no solament a partir d'una o dos onades procedents del nort d'Àsia a través de l'estret de Bering, com referix una de les teories més divulgades",»
- ↑ «Revelen el rostre de la dòna de l'era del gèl». Diari de Yucatán. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2010. Consultat el 23 de juliol de 2010. «Cita del Diari de Yucatán:La provable identitat de la Dòna de Las Palmas es va conseguir gràcies a que l'esquelet va ser trobat pràcticament complet (90%) i en molt bon estat de conservació, i varen poder practicar-se-li els més alvançats estudis d'antropologia forense. L'escultura de cos complet, realisada en França, oferix una aproximació de les característiques físiques que va poder tindre la Dòna de Las Palmas, l'antiguetat de la qual oscila entre els 10,000 i 12,000 anys, i està visible al públic en l'exposició 390 ppm. Planeta alterat. Canvis climàtics i Mèxic, en Guanajuato.»
- ↑ [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mujer de Las Palmas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.