Décades d'Herrera

La Història general dels fets dels castellans en les Illes i Terra Ferma de la mar Oceà que criden Índies Occidentals, coneguda també com les Décades d'Herrera, és una obra històrica escrita per Antonio d'Herrera i Tordesillas, cronista major dels reis Felipe II i Felipe III d'Espanya, i croniste de les Índies, publicada en Madrit entre 1601 i 1615 en les imprentes de Juan Flamenc i Juan de la Costera en quatre volums.

Contingut

Es tracta de l'història escrita més completa d'Amèrica, i com desvela el seu nom, l'obra se centra en narrar els acontenyiments vixcuts pels conquistadors espanyols durant la conquista, més allà del mig natural, del que ya s'havia ocupat en la seua Descripció, i per damunt del món indígena, que considera tractat en les obres de Les Cases, Sahagún, Olmos o Mendieta, puix es tracta d'una història de fets i no de coses. Tampoc es tracta d'una història l'objectiu primordial de la qual fora comprendre i valorar lo succeït, sino que fonamentalment és descriptiva, deixant els juïns personals a un costat, narrant els successos i acontenyiments el protagonisme dels quals es troba en els castellàs.

Les portades estan gravades, fent alusió a temples, cacics i atres aspectes d'Amèrica, aixina com les efigies d'alguns conquistadors espanyols, entre ells els seus paisans Diego Velázquez de Cuéllar, Juan de Grijalva o el capità Gabriel de Rojas i Córdova, constituint els retrats una verdadera colecció dels rostres més famosos que varen intervindre en la conquista, sent en molts casos únics, aspecte pel que obtenen una excepcionalitat especial. Les Décades estan considerades una obra sense influència, puix l'autor no va viure les experiències que descriu, pretenent acostar-les al llector a través de les cròniques i tota la documentació oficial que pel seu càrrec va tindre al seu alcanç, sent aixina la primera història d'Amèrica que va utilisar totes les fonts històriques disponibles i va aplegar a constituir-se en la primera Història general de les Índies.

"... Perque tem que els fets heròics dels castellans en les Illes i Terra Ferma de la Mar Oceà siguen negats pels nostres enemics".
— Antonio d'Herrera, Décades.

L'obra va ser tan monumental que, Antonio de Solís, qui va succeir a Herrera en el càrrec de croniste, no es va sentir en forces per a proseguir el treball. L'únic que ho va intentar sense molt èxit va ser un atre croniste, Pedro Fernández del Polze, en bona voluntat i tenacitat, pero en un resultat desalentador, puix el seu manuscrit permaneix inèdit en l'actualitat.

Les Décades varen tindre un èxit marejant al temps de publicar-se, i en pocs anys s'havien traduït al llatí, al francés i al alemà, passant despuix al holandés i al anglés, contant una vintena de noves edicions, l'última en 1991 a càrrec de l'Universitat Complutense de Madrit, substituint a una anterior de la Real Acadèmia de l'Història.

Edicions

Edicions impreses de les Décades d'Herrera
Any	Ciutat	Idioma	Editor / Traductor	Comentaris
1601-15	Madrit	Castellà	Antonio d'Herrera i Tordesillas	Primera edició
1622	Ámsterdam	Llatí
1622	Ámsterdam	Francés	Michel Colin
1623	Ámsterdam	Llatí
1623	Fráncfort	Alemà	L. Hulsius
1624	Fráncfort	Llatí
1660	París	Francés	N. de la Cost
1671	París	Francés	N. de la Cost
1706	Leyden	Holandés
1724	Londres	Inglés
1725-26	Londres	Inglés	John Stevens
1726	Madrit	Castellà		Notes d'Andrés González Barcia
1728	Amberes	Castellà	Juan Batiste Verdussen	Làmines de Teodoro Bry
1729-30	Madrit	Castellà
1743	Londres	Inglés	John Stevens
1934-57	Madrit	Castellà	Real Acadèmia de l'Història.	Pròlec d'Antonio Ballesteros-B.
1944-45	Asunción Buenos Aires Guaranía	Castellà		Pròlec de J. Natalici González.
1991	Madrit	Castellà	O. Complutense de Madrit.	Estudi de Mariano Costa Dumenge.

Vore també

Bibliografia

COSTERA DUMENGE, Mariano: Antonio d'Herrera i la seua obra, Segòvia, 1998. ISBN 84-89711-14-3

Este artícul conté una traducció derivada de «Décadas de Herrera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.