Cyathula achyranthoides

Cucua femella (Cyathula achyranthoides)

Cucua femella (Cyathula achyranthoides) és una planta de la família Amaranthaceae, nativa del bosc humit d'Àfrica tropical i Madagascar, introduïda i àmpliament distribuïda en l'Índia, Mèxic, América Central i Amèrica del Sur.

Descripció

És una herba o subarbust d'un metro d'alt o menys, erecto, en raïls en els nòduls inferiors, entrenudos ramificats, 1 a 4 mm de gros. Les seues fulles oposts i decusadas, llargues elíptiques a estretament elíptiques, disminuïxen gradualment en base i àpiç, les laminas chicotetes disminuïxen de forma abrupta i en freqüència són ròmbic ovalades, són de 3 a 15 cm de llarc i 1.5 mm d'ample. Té un mechó terminal o axilar, de 5 a 20 cm de llarc i 5 a 10 mm d'ample, un pedúncul de 0,5 de llarc en prims tricomas blanquecinos, a la seua volta bràctees abraçant els fascículos florals, primes translucidas i anchamente lanceoladas, mucronatas o aristadas, cada fascículo naix en un pedúncul molt curt i flexo, estos tenen a quedar-se tancats adjacents com en el frut, usualment en una flor fèrtil i una estèril; les espines curves excedixen en periantio. La flor en porcions del periantio en una dimensió de 4 mm de llarc i 1,5 mm d'ample, fortament nervado i esparcidamente puberulento en prims filaments blanquecinos. El utrículo és ovoide i operculado. Les seues llavors són oblongas, re-uniformes a cocleado - orbiculares de color café lluent.

Cultive

Esta espècie florix en qualsevol época de l'any, pero freqüentment dels mesos de novembre a maig. Usualment esta planta es troba en àrees pertorbades o en creiximent secundari primerenc, llocs oberts com a tancats. Les plantes creixen en formacions humides sempre verdes i també estacions seques. En Colòmbia creix en zones de sol pantanoso com maleza d'hortes, potreros, cafetales, prop de la carretera, en peridomicilios, en trochas de bosc, al sol i a l'ombra, a costat de les quebrades. Particularment en el departament de Nariño, municipi de Tumaco, Villarica, El Desaiguador, riu chagüi, vereda Palambí.

Etnobotánica

Us: Paludisme, febra, fege, bazo.

Formes d'us: Per a febres, fege bazo: es pren un grapat (59 g) de la part de dalt de la planta i es prepara el suc, es pren en dejunes i 3 a 4 voltes en el dia, fins a obtindre la curació.

Per a paludisme, baixar febres: prendre en cru un grapat de branques en tot i flor es trau el suc en un litro d'aigua per a prendre com a aigua durant tres dies, té efecte curativo en una hora.

En matarratón (Gliricidia sepium): per a qualsevol tipo de febra, es pren cru cinc cogollos de cunua i un grapat de fulls de matarratón en un litro d'aigua per a prendre cada quinze minuts, una pren un pocillo i mig, fins a obtindre curació.

Bany de cucua en matarraton: els cogollos de cucua i un grapat de matarratón es martafallen, es trau el suc en mig recipient. Es pot banyar en qualsevol moment, fins que cesse la febra. Es pot banyar fins a tres voltes al dia.

Atres usos:

Les fulles s'usen per a detindre hemorràgies. Les flors i fulls s'usen per a la mordedura de gos i mal de cap en Equador. Les flors i fulls s'usen per a detindre sagnats en Panamà.

Taxonomia

Cyathula achyranthoides va ser descrita per (Kunth) Moq. i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 13(2): 326–327. 1849.

Sinonímia

• Desmochaeta achyranthoides
• Cyanthula geminata
• Cyanthula prostrata var achyranthoides
• Desmochaeta densiflora
• Desmochaeta uncinata
• Pupalia densiflora

Noms Comuns

• Cucua femella
• Cucua
• Liendra de porc (Valle del Cauca)
• Shinguito runto (Perú)
• Mangalarga (Costa Rica)

Bibliografia

• Font Quer, P. (comp.) (1953) Diccionari de Botànica. Llabor, Barcelona.
• Adolfo Espill Serna. Catàlec del herbario de la Real Expedició botànica de Nova Espanya (1787-1803) conservat en el Real Jardí Botànic de Madrit.