En la generació d'electricitat a escala de servici públic, la curva de l'ànet (en anglés duck curve) és un gràfic de la producció d'energia en el transcurs d'un dia que mostra el desequilibri temporal entre la demanda màxima i la producció d'energia renovable, particularment l'energia solar fotovoltaica. En molts mercats energètics, la demanda màxima es produïx despuix de la posada del sol, quan la generació solar ya no està disponible. En regions en una alta penetració d'energia solar, la cantitat d'energia que deu generar-se a partir de fonts distintes a la solar o eòlica mostra un ràpit aument al voltant de la vespradeta i alcança el seu punt màxim en les hores de la vesprada, produint un gràfic que s'assembla a la silueta d'un ànet.[2][3]

Curva de l'ànet
Curva blava: demanda d'energia elèctrica.
Curva roja: suministrament d'energia elèctrica a partir de fonts no renovables.
Curva grisa: suministrament d'energia elèctrica solar.
Les senyes corresponen a l'estat de Califòrnia el 22 d'octubre de 2016 (un dissabte),[1] un dia en que la producció d'energia eòlica va ser baixa i constant durant tot el dia. Note's la forta pujada de la curva roja de 17:00 a 18:00 quan el sol es posa, lo que requerix uns 5 gigavatios de capacitat de generació de fonts no renovables per a entrar en llínea en una hora.

El terme va ser falcat en 2012 per l'Operador del Sistema Independent de Califòrnia (CAISO).[4]

Descripció del fenomen

La curva de l'ànet representa la càrrega neta, és dir, la diferència entre la demanda total d'electricitat (càrrega) i la producció de fonts d'energia renovables variables com la solar i l'eòlica. Matemàticament:

Carga neta=Demanda total−Generación renovable variable (solar + eólica)

Durant les hores centrals del dia, la generació solar és màxima, lo que reduïx significativament la càrrega neta. Açò crea el "pancha" de l'ànet. A la vespradeta, la generació solar cau ràpidament mentres la demanda seguix sent alta (o inclús aumenta), lo que obliga a atres fonts de generació (com a gas natural, hidroelèctrica o carbó) a aumentar la seua producció de manera molt accelerada. Este ràpit ascens forma el "coll" de l'ànet.[2]

El fenomen és més pronunciat en dies solejats i de baixa demanda, com les fins de semana de primavera i autumne, quan la calefacció i l'aire acondicionat tenen un us reduït.[5]

Variacions regionals

Curva de Nessie en Hawái

En Hawái, a on l'adopció de generació solar distribuïda és molt alta (més del 20% de les llars tenen panels solars), la curva és encara més pronunciada que en Califòrnia. Esta variant es coneix com la curva de Nessie (pel mònstruo del Llac Ness), per la forma més extrema i "jorobada" que adopta la càrrega neta.[6][7]

Curva del camello en latitut altes

En regions en alta penetració d'energia eòlica, s'ha descrit un fenomen anàlec denominat curva del camello (camel curve), a on la generació eòlica pot ser màxima durant la nit, creant dos "jorobas" en la càrrega neta (una a la vespradeta i una atra en amanecer).[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Califòrnia ISO - Renewables Reporting» (en en). www.caiso.com.
  2. ↑ 2,0 2,1 Paul Denholm, Matthew O'Connell, Gregory Brinkman i Jennie Jorgenson. "Overgeneration from Solar Energy in Califòrnia: A Field Guide to the Duck Chart" NREL/TP-6A20-65023. National Renewable Energy Laboratory, novembre 2015 (en anglés).
  3. ↑ Wirfs-Brock. «IE Questions: Why Is Califòrnia Trying To Behead The Duck?» (en en). Inside Energy. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 20 de març de 2018 (en en).
  5. ↑ «What the Duck Curve Tells Us About Managing A Green Grid» (en en). caiso.com. Califòrnia ISO. Consultat el 29 d'abril de 2015.
  6. ↑ «Charting Hawaii's Spectacular Solar Growth» (en en). The Energy Collective. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2018. Consultat el 4 de febrer de 2015.
  7. ↑ «Hawaii's Solar-Grid Landscape and the 'Nessie Curve'» (en en). Consultat el 10 de giner de 2017.
  8. ↑ (2018).«The Camel Curve: A Market Design Problem in High Wind Penetration Scenarios».IAEE Energy Forum.