Demanda màxima
La demanda màxima o pico de demanda en una ret elèctrica és simplement la demanda d'energia elèctrica més alta que s'ha produït durant un periodo de temps específic (Gönen 2008). La demanda pique es classifica típicament en anual, diària o estacional. La demanda màxima, la demanda pique o la càrrega màxima són térmens utilisats en la gestió de la demanda d'energia que descriuen un periodo en el que s'espera que es proporcione energia elèctrica durant un periodo sostingut a un nivell de suministrament significativament superior al promig. Les fluctuacions màximes de la demanda poden ocórrer en els cicles diaris, mensuals, estacionals i anuals. Per a una empresa de servicis elèctrics, el punt real de demanda màxima és un periodo de mija hora o hora que representa el punt més alt de consum d'electricitat dels clients. En este moment hi ha una combinació d'oficina, demanda domèstica i en algunes époques de l'any, la caiguda de l'obscuritat.[1]
Algunes empreses de servicis públics cobren als clients en funció de la seua demanda màxima individual. La major demanda durant cada més o inclús un periodo de 15 a 30 minuts d'us màxim en l'any anterior es pot usar per a calcular els càrrecs.[2]
Referències
- ↑ Landsberg, Dennis R.; Ronald Stewart, {{{nom2}}} (1980). Improving Energy Efficiency in Buildings: A Management Guide, SUNY Press, p. 456. ISBN 1438409990.
- ↑ Wang (2008). Energy Efficiency and Management in Food Processing Facilities, CRC Press, p. 122. ISBN 1420063391.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Demanda máxima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.