Cupa
Concepte
Les cupae (en llatí singular cupa, plural cupae) són un tipo senzill de monument funerari de planta allargada en coberta cilíndrica, imitant una cuba tombada (de fet, cupa significa cuba en llatí), expressant aixina partix de la seua tipologia, i que es varen utilisar en algunes regions del Imperi romà entre els sigles I i III. Per añadidura, també s'ampra com a sinònim de sarcòfec.[1]
No obstant, a pesar de la seua relativa simplicitat, en sentit etimològic presenta tal varietat que en moltes ocasions du a la discrepància entre autors per a establir un consens del propi terme.
Relatiu a l'orige
Berciu i Wolski plantegen que el monument apareix per primera volta en Orient, tenint com a enclavament conductor el nort d'Àfrica per a assentar-se en la península ibèrica, per mig de Baelo Claudia segons Vaquerizo. A això afegir que, vinculada a dita teoria, este monolit seria la translació de la domus abovedada i comuna de llocs com Aleixandria. Encara que, per la seua banda, Bacchielli desvincula la seua relació en esta zona descartant la proposta relativa als tipo de habitació i sarcòfecs licios. Inclusivament, davant tal amplitut de propostes geogràfiques, es planteja l'época helenística com a precedent, tenint com a frut esta extensió a províncies europees, africanes i asiàtiques.[2]
La qüestió es presenta, per tant, en un cúmul de formulació desiguals sense una idea generalisada, i és tal la problemàtica que entorn a l'us, o com ya s'ha mencionat en el seu concepte, existirà un panorama prou similar.
Referències
- ↑ Caldera de Castro et al., 1978, p. 455
- ↑ Beltrán de Heredia et al., 2012, p. 81
Bibliografia
- V, Javier; V, David; V, Simone (2011). Mors omnibus instat: aspectes arqueològics, epigràfics i rituals de la mort en l'Occident romà, Liceus, Servicis de Gestió i Comunicació. ISBN 978-84-9822-933-2. Consultat el 2023-11-04.
- Andreu Pintat, Javier(2012).«Les "cupae" hispanes: certees i obscuritat presents, reptes futurs».Les cupae hispanes: orige, difusió, us, tipologia.Fundació Uncastillo i UNED - Centre Associat de Tudela.Tudela:: 477–487.Consultat el 2023-11-04.
- V, Julia; V, Isabel(2012).«Les "cupae" de la "Hispania Citerior": reflexions sobre el seu orige i sobre el cas de "Barcino"».Les cupae hispanes: orige, difusió, us, tipologia.Fundació Uncastillo i UNED - Centre Associat de Tudela.Tudela:: 77–110.Consultat el 2023-11-04.
- V, Ion; V, Wanda(1970).«Un nouveau type de tombe els meus au jour à Apulum et li problème dones sarcophages à voûte de l'Empire romain».Latomus.29(4): 919–965.ISSN 0023-8856.Consultat el 2023-11-04.(en fr)
- 'V, Lidiano(1986).«Monumenti funerari a forma vaig donar cupula: origine i diffusione in Itàlia meridionale».L ́Africa Romana. Atti de el III Convegno vaig donar studio. Sassari 13-15 dicembre 1985'.Sassari:: 303-319.
- V, Antonio(2012).«"Cupae" italicenses».Les cupae hispanes: orige, difusió, us, tipologia.Fundació Uncastillo i UNED - Centre Associat de Tudela.Tudela:: 271–299.Consultat el 2023-11-04.
- V, María del Pilar(1978).«Una sepultura de cupa trobada en Mèrida».Habis.(9): 455-464.ISSN 0210-7694.Consultat el 2023-11-04.
- V, Charles Victor; Saglio, Edmond (1877). Dictionnaire dones Antiquités grecques et romaines, París: Hachette.
- V, Joaquín; V, Antonio; V, María del Rosario; V, José-Vidal(2012).«Les "cupae" de Càceres».Les cupae hispanes: orige, difusió, us, tipologia.Fundació Uncastillo i UNED - Centre Associat de Tudela.Tudela:: 415–434.Consultat el 2023-11-04.
- V, Joaquín; V, M. José(2012).«Les "cupae" complutenses».Les cupae hispanes: orige, difusió, us, tipologia.Fundació Uncastillo i UNED - Centre Associat de Tudela.Tudela:: 173–194.Consultat el 2023-11-04.
- V, María del Rosario(2012).«Les "cupae" d'Àvila».Les cupae hispanes: orige, difusió, us, tipologia.Fundació Uncastillo i UNED - Centre Associat de Tudela.Tudela:: 393–414.Consultat el 2023-11-04.
- V, Dolores(1965).«Els monuments funéraires en forme de demi-cylindre dans la province romaine de Tarragonaise».Mélanges de la Casa de Velázquez.1(1): 29–72.doi:10.3406/casa.1965.926.Consultat el 2023-11-04.(en fr)
- V, Jorge(2012).«Les "cupae" del Noroest peninsular».Les cupae hispanes: orige, difusió, us, tipologia.Fundació Uncastillo i UNED - Centre Associat de Tudela.Tudela:: 203–220.Consultat el 2023-11-04.
- V, Desiderio(2006).«Sobre la tradició púnica o els influixos mnorteafricans en algunes manifestacions arqueològiques del món funerari hispà-bètic d'época ple-imperial: una revisió crítica».El concepte de lo provincial en el món antic: homenage a la professora Pilar León Alonso, Vol. 2, 2006, ISBN 84-7801-824-7, págs. 317-364.Servici de Publicacions.: 317–364.Consultat el 2023-11-04.
Ramallo Asensio, Sebastián. Hispania Romana: Economia, Societat i Cultura. Múrcia: Universitat de Múrcia, 1999.
Bacchielli, Luciana. "Monuments funeraris romans: Cupae en Hispania". En Revista d'Arqueologia Clàssica, vol. 8, 2003, pp. 215-233.
Mackensen, Michael. Roman Stone Monuments in the Western Provinces. Berlín: Verlag Philipp von Zabern, 2005.
Vaquerizo Gil, Desiderio. Epigrafia funerària romana en Hispania. Còrdova: Universitat de Còrdova, 2001.
Wilson, Andrew. Roman Funerary Art in the Provinces. Oxford: British Archaeological Reports, 1997.
Mackensen, Michael. Roman Stone Monuments in the Western Provinces. Berlín: Verlag Philipp von Zabern, 2005.
Toynbee, J. M. C. Death and Burial in the Roman World. Londres: Thames and Hudson, 1971.
Ramallo Asensio, Sebastián. Hispania Romana: Economia, Societat i Cultura. Múrcia: Universitat de Múrcia, 1999.
Henig, Martin. Religion in Roman Britain. Oxford: Oxford University Press, 1995.
Wilson, Andrew. Roman Funerary Art in the Provinces. Oxford: British Archaeological Reports, 1997.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cupa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.