Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrit
La via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrit és una necròpolis romana dels sigles I a III[1] situada en la plaça de la Vila de Madrit i les seues afores, en Barcelona. El jaciment queda a un nivell inferior al de la plaça, encara que l'urbanisació permet que es veja des del carrer. És un dels diversos espais patrimonials gestionats pel Museu de Història de Barcelona.[2]
Entre els sigles I i III, la llei romana prohibia els enterrament dins de la ciutat[3] i per això les àrees funeràries de Barcino se situaven fòra, a lo llarc dels camins que eixien, escomençant a tocar mateixa de les muralles.[4] En este context, la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrit es considera una via sepulcral secundària,[5] alluntada de la muralla i en enterrament de persones de classe mija o baixa[4] (esclaus i llibertes).[6] Pel contrari, és la necròpolis barcelonesa d'esta época trobada en millor estat de conservació i millor estudiada, ya que del restant solament s'han localisat restants puntuals i, sobretot, restants dels monuments funeraris empleats en l'ampliació de la muralla romana[4] en el IV.
L'eix de la necròpolis és la via, d'uns cinc metros d'esgambi, de la que s'han pogut trobar restants entre el carrer Portaferrissa i el carrer Sant Ana i que eixia de la ciutat per la porta sur-occidental (cap a l'actual carrer de la Boqueria)[7] i es dirigia cap a les Corts o Sarrià. A abdós costats es troben les sepulturas en rencs pero sense una disposició regular, i en la necròpolis delimitada en un mur pel costat exterior.[5] S'han identificat 85 sepultures de diferents tipos: sis cupae monolítiques, sis llaures, una estela, dos lloses en inscripció, trentatrés túmulos (dos d'ells cònics i el restant quadrangulars o cupae d'obra), dèsset enterrament protegits en teixixcas i ánforas i vint enterrament sense restants de proteccions de cap tipo.[1] Actualment, en la via sepulcral es poden vore tres cupae monolítiques més que les que hi havia originalment, ya que estes tres cupae procedents de les excavacions de la muralla es varen colocar a finals dels anys 50 en els emplaçaments a on es trobaven els restants molt danyats de tres cupae d'obra.[8]
Poc despuix de deixar d'utilisar-se la necròpolis es va ser cobrint de depòsits aluvials procedents dels torrents que baixen de Collserola. Açò va mantindre amagades les pedres i va evitar que es reutilisaren com a material de construcció. En 1956 es va descobrir en fer els moviments de terres per a la construcció de l'edifici que actualment ocupa el costat surest de la plaça, i es va fer una primera campanya d'excavació, seguida d'una atra en 1959.[1] Entre el 2000 i el 2003 es va tornar a excavar, coincidint en l'última urbanisació de la plaça,[5] i en 2008 es va inaugurar la museizaació actual.[6]
L'excepcionalitat del jaciment consistix en el fet de que les tombes s'han trobat en el seu context original, ya que de la gran majoria de sepultures romanes que coneixem solament tenim elements de pedra reutilisats en atres obres[6] o sepultures aïllades. Com a mostra, en Barcelona s'han trobat numerosos eixemplars de cupae monolítiques (28 en total), pero d'estes solament s'han trobat en el lloc original les sis d'esta via sepulcral.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Bens d'interés cultural de la comarca del Barcelonés (província de Barcelona)
- Història de Barcelona
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Duren i Sanpere, A. (1972). Barcelona i la seva història, Barcelona: Curial, pp. 97-119, vol I.
- ↑ Museu de Història de Barcelona. «Via sepulcral romana». Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2017. Consultat el 6 de maig de 2014.
- ↑ Museu de Història de la Ciutat (ed.): «Barcino, un recorregut per la Barcelona romana» (en català). Consultat el 6 de maig de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Del romà al romànic, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 267. ISBN 84-412-0023-8.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Generalitat de Catalunya. «Plaça de la Vila de Madrit» (en català). Consultat el 6 de maig de 2014.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Beltran de Heredia. Les cupae de l'Hispania Citerior: reflexions sobre el seu orige i sobre el cas de Barcino, Tudela, pp. 79-112.
- ↑ Museu de Història de Barcelona. «Barcino. Guia de història urbana». Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2013. Consultat el 6 de maig de 2014.
- ↑ 8,0 8,1 Beltran de Heredia, Julia. «La Via Sepulchralis de la plaça Vila de Madrit. Un eixemple de ritual funerari durant l'alt imperi en la necròpolis occidental de Barcino». Consultat el 6 de maig de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrit» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.