Cultura de Gales
.jpg){kind=link}
La cultura de Gales comprén l'idioma galés, les costums, els festivals, la música, l'art, la gastronomia, la mitologia, la història i la política. Gales està representada principalment pel símbol del dragó roig galés, pero uns atres emblemes nacionals inclouen el porro i el narciso.
Encara que compartix moltes costums en les atres nacions del Regne Unit, Gales té les seues pròpies tradicions i cultura distintives, i des de finals del sigle XIX en avant, Gales va adquirir la seua image popular com la "terra del vora", en part per la tradició del Eisteddfod.
Desenroll de la cultura galesa
[editar | editar còdic]Influències històriques
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Poble galés.
S'ha identificat que Gales ha estat habitada per humans durant uns 230.000 anys, com ho demostra el descobriment d'un Neandertal en el Sitie paleolític de Bontnewydd en el nort de Gales.[1] Despuix de l'época romana d'ocupació,[2] varen sorgir una série de menuts regnes en lo que hui és Gales; no obstant, els detalls anteriors al sigle VIII d.C. no estan clars.[3] Els regnes durant eixa época incloïen Gwynedd, Powys i Deheubarth.[4] Si ben Rhodri el Gran en el sigle IX va ser el primer governant en dominar una gran part de Gales,[5] no va ser fins a 1055 que Gruffydd ap Llywelyn va unir els regnes galeses individuals i va començar a anexionar parts d'Anglaterra. Gruffydd va ser assessinat, possiblement en un fòc creuat pels seus propis hòmens, el 5 d'agost de 1063 mentres Harold Godwinson buscava enfrontar-se a ell en batalla.[6] Açò va ocórrer poc més de tres anys abans de l'Invasió normanda d'Anglaterra, lo que va provocar un canvi dràstic en la fortuna de Gales. Cap a 1070, els normandos ya havien vist èxits en el seu invasió de Gales, en el Gwent caigut i Deheubarth saquejat.[7] L'invasió semblava completada en 1093.[8] No obstant, els regnes galeses es varen restablir i la major part de les terres varen ser recuperades dels normandos en les décades següents.[9]
Mentres Gwynedd creixia en força, Powys es va dividir despuix de la mort del fill de Madog ap Maredudd, Llywelyn ap Madog, en la década de 1160, i mai va tornar a unir-se.[10] Llywelyn el Gran es va alçar en Gwynedd i per al moment de la seua mort en 1240 hi havia reunificado la major part de Gales.[11] Despuix del seu decés, el rei Enrique III d'Anglaterra va intervindre per a evitar que Dafydd ap Llywelyn heretara les terres del seu pare fòra de Gwynedd, lo que va dur a la guerra.[12] Les reclamacions del seu successor, Llywelyn ap Gruffudd, varen entrar en conflicte en les del rei Eduardo I d'Anglaterra; açò va resultar en la conquista de Gales per part de les forces angleses.[13]
Els Tudor de Penmynydd varen créixer en poder i influència durant els sigles XIII a el XV, posseint primer terres en el nort de Gales,[14] pero perdent-les en acabant de que Maredudd ap Tudur recolzara l'alçament d'Owain Glyndŵr en 1400. El fill de Maredudd, Owain ap Maredudd ap Tudur, anglicanizó el seu nom per a convertir-se en Owen Tudor, i va anar el yayo d'Enrique Tudor.[15] Enrique va prendre el tro d'Anglaterra en 1485, al final de la Guerra de les Dos Roses, quan les seues forces varen derrotar a les de Ricardo III en la Batalla de Bosworth.[16][17]
Baix Enrique VIII, es varen aprovar les Lleis de Gales de 1535 i 1542. La distinció entre el Principat de Gales i les Marques de Gales va aplegar al seu fi. La llei d'Anglaterra es va convertir en l'única llei de Gales, que llavors era administrada per juges de pau nomenats en cada comtat galés. Gales va passar a estar representada en el parlament per 26 membres.[18]
L'anglés es va convertir en l'únic idioma oficial dels tribunals en Gales, i les persones que usaven l'idioma galés no serien elegibles per a càrrecs públics en els territoris del rei d'Anglaterra. El galés va quedar llimitat a les classes treballadores i miges baixes, lo que va jugar un paper central en l'actitut del públic cap a l'idioma.[18]
La Casa de Tudor va continuar regnant a través de varis monarques successius fins a 1603, quan Jacobo I (Jacobo VI d'Escòcia) va prendre el tro per a la Casa de Estuardo; la seua besyaya era Margarita Tudor.[19]
Identitat i nacionalisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Identitat nacional galesa.
El nacionalisme galés (Plantilla:Langx) emfatisa la singularitat del idioma galés, la seua cultura i la seua història, i demana una major autodeterminació para Gales, lo que podria incloure més poders tornats per al Senedd o la plena independència del Regne Unit. Si be les idees modernes d'un Estat galés autònom varen guanyar prominència a mitan del sigle XVIII, un sentit de nacionalitat i continuïtat cultural ha existit dins de Gales des del final de l'ocupació romana.[20]
En 1406, Owain Glyndŵr va expondre una visió de l'Independència de Gales en la Carta de Pennal, enviada a Carlos VI de França, rei de França. Esta inclou un Gales independent en el seu propi parlament, liderat per Glyndŵr com a Príncip de Gales, una tornada a la Cyfraith Hywel (lleis galesas) d'Hywel Dda, l'establiment d'una iglésia galesa independent i la fundació de dos noves universitats, una en el sur de Gales i una atra en el nort. La carta solicitava el respal militar dels francesos; a canvi, Glyndŵr reconeixeria a Benedicto XIII de Aviñón com a Papa.[21]
Símbols
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Símbols nacionals de Gales.
.svg){kind=link}
Els símbols nacionals de Gales inclouen el dragó, el narciso i el porro. Es conta una història del sigle XVII, atribuïda a Sant David, de soldats que duyen el porro durant les batalles per a fer més fàcil la seua identificació.[22] La referència certa més antiga del porro com a emblema galés es va produir quan la princesa María, filla d'Enrique VIII, va rebre un porro de mans del alabardero de la guàrdia en el Dia de Sant David de 1537.[22] Els colors del porro es varen utilisar per als uniformes dels soldats baix el mandat d'Eduardo I d'Anglaterra.[23]
l'estandart del Dragó Rojo va ser molt provablement introduït en les Illes Britàniques per tropes romanes que, a la seua volta, ho havien adquirit dels dacios.[24] També va poder haver segut una referència a la paraula galesa del sigle VI draig, que significava "dragó".[25] L'estandart va ser apropiat pels normandos durant el sigle XI i utilisat per al Estandart Real d'Escòcia. Ricardo I d'Anglaterra va dur en si un estandart en un dragó roig en la Tercera Creuada.[26]
Abdós símbols varen ser populars entre els reis de la Casa de Tudor, i Enrique VII d'Anglaterra (Enrique Tudor) va afegir el fondo blanc i vert a l'estandart del dragó roig.[26] Açò va ser oblidat en gran mida per la Casa de Estuardo, que preferia un unicorn en el seu lloc.[25] Per als sigles XVII i XVIII, es va convertir en una pràctica comuna en Gran Bretanya que l'alta burguesia usara porros en el Dia de Sant David.[23] En 1807, "un dragó roig pasante de peu sobre un montícul" es va convertir en l'insígnia del Rei per a Gales. A raïl d'un aument del nacionalisme en 1953, es va propondre afegir el lema I ddraig goch ddyry cychwyn ("el dragó roig pren la davantera") a la bandera. Açò va ser mal rebut i sis anys despuix, la reina Isabel II va intervindre per a instaurar la bandera actual.[25] S'ha propost que la Bandera del Regne Unit siga redissenyada per a incloure un símbol que represente a Gales, ya que és l'única nació del Regne Unit no representada en la bandera.[27]
El narciso és un desenroll més recent que es va fer popular durant el sigle XIX. Va poder haver estat relacionat en el porro; el terme galés per a narciso (cenhinen Bedr) es traduïx com "porro de Sant Pedro". Durant el sigle XX, el narciso es va alçar per a rivalizar en la prominència del porro com a símbol de Gales. El Primer Ministre David Lloyd George es va assegurar de que el narciso tinguera un lloc en l'investidura d'Eduardo, Príncip de Gales.[23]
El vaig dur tradicional galés i el capell galés varen ser molt coneguts durant el sigle XIX i principis de el XX. A la princesa Alejandrina Victoria (més tart la regna Victoria) li varen confeccionar un capell quan va visitar Gales en 1832. El capell va ser popularisat per la pintura de 1908 de Sydney Curnow Vosper, Salem, pero per a llavors el seu us havia disminuït.[28]
Els galeses poden a voltes burlar-se suaument de sí mateixos i reclamar a l'ovella com un emblema nacional, degut a que els 3 millons d'habitants del país són superats en número per uns 10 millons d'ovelles, i per la dependència de la nació en la ganaderia ovina.[29][30] L'importància de la ganaderia ovina va dur a la creació del gos pastor galés.
Les culleres d'amor galesas són culleres de fusta tallades tradicionalment que un pretenent li regalava a la seua amada. Les majors complexitat del disseny tenien un doble propòsit, ya que demostraven la profunditat dels seus sentiments cap a l'amada i les seues habilitats artesanals (i, per lo tant, el potencial per a generar ingressos i cuidar a la família) a la família del possible pretenent.[31] La cullera d'amor de Gales més antiga datada que es coneix s'exhibix en el Museu Nacional d'Història de St Fagans, prop de Cardiff.[32] Es creu que va ser elaborada en 1667, encara que es pensa que la tradició data de molt temps abans.[33]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Davies, 1993, p. 3.
- ↑ Jones y Mattingly, 1990, p. 153.
- ↑ Davies, 1982, p. 94.
- ↑ Davies, 1982, p. 102.
- ↑ Maund, 2006, pp. 50-54.
- ↑ Maund, 2006, pp. 87-97.
- ↑ Davies, 1987, pp. 28-30.
- ↑ Lloyd, 1911, p. 398.
- ↑ Maund, 2006, pp. 162-171.
- ↑ Lloyd, 1911, pp. 508-509.
- ↑ Moore, 2005, p. 124.
- ↑ Lloyd, 1911, p. 693.
- ↑ Carpenter, 2003, p. 510.
- ↑ Griffiths y Thomas, 1985, p. 17.
- ↑ «A royal dynasty». BBC Wales.
- ↑ Laynesmith, 2005, p. 81.
- ↑ Chrimes , 1972, p. 49.
- ↑ 18,0 18,1 «BBC Wales – History – Themes – The 1536 Act of Union». BBC.
- ↑ Marriage of James IV of Scots and Margaret Tudor, History Today.
- ↑ Davies y Jenkins, 2008, p. 599.
- ↑ Morgan, 2009.
- ↑ 22,0 22,1 Davies y Jenkins, 2008, p. 455.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 «The leek, national emblem of Wales». BBC Wales.
- ↑ Davies y Jenkins, 2008, p. 732.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 «Is the Welsh dragon the most important object in Welsh history?». WalesOnline.
- ↑ 26,0 26,1 The dragon and war, BBC Wales History.
- ↑ Deacon, Thomas (12 de setembre 2018). Why Wales isn't represented on the Union Jack, WalesOnline.
- ↑ St David's Day: Leeks v daffs – true icons?, BBC News.
- ↑ «Sheep». Business Wales.
- ↑ «Baix, just how many sheep llaure there in Wales?». Hybu Cig Cymru/Meat Production Cymru.
- ↑ «National symbols of Wales».
- ↑ «Lovespoon».
- ↑ (2008) The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales, Cardiff: University of Wales Press, p. 523. ISBN 978-0-7083-1953-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Gales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.