Cultura Daxi
La cultura Daxi (en chinenc: 大溪 文化, pinyin: Daxi) (4500-3000 a. C.) va ser una cultura neolítica centrada en la regió de les Tres Goles, entorn a la conca mija del riu Yangtsé, China. Esta cultura es va estendre des d'Hubei occidental, l'est de Sichuan i la delta del ric Perla. El lloc de Daxi, ubicat en la gola de Qutang, afores de Wushan, Chongqing, va ser descobert per Nels C. Nelson en la década de 1920. Molts dels llocs arqueològics de la cultura Daxi, incloent el lloc de Daxi, varen ser inundats o destruïts despuix de la finalisació de l'assut de les Tres Goles.
Daxi es caracterisen per la presència de botelles cilíndriques (Dou), i ceràmica de color roig. El poble Daxi cultivava extensament l'arròs, al mateix temps que practicava la peixca i la caça d'ànets en els camps d'arròs.[1] La cultura Daxi va ser una de les primeres en construir fossos i llocs amurallados.
La cultura Daxi mostra evidències d'interaccions culturals en la regió de la delta del riu Yangtsé. La cultura Daxi va ser succeïda per la cultura de Qujialing.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura Daxi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.