Cultius auxiliars d'acuicultura

Els cultius auxiliars són els que proporcionen aliment viu, essencial durant el desenroll larvario de peixos, crustacis i moluscs. Baixe la denominació de cultius auxiliars es desenrolla el cultiu de microalgas (Chlorella, Isochrisis o Tetraselmis, entre moltes atres) i de microinvertebrados (rotíferos, Artemia salina, nemátodos, copépodos, cladóceros, entre uns atres) destinats a l'alimentació de les espècies aquàtiques susceptibles de cultiu. Són cultius paralels als d'espècies comercials.

Un dels factors limitantes en acuicultura és l'obtenció i producció d'aliments que cobrixquen les necessitats de les espècies que es cultiven per a la seua comercialisació. Ademés, eixa producció d'aliment, ha de resultar econòmicament rendable.

Mentres que en la naturalea, el desenroll i supervivència de larves i jovenils depén de la presència d'organismes planctónicos, que a la seua volta es produïxen quan hi ha nutrients adequats (cadena trófica), en condicions de cultiu cal assegurar l'aporte de nutrients necessaris per a que l'espècie objectiu es desenrolle en les millors condicions, per lo que és fonamental conéixer la composició química dels aliments vius, i, a la seua volta, el contingut nutricional de les espècies utilisades com a aliment viu està relacionat directament en el seu aliment.

Cultiu de microalgas

Cultiu de microalgas.

En ser organismes autótrofos són el primer esclavó de tota cadena trófica. Són una font directa de l'aliment de molts animals filtradores (fitòfecs) com és el cas dels moluscs, i són l'aliment en part dels cicles vitals de, per eixemple, els crustacis. També són una font indirecta d'aliment per a les larves de peixos carnívors. En cultius també s'utilisen com a base a la producció de zooplancton (rotíferos i Artemia).

Si el cultiu de microalgas es mantingut en unes condicions físic-químiques adequades, en el desenroll dels ous i larves de peixos marins, eixercita un paper de filtre biològic i al mateix temps oxigenan l'aigua, en fases en les que la oxigenación per aireadores s'intenta que siga la menor possible.

La producció massiva de microalgas es va portar a terme per primera volta en Alemània durant l'II Guerra Mundial, per a la producció de lípits. El seu cultiu s'ha desenrollat, existint ya unes 40 espècies de microalgas utilisades comunament com a aliment en acuicultura.

Per al seu cultiu, les espècies de microalgas se solen seleccionar atenent fonamentalment al seu valor alimentari i a la seua facilitat de cultiu, encara que també és important el tamany de la cèlula, el tipo o naturalea de la paret celular i la pròpia composició química.

Cultiu de rotíferos

Els rotíferos pertanyen a brot dels Nematelmintos (orde Monogonontes); són seudocelomados i hi ha més de 1800 espècies, que en la seua majoria són d'aigua dolça; també hi ha algunes espècies marines i atres terrestres que viuen sobre verdets humits. Són organismes pluricelulares, de chicotet tamany, visibles a través de microscopi òptic. Tenen un orgue rotatori, en cilios, que realisa moviments giratoris creant fortes corrents d'aigua que li servixen per a captar la seua aliment. En general, són formes lliures que formen part del plàncton, encara que també hi ha espècies sésiles.

El cos d'un rotífero generalment és transparent, a voltes coloreado en la regió intestinal. Medixen entre 100 micras i 3 mm; els mascles són més menuts i menys desenrollats que les femelles, midiento alguns solament 60 micras.

El cos de totes les espècies presenta un número constant de cèlules, que en el cas del gènero Brachionus (l'espècie Brachionus plicatilis és la més important en acuicultura) és d'aproximadament 1000; eixes cèlules no han de considerar-se com a identitats úniques, sino com un àrea de plasma; el creiximent de l'animal es produïx per un aument de plasma i no per la divisió de les cèlules.

En el cos d'un rotífero es diferencien tres parts:

• cap: a on es troba l'orgue rotatori o corona rodejant la boca, que és més o menys ventral
• tronc: està el tracto digestiu
• peu: formació anellada retràctil sense segmentación, que termina en un o quatre dits

En el seu cicle vital, presenten alternança en la reproducció (sexual i asexual); femelles partenogenéticas originen noves femelles partenogenéticas, pero quan les condicions del mig són desfavorables s'origina una generació de femelles i mascles que es reproduïxen sexualment.

El cultiu de Brachionus plicatilis es realisa en aigua de mar mesohalina, filtrada a 1 micra i desinfectada en clorur o en lleixiu (i neutralisada en tiosulfato sòdic).

La seua alimentació sol ser en rent de panificación, en una concentració d'1 g per cada milló de rotíferos (desleída en aigua, cada 8 hores). Quan és necessari, es complementa el rent en vitamines (I, B6 i B12) i/o en oli de peix. La temperatura òptima de cultiu és de 22 a 25 °C La oxigenación ha d'aportar a lo manco un 80 % de saturació, sense produir excessiu burbujeo. El pH deu mantindre's en torno de 7.5, perque a major pH menor producció i a menor pH menor fertilitat. El temps entre dos generacions és d'aproximadament tres dies.