Anar al contingut

Cuito Cuanavale

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cuito Cuanavale és una comuna i també un municipi (Concelho de Cuito Cuanavale) de la província de Quan, en el surest d'Angola, regió fronteriça en Namíbia i Zàmbia.[1]

Geografia

[editar | editar còdic]

Situada a uns quilómetros del riu Quan, el terme té una extensió superficial de 35 610 m² i una població de 65441 habitants.[2] 94.737 en 2008.[3]

Lindo al nort el municipi de Luchazes (Moxico); a l'est en el de Mavinga; al sur en el de Nancova; i a l'oest en els de Menongue i de Chitembo (Bié).

Este municipi agrupa quatre comunes:

Importància històrica

[editar | editar còdic]

Durant la guerra civil d'Angola la ciutat va estar en territori controlat per l'UNITA,[8] pero el govern de Luanda la va mantindre baix el seu poder.

Va ser durament atacada per tropes surafricanes i de UNITA en 1988 i defesa per l'eixèrcit angoleny i despuix pel cubà, en menor mida per la SWAPO. En ella es va lliurar la batalla del mateix nom sent la major de l'història d'Àfrica subsahariana. La ciutat va tractar de ser presa pels surafricans,[9] pero finalment va continuar en poder del govern. Les SWAPO jamai varen estar en/ni prop de Cuito Cuanavale.

La batalla de Cuito Cuanavale va ocórrer el 23 de març de 1988 i el seu desenllaç en l'ajuda dels internacionalistas cubans al mando de Leopoldo Cintra Fredes va supondre la solsida de les llavors forces militars del apartheid, de Suràfrica, i les va obligar iniciar conversacions cuatripartitas que va dur a la firma del acort de Nova York que va supondre l'independència de Namíbia.[10]


El president del Consell d'Estat i de Ministres de Cuba, General de l'Eixèrcit Raúl Castro Ruz, va presidir, el dilluns, en la sala Universal de les Forces Armada Revolucionàries (FAR), en La Habana, l'acte polític cultural commemoratiu a la Batalla de Cuito Cuanavale, recordant l'important paper eixercitat per Cuba en una etapa important de la lliberació nacional, mampresa pel moviment Popular de Lliberació d'Angola (MPLA). Esta batalla va decidir el destí, no només d'Angola, sino també de Namíbia, Zimbabue i de Suràfrica, va ser favorable a les forces conjugades d'Angola i Cuba.[11]

El tinent general António Valeriano, exhaltó el saber del cap d'Estat angoleño, José Eduardo Dos Sants, en definir l'estratègia per a la victòria de les tropes angolanas sobre Suràfrica.[12]

En el marc de les commemoracions alusivas al 20.º aniversari d'esta important batalla, el canal televisiu cubà, "Cubavisión", va presentar el film que retrata la Batalla de Cuito Cuanavale.[13]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Institut Nacional de Estatística, Angola. Institut Nacional de Segurança Social, Angola. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2009. Consultat el 15 d'octubre de 2009.
  2. Estimats en 2006 [enllaç trencat]
  3. Angola Press - Política - Inauguren en decembre monument als héroes de Cuito Cuanavale [1]
  4. Wikimapia, Coordenades: 15°9'49"S 19°10'23"I [2]
  5. Wikimapia, Coordenades: 14°36'25"S 18°28'41"I [3]
  6. Wikimapia, Coordenades: 14°38'20"S 19°35'57"I [4]
  7. Wikimapia, Coordenades: 15°40'54"S 18°40'8"I [5]
  8. Varis, Història de la GuerraThe Times (Atles), L'esfera dels llibres, Madrit, 2006, ISBN 84-9734-505-3
  9. Bill i Andrea Revilio, Namíbia, New Holland (publishers) Ltd, Colónia, revisió espanyola de 1999, ISBN 3-8290-1097-4
  10. Angola Press - Política - Discurs del President José Eduardo aplaudit en Cape Town [6]
  11. Angola Press - Política - President Raúl Castro presidix acte commemoratiu de la Batalla de Cuito Cuanavale [7]
  12. Angola Press - Política - Exhaltan paper del President Dos Sants en Batalla de Cuito Cuanavale [8]
  13. Angola Press - Política - Angola/Cuba: Exposició fotogràfica de la Batalla de Cuito Cuanavale en Havana [9]


Referències

[editar | editar còdic]