Crotalus viridis
Crotalus viridis és una espècie de serp venenosa nativa de l'oest d'Estats Units, suroest de Canadà, i nort de Mèxic. En l'actualitat, dos subespecies són reconegudes (vejau més avall).[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Esta espècie creix fins a 1 m de llongitut, sent la seua màxima llongitut registrada d'1,52 m (Klauber, 1937). En Montana, els espècimen ocasionalment superen els 12 dm de llongitut. Klauber (1972) menciona que l'espècie alcança el seu màxim tamany en esta regió. Una de les seues característiques típiques és la de la presència de tres o més (normalment quatre) escamas internasales.[2]
Identificació
[editar | editar còdic]Les característiques que permeten l'identificació varien depenent d'cual subespecie es trobe. Generalment, les serps de cascabel de l'oest (o occidentals) tenen colors clars en vàries tonalitats de café. Taques de color café més obscuro són comunament visibles en un patró dorsal. Una banda de color pot estar present darrere de l'ull. El grup dels cascabeles de l'oest té un cap de característica forma triangular i els òrguens sensorials a cada costat del cap. Una característica clau, que permet distinguir les cascabeles de l'oest d'atres cascabel, és la presència de dos escamas internasales en contacte en la rostral.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Les característiques de l'hàbitat varien depenent de la subespecie i la seua àrea. Generalment, les cascabeles de l'oest ocupen àrees en assut abundant. Moltes subespecies ocupen zones rocoses en eixints que servixen com guaridas. També és comú que ocupen les habitacions d'atres animals. Semblen preferir zones seques en poca vegetació. Les cascabeles de les praderies també poden ser trobades prop de pantans, estanys o prop de l'aigua.[3]
Dieta
[editar | editar còdic]Les cascabeles de l'oest, per la seua àmplia distribució, tenen una gama variada d'assuts. Generalment, esta espècie preferix menuts mamífers tals com farda de terra, rata, conill, perrillo de les praderies. Ocasionalment s'alimenta d'amfibis o reptils, observant-se més comunament en serps jóvens.[3]
Reproducció
[editar | editar còdic]La cascabel de l'oest és vivípara i pot produir d'1 a 25 críes per event reproductiu. El promig d'crío va de 4 a 12 pero varia molt per la disponibilitat d'aliment i atres condicions ambientals. Femelles de la cascabel no necessàriament criaran cada any.[4] És comú que les femelles donen a llum en guaridas comunes. La críes naix entre agost i octubre.[3][5]
Comportament
[editar | editar còdic]Les cascabeles de l'oest permaneixen actives normalment durant el dia durant temps fret i de nit en temps calent. C. viridis. L'espècie posseïx un verí poderós i es defendrà si se li amenaça o ferix. De la mateixa manera que atres espècies de cascabel, vibrara la seua coa que produirà un sò característic per a advertir als intrusos, a menos que estiga conservant la calor i es enrosque sobre la seua cascabel.[5]
Ranc geogràfic
[editar | editar còdic]Se li troba en Amèrica del Nort en gran part de les planicies, des del sur de Canadà seguint cap al sur a través dels Estats Units fins al nort de Mèxic. En Canadà apareix en Columbia Britànica, Alberta i Saskatchewan; en EE. UU. en l'est d'Idaho, Montana, Dakota del Nort, Dakota del Sur, Wyoming, Nebraska, Colorat, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, l'extrem est d'Arizona; en Mèxic en el nort de Coahuila i nort de Chihuahua. El seu ranc vertical va des dels 100 m prop del Riu Bravo fins a més de 2,775 m d'altura en Wyoming.[2]
Wright i Wright (1957) i Klauber (1997) mencionen Utah dins del ranc de l'espècie, incloent mapes mostrant-la confinada a l'extrem surest de l'estat.[6][7]
La localitat tipo es descriu com "vall de l'alt Misuri" (EE. UU.). Una esmena es va propondre per Smith i Taylor (1950) ("Gross, Comtat de Boyd (Nebraska).")
Noms comuns
[editar | editar còdic]- cascabel de les praderies,[1] cascabel de l'oest,[8] cascabel de les planicies,[6], cascabel negre, cascabel comú, gran cascabel de la praderia, cascabel del gran replanell, cascabel tacada, cascabel del pacífic occidental.
Estat de Conservació
[editar | editar còdic]L'espècia està classificada com del menor risc (LC) per la IUCN Ret List of Threatened Species (v3.1, 2001). Les espècies es enlistan com a tals per la seua àmplia distribució, quan es presumix una elevada població, o degut a que és poc provable que la seua població disminuïxca ràpidament com per a calificar en una categoria més amenaçada. La tendència de la població és estable.
Subespecies
[editar | editar còdic]| Subespecies[1] | Autor del Taxon[1] | Nom Comú[1] | Ranc Geogràfic[7] |
|---|---|---|---|
| C. v. nuntius | Klauber, 1935 | Cascabel Hopi | En Estats Units des del noreste i nort-centre d'Arizona, des de la frontera en Nou Mèxic fins a Cateract Creek, incloent la conca del Riu Menut Colorat, el sur de la reservación Indígena Apache, la Reserva Hopi, i la Replanell Coconino des de la vora sur del Gran Canó fins a la O.S. Highway 66 al sur. |
| C. v. viridis | (Rafinesque, 1818) | Cascabel de la praderia | En les grans planicies d'Amèrica del Nort des de les Montanyes Rocoses fins a la llongitut 96° Oest. i des del sur de Canadà a l'extrem nort de Mèxic, incloent el suroest de Saskatchewan, surest d'Alberta, Idaho en la vall de Lemhi, Montana a l'est de les altes Montanyes Rocallosas, suroest de Dakota del Nort, oest, centre i extrem surest de Dakota del Sur, Iowa occidental, centre i oest de Nebraska, Wyoming llevat per les Rocoses, Colorat, centre i oest de Kansas, Oklahoma, extrem surest d'Utah, noreste d'Arizona, Nou Mèxic, est i suroest de Texas, noreste de Sonora, nort de Chihuahua, i nort de Coahuila. |
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'història taxonómica de l'espècie és complexa. Anteriorment, es reconeixien atres sèt espècies de C. viridis, incloent abyssus, caliginis, cerberus, concolor, helleri, lutosus i oreganus. No obstant, en el 2001 Ashton i de Queiroz varen publicar un estudi detallant el seu anàlisis de la variació del DNA mitocondrial entre les diverses subespecies. Els seus resultats varen coincidir àmpliament en aquells de Pook et al. (2000). Dos clados principals varen ser identificats, a l'est i oest de les Montanyes Rocallosas, els quals, ells varen alegar, pertanyien a dos espècies diferents: per un costat C. viridis, incloent la subespecie convencional viridis i nuntius, i per una atra part C. oreganus, incloent totes les atres subespecies tradicionals de C. viridis. Els autors varen retindre els noms de les subespecies tradicionals, pero varen emfatisar que es requeria més treball en la sistematisació de C. oreganus.[2][9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Crotalus viridis en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Campbell (2004). The Venomous Reptils of the Western Hemisphere, Ithaca & Londres: Comstock Publishing Associates, pp. 870. ISBN 0-8014-4141-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Stebbins, R.C. 2003. A field guide to western reptils and amphibians. Third edition. Houghton Mifflin Company, New York, New York, USA.
- ↑ http://imnh.isu.edu/digitalatlas/bio/reptile/serp/crvi/crvifram.htm
- ↑ 5,0 5,1 «C. viridis». Consultat el 7 d'octubre de 2009.
- ↑ 6,0 6,1 Wright AH, Wright AA. 1957. Handbook of Snakes. Comstock Publishing Associates. (7ª impressió, 1985). 1105 p. ISBN 0-8014-0463-0.
- ↑ 7,0 7,1 Klauber LM. 1997. Rattlesnakes: Their Habitats, Life Histories, and Influence on Mankind. Second Edition. 2 volumes. Reprint, University of Califòrnia Press, Berkeley. ISBN 0-520-21056-5.
- ↑ Crotalus viridis en l'ITIS.
- ↑ Viperidae - Crotalinae - 2001 Publications at Wolfgang Wüster, School of Biological Sciences, Bangor University. Accesada el 7 d'abril de 2008.
- ↑ Pook CE, Wüster W, Thorpe RS. 2000. Historical biogeography of the western rattlesnake (Serpentes: Viperidae: Crotalus viridis), inferred from mitochondrial DNA sequence information. Molecular Phylogenetics and Evolution, 15: 269-282. PDF at Wolfgang Wüster, School of Biological Sciences, Bangor University. Consultat el 7 d'abril de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus viridis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.