Cromlechs dels Yermos del Cementeri
El conjunt de cromlechs dels Yermos del Cementeri són sis círculs de pedres, restants d'enterrament de l'Edat del Bronze, que es troben en el municipi de La Fueva, al nort de la província d'Osca, en el Pirineu aragonés (Espanya).[1]
Descripció
Els cromlechs dels Yermos del Cementeri s'inscriuen dins del conjunt de cromlechs pirenáicos que s'assemblen en la mitat oriental dels Pirineus. Este grup de cromlechs s'estén des del riu Leizarán, en direcció este-oest, a lo llarc dels Pirineus, en una banda d'una llongitut de 250 km i un esgambi entre 5 i 40 km, fins a aproximadament el Parc Nacional de Ordesa i Mont Perdut, tant del costat francés com de l'espanyol. Fòra d'esta àrea, també es troben cromlechs dispersos en Cantàbria, l'àrea entre Pamplona i Vitòria, fins a aplegar a Andorra. En total s'han trobat uns 558 conjunts, que agrupen 1452 círculs de pedres, número que seguix aumentant en nous descobriments.[2][3]
El conjunt dels Yermos del Cementeri se situa fòra de la zona de major concentració pirenaica, sent el crómlech més meridional dels que es troben en Aragó. L'àrea és de pas entre les montanyes del Pirineu i la terra plana més al sur, pel vall del Cinca, en un alt que domina les afores cap al sur i l'oest.[4][5]
En l'actualitat els cromlechs es troben en un àrea de 3800 m² entre la carretera A-138, en el tram entre Mijà a Camporrotuno, i l'embassament de Mijà, a pocs metros de la carretera. Estan encara en el terme municipal de la Fueva, en el llímit en el d'Aínsa-Sobrarbe.[1][5] Part del jaciment va desaparéixer durant la construcció de la carretera i es troba emmaixquerat per la vegetació i els arbres plantats per a estabilisar les ales del pantà.[4]
El conjunt està format per sis círculs, dels quals solament quatre són visibles. Són enterrament del tipo més senzill: simples círculs de pedres, sense túmulo ni empedrado, en els enterrament directament en pous excavats en la terra. El major dels círculs de pedres té sis metros de diàmetro. El cridat círcul 2 té quatre pedres que destaquen sobre les demés, que podrien correspondre's als quatre eixos cardinals.[4][5]
Descobriment i estudi
El jaciment va ser trobat a través d'enquestes dels habitants de la zona. Varen ser excavades per Javier Rei Lanaspa, arqueòlec de la Diputació General d'Aragó, en 2009. Els primers restants arqueològics varen sorgir durant la construcció de la carretera, en la que varen aparéixer vasijas, ossos i atres objectes.[4]
Solament s'han excavat el centres de dos dels círculs, en els que han aparegut sols grisos corresponents als restants de la cremació. No tenen cista i les cendres varen ser colocades en un chicotet montó en el centre. No s'ha localisat cap element d'aixovar.[4]
Les datacions del círcul 1 són del 1260 al 880 a. C. i per al círcul 2 del 925 al 784 a. C., lo que es correspon a l'Edat de Ferro, a pesar de que tenen possiblement un orige anterior.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Crómlech dels Yermos del Cementeri» (en és). Sobrarbe Foto. Consultat el 28 d'octubre de 2024.
- ↑ «Megalitismo: Els crómlech pirenaics» (en és). ArqueoTimes. Consultat el 28 d'octubre de 2024.
- ↑ «Els crómlechs pirenaics, més d'1.400 círculs megalítics entre Andorra i el Golf de Viscaya» (en és). LBV - Magazine Cultural Independent. Consultat el 28 d'octubre de 2024.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «El final de la prehistòria en Sobrarbe», Sobrarbe abans de Sobrarbe - Pinzellades d'història dels Pirineus (en és), Centre d'Estudis de Sobrarbe, pp. 71 ss.. ISBN 978-84-8127-265-9.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Círculs de Yermos del Cementeri» (en és). Patrimoni Mundial en Sobrarbe. Consultat el 28 d'octubre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cromlechs de los Yermos del Cementerio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.