Cromatografía en columna
En Química, la cromatografía en columna és un método cromatogràfic usat per a aïllar un únic compost químic d'una mescla. La cromatografía és capaç de separar substàncies basant-se en l'adsorció diferencial dels composts per l'adsorbent; els components es mouen per la columna a velocitats distintes, lo que els permet separar-se en fraccions. Esta tècnica és àmpliament aplicable, ya que molts adsorbents diferents (en fase normal, en fase reversa o unes atres) poden usar-se en una àmplia gama de solvents. Ademés, pot ser usada en bàscules en un ranc des dels micrograms fins als quilograms. La principal ventaja de la cromatografía en columna és el seu cost relativament baix, aixina com lo fàcil que resulta rebujar les fases estacionarias usades en el procés. Açò últim permet evitar tant la contaminació creuada com la degradació de la fase estacionaria deguda a la seua reutilisació. La cromatografía en columna pot portar-se a terme usant la gravetat per a moure el solvent, o usant gas comprimit per a espentar el solvent a través de la columna.
Un cromatògraf de capa fina pot mostrar cóm es comportarà una mescla de composts quan esta siga purificada per mig de cromatografía en columna. La separació s'optimisa primer usant cromatografía en capa fina, abans de realisar la cromatografía en columna.
Preparació de la columna
[editar | editar còdic]Per a preparar una columna, s'introduïx un absorbent sòlit en un tubo cilíndric de vidre o plàstic. El tamany d'este tubo dependrà de la cantitat de compost que s'aïlla. La base del tubo conté un filtre, ya siga un tapó de cotó o llana de vidre, o fregida de vidre que subjecte la fase sòlida. Un depòsit de solvent pot fixar-se a la part superior de la columna.
Per lo general, s'usen dos métodos per a preparar una columna: el método sec i el método humit. Per al método sec, primer s'ompli la columna en la fase estacionaria en forma de pols seca, despuix de lo que s'afig la fase mòvil, que es passa a través de la columna fins que estiga completament humida, i que a partir d'eixe punt es procura que no aplegue a secar-se.[1] Per al método humit, es prepara una suspensió del eluyente en la fase estacionaria en pols, que a continuació s'aboca cuidadosadament en la columna. La part superior del sílice deu ser pla, i pot protegir-se per mig d'una capa d'arena. El eluyente es passa llentament a través de la columna per a fer alvançar el material orgànic.
Els components individuals són retinguts de formes distintes per la fase estacionaria, separant-los entre sí mentres recorren la columna a distintes velocitats junt en el eluyente. Al final de la columna es van eluyendo un a un. Durant tot el procés de cromatografía el eluyente es colecta en una série de fracciones. Estes poden arreplegar-se automàticament per mig d'un colector de fraccions. La productivitat de la cromatografía pot incrementar-se usant vàries columnes al mateix temps. En este cas, s'utilisen colectors multiflujo. La composició del fluix de eluyente pot ser monitorizado, i cada fracció és analisada en busca de composts en dissolució, per eixemple per mig de cromatografía analítica, espectroscòpia ultravioleta-visible, o espectroscòpia de fluorescència. Els composts coloreats (i els composts fluorescents, usant una llàntia ultravioleta) poden observar-se a través de la paret de cristal, en forma de bandes mòvils.
Fase estacionaria
[editar | editar còdic]
La "fase estacionaria" o "adsorbent" usat en cromatografía en columna és un sòlit. La fase estacionaria més comuna per a la cromatografía en columna és el gel de sílice, seguida per l'alúmina. En el passat era habitual usar pols de celulosa. Existix una àmplia gama de fases estacionarias que permeten realisar cromatografía d'intercanvi iònic, en fase reversa (RPC), per afinitat o per adsorció en llit expandit (CALE). Per lo general, les fases estacionarias són pols finamente mòlts o geles i/o mostren una gran microporosidad per a assegurar una major superfície, encara que en el cas de la CALE s'utilisa un llit fluidizado. Hi ha una relació important entre el pes de la fase estacionaria i el pes sec de la mescla analisada que es pot aplicar en la columna. Per a la cromatografía de columna de sílice, esta relació es troba entre 20:1 i 100:1, depenent de lo prop que s'estiguen eluyendo els components del analito.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Dry-Column Flash Chromatography” (1997). J Chem Educ 74 (10): 1222. doi:. ISSN 0021-9584. Bibcode: 1997JChEd..74.1222S.
- ↑ «How to set-up a flash chromatography silica column and actually succeed at separation». REACH Devices, LLC..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cromatografía en columna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.