Criptocristalina

La textura criptocristalina (del grec κρυπτός kryptós 'amagat' i κρυστάλλινος krystállinos, 'de cristal') es referix a l'aspecte físic de certes roques que es caracterisen per estar formades per cristals diminuts, no observables a simple vista. La seua naturalea cristalina solament és observable, i inclús en dificultat, en mostres tallades en làmina prima per mig del microscopi petrográfico o per mig d'un microscopi electrònic.

Entre les roques sedimentarias, per eixemple, el sílex i el chert són criptocristalinas. El carbonado, una forma de diamant coneguda com «diamant negre», també és criptocristalino. Algunes roques volcàniques, especialment les de tipo àcit, com les felsites i les riolites, poden tindre una matriu criptocristalina, a diferència de l'obsidiana (àcida) o la taquilita (bàsica), que són vidres naturals, sense estructura cristalina. l'ónix, la calcedonia i l'àgata també presenten una textura criptocristalina.