Crema agrícola
.jpg){kind=link}
Es denomina crema agrícola a la crema de restants vegetals que queden despuix de faenar agrícoles i forestals, com puguen ser rastolls o be restants de poda o de desbroce.[1]
La crema controlada de terrenys agrícoles és una pràctica tradicional realisada per a eliminar males herbes, plantes mortes, malalties de les plantes o plagues, aixina com per a regenerar pastures o aumentar (supostament) la producció de les futures collites.[2]
Pels impactes i els riscs que comporten, les cremes agrícoles estan subjectes a regulació i, en molts casos, no està permés realisar-les sense autorisació prèvia de les autoritats competents.
És un risc conegut de les cremes agrícoles la possibilitat de que es perga el control del fòc i aplegue a incendiar superfícies propenques. Este tipo de cremes estan identificades en algunes regions com una de les causes més freqüents dels incendis forestals. Per esta raó, és freqüent que les autoritats les prohibixquen en els mesos de calor, a on les condicions climàtiques favorixen l'expansió del fòc. Aun cuando es permeten, estan subjectes a una normativa que varia depenent del material o del lloc o época de l'any en que es realise la crema, pero que generalment inclou aspectes com el deixar un perímetro net de varis metros al voltant de la pila o superfície a cremar, assegurar-se en terminar de que la foguera estiga totalment apagada, o evitar realisar-la si existixen condicions meteorològiques adverses (temperatura, vent), entre atres precaucions.
Una atra conseqüència de les cremes és la contaminació de l'aire en efectes nocius per a la població exposta.[3] Els núvols de fum resultants estan formades per gasos (monòxit i diòxit de carbono, òxit de nitrogen, òxits de sofre, dioxina, etc.), suja, i partícules, d'efectes negatius sobre el sistema respiratori i cardiovascular. Poden també presentar dioxinas, en ardir restants agrícoles que han estat en contacte en plaguicidas clorados. Tot això pot convertir-se, més allà d'una molèstia per als veïns, en un problema de salut pública.
Per un atre costat, ademés dels riscs exposts, la crema del rastoll té alguns efectes perjudicials per al sol (erosió, pèrdua de nutrients, pèrdua d'humitat i organismes beneficiosos...), aixina com per al mig ambient i l'economia.[4]
Per tot això, s'han introduït métodos alternatius a la crema agrícola, com és el triturado dels restants agrícoles i forestals en maquinària a l'efecte. El residu resultant pugues ademés utilisar-se com a biomassa o com a abonament. Com a desventaja està no obstant el seu major cost per a l'agricultor.[5] En el cas dels rastolls, també és possible el volteo i sepeli dels mateixos en l'ajuda d'un tractor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «CONAF». www.conaf.cl. Consultat el 18 d'octubre de 2017.
- ↑ www.madrid.org.
- ↑ «Fums per cremes agrícoles | Ecologistes en Acció» (en és). www.ecologistasenaccion.org. Consultat el 18 d'octubre de 2017.
- ↑ FAO Guatemala (2012). Transició de la crema a la pràctica de no crema..
- ↑ «[1]». Consultat el 24 de juliol de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quema agrícola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.