Anar al contingut

Creïlles panaderes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Creïlles tallades en panadera, fregint-se per a elaborar una tortilla de creïlles.

Les creïlles panaderes, a voltes creïlles panadera o creïlles en rodajas, tenen el seu orige en la recepta francesa de Pommes de terre à la Boulangère, segons indica la Marquesa de Parabere,[1] és un brot especial de creïlles en rodajas d'una fina gruixa i cuinades generalment al forn (d'ahí la seua denominació). Atres fonts, que citen a Siti[quí?]cita requerida o de Abalo[quí?]cita requerida, diuen que les creïlles panaderes simplement són les tallades en rodajas; segons ell, de "no molt gruixa".

Se sol amprar com una guarnició en la cuina espanyola, per a la carn al forn, la dorada a la sal, el pollet torrat o el corder torrat.

A voltes se solen amprar per a cuinar alguns plats com peix (usades com a llit en les paelles),[2]

En atres ocasions elaboren en oli a baixa temperatura (confitar) per a elaborar plats com la tortilla de creïlles o la paisana.

Característiques

Les creïlles solen tallar-se perpendicularment al seu eix llongitudinal. Les gruixa poden anar des de varis milímetros (tres o quatre) fins a un centímetro. Se solen saltear (o pochar), i en algunes ocasions s'acaben en el forn per a que queden dorades i seques (amerades en una miqueta de vi blanc).[3] A voltes se solen acompanyar de pimentós i cebes tallats en juliana. Quan se servixen en guarnició a voltes se solen acompanyar d'all i jolivert. Crues solen amprar-se com a llit en una paella per a elaborar els filetes d'alguns peixos.


Referències

  1. ↑ Creïlles panaderes, PequeRecetas.
  2. ↑ José Juan Higón, (2002), Cuina sublim, pero senzilla i popular, Madrit, Carena Editors, S.l., pag. 153
  3. ↑ Alfredo Gil Martínez, (2010), Tècniques Culinàries, ed. Akal, Madrit, pag. 74