Crassula tetragona
Crassula tetragona és una planta suculenta nativa en Àfrica Austral. Es troba àmpliament distribuïda des del riu Orange llímit de Namaqualand fins a més allà del riu Kei en la Província Oriental del Cap. El seu epítet específic "Tetragona" prové de la filotaxis de les fulles.

Descripció general
Esta planta és erecta o s'estén en forma arbustiva a 1 metro. Té brots llenyosos en una corfa de color pardo, en parells creuats dels fulls. Les fulles són de color vert a vert obscur. Esta planta conta en una inflorescència terminal que acaba en flors blanques que es presenten en estiu. El número de cromosomes varia: 2n = 16, 32, 48.
Esta espècie va ser descrita per primera volta per Linneo en el 1753 en el seu llibre Species Plantarum.[1] Existixen 6 subespècies reconegudes, originalment nomenades per Tolken, del següent modo:
- Crassula tetragona subsp. acutifolia
- Crassula tetragona subsp. tetragona
- Crassula tetragona subsp. rudis
- Crassula tetragona subsp. connivens
- Crassula tetragona subsp. lignescens
- Crassula tetragona subsp. robusta
Les subespècies estan separades geogràficament, en general en una sola subespècie per àrea geogràfica.
Propietats
Generalment estes plantes s'utilisen com planta ornamental, encara que es creu que s'han utilisat com planta medicinal per Thunberg, qui va escriure: "Crassula tetrago, de caràcter estricte, hervir en llet, en la cantitat d'un grapat, s'utilisa com a remei per a la diarrea".[2]
Patrons de creiximent
Esta planta requerix una cantitat raonable d'aigua. Es necessita més aigua si els botons florals són presents. La majoria de les espècies preferixen estar en ple sol, encara que algunes subespècies podrien ser sensibles a molt sol. Esta planta és resistent a les gelades, pero temperatures per damunt dels 4 °C són millors. Pot propagar-se a partir dels fulls i esqueixos. No sofrix plagues, a banda de la cochinilla ocasional.[3]
Taxonomia
Crassula tetragona va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 283. 1753.[4]
Crassula: nom genèric que deriva del terme latino crassus que significa gros i es referix a que les espècies tenen fulls suculents.
tetragona: epítet latino que significa "en quatre ànguls".[5]
- Crassula acutifolia var. debsifolia (Harv.) Schönland
- Crassula acutifolia var. densifolia Schönland
- Crassula bibracteata Eckl. & Zeyh.
- Crassula decussata Salisb.
- Crassula densifolia Harv.
- Crassula fruticulosa L.
- Crassula radicans Harv.
- Creusa tetragona (L.) P.V.Heath
- Sedum caffrum Kuntze
- Sedum tetragonum Kuntze[6]
Vore també
Referències
- ↑ Linnaeus, C.F. 1753 Species Plantarum.
- ↑ Crassula, a grower's guide, Gordon Rowley, 2003. ISBN 88-900511-1-6
- ↑ Crassulas in cultivation, Vora Higgins, 1964, Blandford Press Ltd.
- ↑ «Crassula tetragona». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de maig de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Crassula tetragona en PlantList
Bibliografia
- Flora of North America Editorial Committee. 2009. Magnoliophyta: Paeoniaceae to Ericaceae. Fl. N. Amer. 8: i–xxiv, 1–585.
- Gray, A. 1854. Crassulaceae. O.S. Expl. Exped., Phan. 1: 688–691.
Enllaços externs
- Wikispecies té un artícul sobre Crassula tetragona.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crassula tetragona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.