Craneometría
Es diu craneometría o craniometría a la disciplina que estudia les diferents mides que són possibles obtindre en un cràneu. És distinta a la frenologia (l'estudi de la personalitat i el caràcter) i la fisiognomía (l'estudi de les característiques facials), pero té en elles en comuna el haver reclamat la capacitat de predir pseudocientíficament traces de personalitat o inteligència. Una volta varen ser intensivament practicades dins de l'antropologia, especialment en l'antropologia física de el XIX.
Darwinismo
[editar | editar còdic]La craneometría i l'estudi dels esquelets varen ser usats com a bases argumentativas de la teoria de l'evolució en el llibre L'orige de les espècies (1859) de Charles Darwin. En la consolidació del darwinisme social, es va tractar de justificar científicament la segregació social segons la raça, basant-se en la suposta superioritat intelectual d'una raça humana sobre una atra inferior, per la seua capacitat craneal cúbica. Dita ideologia es va fer molt popular durant la primera mitat de el XX i va contribuir a la propagació del moviment de l'eugenèsia, sent una de les seues figures prominents Georges Vacher de Lapouge, qui va classificar a l'humanitat en vàries "races" diferents i jerarquizadas, des de la «raça ària blanca, dolicocéfala» (cap llarc i prima) a la «braquicéfala» (cap curt i ampla).
En el seu llibre L'orige del home, Darwin va parlar freqüentment de "races humanes", dividides en dos classes principals: 1) les "races civilisades", i 2) les "races salvages", apelant a una suposta relació entre les facultats intelectuals i el tamany del cervell. Darwin cita una classificació craneométrica en la que es descriu als europeus en la major capacitat intelectual, mentres que descriu als asiàtics i aborigen australians en la menor capacitat, segons el tamany del seu cervell:
L'índex cefàlic
[editar | editar còdic]El professor d'anatomia suec Anders Retzius (1796-1860) va usar per primera volta l'índex cefàlic en l'antropologia física per a classificar els restants humans antics trobats en Europa. Retzius va classificar els cervells en tres categories principals: «dolicocéfala» (del grec antic kephalê, ‘cap’, i dolikhos, ‘llarc i prim’), «braquicéfala» (curta i ampla) i «mesocéfala» (llarc i ample intermijos).
Estos térmens varen ser usats per Georges Vacher de Lapouge (1854-1936), un dels pioners de les teories científiques en esta àrea i un teòric de l'eugenèsia, qui en L'Aryen et són rôle social (‘Els aris i el seu paper social’, 1899) va dividir l'humanitat en vàries «raças» diferents i jerarquizadas, des de la «raça ària blanca, dolicocéfala» a la «braquicéfala, mediocre i inerte», millor representada pels «judeus» (sic). Entre estes, Vacher de Lapouge identificava al «Homo europaeus» (teutónico, protestant, etcétera), al «Homo alpinus» (auvernios, turcs, etcétera) i finalment al «Homo mediterraneus» (napolitanos, andalusos, etcétera). Vacher de Lapouge es va convertir en un dels principals inspiradores del antisemitisme i ideologia nazis.[1][2] La seua classificació va ser reflectida per William Z. Ripley en Les races d'Europa (1899).
Vore també
[editar | editar còdic]- Raça
- Antropometría
- Samuel George Morton
- Antropometría craneofacial
- Antropologia forense
- Teoria vertebral del cràneu
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Taguieff, P. A. (1998). La couleur et li sang: doctrines racistes à la française, París: Mille et unix nuits. ISBN 9782842051945.
- ↑ Taguieff, P. A. (1987). La force du préjugé: essai sur li racisme et ses doubles, París: La Découverte. ISBN 9782707117199.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Craneometría» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.