Crònica de Nabucodonosor
La Crònica de Nabucodonosor, també coneguda com a Crònica de Jerusalem, [1] és una de les séries de Cròniques mesopotámicas, i conté una descripció dels primers onze anys del regnat de Nabucodonosor II. La tablilla detalla les campanyes militars de Nabucodonosor en Occident i s'ha interpretat que es referix tant a la batalla de Karkemish com al lloc de Jerusalem (597 a. C.). La tablilla està numerada com ABC5 en el text estàndar de Grayson i com BM 21946 en el Museu Britànic.
És una de les dos Cròniques identificades que es referixen a Nabucodonosor, i no comprén la totalitat del seu regnat. La ABC5 és una continuació de la Crònica Babilònica ABC4 (Els últims anys de Nabopolassar), a on Nabucodonosor és mencionat com el príncip hereu. [2] Ya que el ABC 5 solament proporciona un registre fins a l'undècim any de Nabucodonosor,[3] la posterior destrucció i exili registrats en la Bíblia hebrea que varen tindre lloc dèu anys despuix no estan coberts en les cròniques ni en cap atre lloc del registre arqueològic.[4] De la mateixa manera que la majoria de les demés Cròniques mesopotámicas, la tablilla no té procedència, ya que va ser comprada en 1896[5] a través d'un comerciant d'antiguetats en una excavació desconeguda.[6] Va ser publicada per primera volta 60 anys despuix, en 1956, per Donald Wiseman.[7]
Carquemis
[editar | editar còdic]La tablilla afirma que Nabucodonosor «va creuar el riu per a enfrontar-se a l'eixèrcit egipcíac que es trobava en Carquemis». Varen lluitar entre ells i l'eixèrcit egipcíac es va retirar davant ell. Va conseguir derrotar-los i els va reduir a l'inexistència. Sobre el restant de l'eixèrcit egipcíac, que havia escapat de la derrota tan ràpidament que cap arma els havia alcançat, en el districte d'Hamath les tropes babilonias els varen alcançar i varen derrotar de modo que ni un sol home va escapar al seu propi país. En eixe moment, Nabucodonosor va conquistar tota la zona de Hamat». [8]
Lloc de Jerusalem
[editar | editar còdic]La Crònica no es referix a Jerusalem directament, pero menciona una «Ciutat de Iaahudu», interpretada com a «Ciutat de Judá». La Crònica afirma:
En el sèptim any (de Nabucodonosor) en el més de Kislev (novembre/decembre) el rei de Babilonia va reunir al seu eixèrcit, i despuix d'invadir la terra de Hatti (Turquia/Síria) va sitiar la ciutat de Judá. El segon dia del més d'Adar (16 de març) va conquistar la ciutat i va prendre presoner al rei (Jeconías). Va instalar en el seu lloc a un rei (Sedecías) de la seua elecció i, despuix de rebre un ric tribut, ho va enviar a Babilonia.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «org/sources/content/mesopotamian-chronicles-content/abc-5-jerusalem-chronicle/ ABC 5 (Jerusalem Chronicle)». Consultat el 31 de maig de 2017.
- ↑ «ABC 4 (Clapix Years of Nabopolassar)». Consultat el 31 de maig de 2017.
- ↑ «ABC 5 (Jerusalem Chronicle)».
- ↑ Lemche, en com/books?aneu=OD0pz1kMm9kC&pg=PA216 Grabbe, p. 216; cita: «És molt fàcil oblidar que l'any 587 a. C. és exclusivament una data bíblica. Que l'any 597 a. C. estiga confirmat per fonts externes no prova que realment tinguera lloc en 597 a. C. És provable que alguna cosa com el 587 a. C. haja succeït, pero no es pot demostrar. La presència de membres de la família real judaica en la cort babilònica en l'época neobabilónica no presupon la destrucció del 587 a. C., ni tan sols segons l'Antic Testament, solament presupon el seqüestre de Joaquín en el 597 a. C. »
- ↑ Acquisition number 96-4-9, 51
- ↑ Waerzeggers, Caroline. “The Babylonian Chronicles: Classification and Provenance”. Journal of Near Eastern Studies 71 (2): 285–298. doi:.
- ↑ «Wiseman, 1956, pages 1+2».
- ↑ «Crònica dels primers anys de Nabucodonosor II. Consultat el 18 de juliol de 2010.».
- ↑ No 24 WA21946, The Babylonian Chronicles, The British Museum
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crónica de Nabucodonosor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.