Crònica P
La Crònica P, coneguda com a Crònica 22 en les Cròniques asirias i babilòniques de Grayson[2] i Crònica mesopotámica 45 : "Crònica dels reis cassitas" en les Cròniques mesopotámicas de Glassner[3] rep el seu nom de TG Punches, primer editor del text. Narra els acontenyiments de la segona mitat del segon mileni a. C. o periodo casita, obra d'un escriga babilònic del primer mileni a. C.
La tableta
[editar | editar còdic]La crònica es conserva en un sol fragment de 180 mm d'ample i 120 mm de llarc i està en prou mal estat. Correspon el terç inferior de lo que originalment era una gran tablilla de fanc a dos columnes d'escritura cuneïforme acadia per cada cara, i es conserva en el Museu Britànic, en la referència BM 92701. Es desconeix la seua procedència, pero l'evidència interna de les característiques de l'escritura revela que es tracta d'una còpia tardobabilónica. Va ser comprat pel museu a Spartali & Co en 1882 i originalment se li va donar el número d'accés 82-7-4, 38.
El text
[editar | editar còdic]
El text és episódico, dividit per llínees horisontals en seccions de diferent extensió sobre acontenyiments de regnats concrets. L'estil narratiu canvia de crònica a èpica en descriure els acontenyiments del regnat de Kurigalzu II, lo que sugerix que es va consultar més d'una font històrica en la seua preparació. Encara que la secció relativa a la destitució del net d'Aššur-uballiṭ I diferix de la Història sincrónica asiria respecte als noms dels personages, la fraseologia idèntica sugerix que els passages deriven d'una font comuna.[5] De manera similar, la secció relativa a Kurigalzu II i la batalla de Sugagu varia només en el nom del seu homòlec assiri i el resultat de la batalla.
La narració comença en una discussió sobre un tractat i treballs de restauració, pero desconeixem l'identitat del protagoniste (Burna-Buriyåš I?). Continua en un passage sobre Kadašman-Ḫarbe I que es considera és una confusió de l'història d'este rei en la de Kara-ḫardixcaš, successor de Burna-Buriaš II.[5] També es creu que la victòria de Kurigalzu contra els elamitas es confon en la campanya de Kurigalzu I en la del seu homònim posterior.[6] Després, l'història bota a la conquista de Babilonia per part de Tukulti-Ninurta, proporcionant l'única confirmació existent del seu govern de sèt anys per mig de governadors. També registra el tumult d'Adad-šuma-oṣur i el derrocament de Tukulti-Ninurta (per Aššur-nasir-apli, provablement una reproducció de l'error d'Aššūr-nādin-apli en algunes còpies del lliure assiri Llista de reis[7]). El text conclou en dos seccions sobre les incursions del rei elamita Kidin-Ḫudrudiš, possiblement Kidin-Hutran, contra els monarques casitas Enlil-nādin-šumi i Adad-šuma-iddina, reis registrats com a anteriors a Adad-šuma-oṣur en el Llistade reis de Babilonia
El text no està lo suficientment conservat com per a poder determinar la seua finalitat. Conté una série d'errors dels escrigues, pero, en marcat contrast en la Història sincronista, retrata els revessos babilònics com a fets reals junt en les seues victòries, lo que ha dut a alguns historiadors moderns a elogiar la seua imparcialitat, pese a l'aparent confusió dels acontenyiments històrics.[2]
Publicacions principals
[editar | editar còdic]A pesar del seu estat fragmentario, el text ha segut publicat per acadèmics en les següents publicacions:
- (1894).Journal of the Royal Asiatic Society.
- 807–833.
- (1895).Altorientalische Forschungen.
- 297–303.
- L. W. King (1904). Records of the reign of Tukulti-Ninib I, King of Assyria, About B.C. 1275, Luzac and Co., pp. 51, 96–101, 157. relating to iv 1–13.
- Friedrich Delitzsch (1906). Die babylonische Chronik, B. G. Teibner, pp. 43–46.
- Ernst F. Weidner (1959). Die Inschriften Tukulti-Ninurtas I. [dones Ersten] und seiner Nachfolger (Archiv für Orientforschung, Vol. 12), Biblio-Verlag. no. 37, relating to iv 1–13.
- A. K. Grayson (1975). Assyrian and Babylonian Chronicles, J. J. Augustin, pp. 139–41.
- Jean-Jacques Glassner (1993). Chroniques mésopotamiennes, La Roue à Livres, pp. 278–281.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L. W. King (1904). Records of the reign of Tikutli-Ninib I, King of Assyria, About B.C. 1275, Luzac and Co., p. 51.
- ↑ 2,0 2,1 A. K. Grayson (1975). Assyrian and Babylonian Chronicles, J. J. Augustin, pp. 139–41.
- ↑ Jean-Jacques Glassner (2004). Mesopotamian Chronicles, Society of Biblical Literature, pp. 278–281.
- ↑ (1895).Altorientalische Forschungen.
- 297–303.
- ↑ 5,0 5,1 J. A. Brinkman (1976). «The Chronicle Tradition Concerning the Deposing of the Grandson of Aššur-uballiṭ I», Materials and Studies for Kassite History, Oriental Institute of the University of Chicago, pp. 418–423.
- ↑ (2000).Akkadica.(114–115)
- 109–117.
- ↑ (1998).NABU.(1)
- 26–27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crónica P» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.