Cràneus de Dmanisi

Plantilla:Montage fotogràfic Els cràneus de Dmanisi són un conjunt de fòssils d'homínits (cinc cràneus i quatre mandíbulas) del lloc arqueològic prop de Dmanisi, Geòrgia. Varen ser descoberts en excavacions entre 1991 i 2005. Datats entre, aproximadament, 1,85 i 1,75 millons d'anys, estos fòssils poden representar morfològicament les poblacions d'homínits que inicialment varen emigrar d'Àfrica. El seu chicotet volum cerebral, arquitectura esquelètica primitiva i ranc de variació ha segut un punt de debat pel seu estat taxonómico. S'ha descrit que els homínits fòssils presenten similituts en el Homo ergaster, i es classifiquen tant com Homo georgicus, o com una subespecie de Homo erectus, Homo erectus georgicus.

L'ampli ranc de variació entre els cinc individus és sorprenent donada la seua proximitat geogràfica i temporal entre sí. El gran grau de variació present en estos espècimen posa en dubte si les diferències morfològiques entre Homo erectus, H. ergaster i H. rudolfensis es deuen també a la variació dins de la mateixa espècie. Independentment de la seua posició taxonómica, la proximitat espai-temporal d'estos cinc individus proporciona evidència d'una gran variació en la morfologia en les primeres poblacions de Homo.

Descobriment

Excavació del lloc de Dmanisi (2007)

Ruïnes castell de Dmanisi

Lloc d'excavació de Dmanisi (2007) Ruïnes del castell de Dmanisi

Dmanisi és una ciutat en la regió de Kvemo Kartli de Geòrgia, a uns 85 km al suroest de la capital, Tbilisi. En ella s'alça la Dmanisi Sioni, una catedral de el VI, aixina com les ruïnes d'un castell medieval. L'evidència inicial de materials Plio-Pleistoceno va aparéixer durant l'excavació de 1984 d'uns pous d'almagasenament medievals. Quan es va descobrir la primera mandíbula de hominini en 1991, es va assumir incorrectament que els habitants medievals les havien almagasenat en estos pous, no obstant, eixa creència es va demostrar falsa en estudis posteriors despuix d'un examen més exhaustiu de l'estratigrafia.

S'ha descobert una gran cantitat de espècimen de fauna del Pleistoceno extints en el lloc. Fins a la data, s'han descobert més de 3000 fòssils d'animals, en una majoria ( 70 %) dels espècimen intactes, i molts estan extremadament ben conservats (etapa de meteorización 0 o 1). Entre estos espècimen s'inclouen un rinoceront extint (Dicerorhinus etruscus etruscus), un cavall (Equus stenonis), un venado (Cervus perrieri) i un gat en dents de sabre (Megantereon).

Estratigrafia i datació

El lloc arqueològic de Dmanisi ha segut àmpliament datat a través de múltiples métodos fins a aproximadament 1,8-1,7 millons d'anys. La publicació inicial del descobriment del cràneu 1 (D 2280) i el cràneu 2 (D 2282) mostrava cinc métodos de datació per a respalar esta data:

1. K-Ar i 40Ar/39Ar datant el basalt de Masavera;
2. Correlació paleomagnética en el subcrono geomagnètic de Olduvai;
3. Fauna de vertebrats del Plio-Pleistoceno tardà;
4. La morfologia de hominina és similar a la de la H. erectus africà primerenc (H. ergaster);
5. Ferramentes de pedra olduvayenses (Modo 1).

La majoria dels fòssils de fauna es conserven prou be per l'enterrament ràpit i al tractament post mortem relativament suau. Tots els fòssils varen ser enterrats en arena de toba negra/marró obscur just damunt del basalt de Masavera (1,85 Ma).