Cova en tancament ciclópeo talayótica

Una cova en tancament ciclópeo talayótica, també cridada cova paredada (o "cova murada" en català), és una cavitat natural creada a través l'erosió de la roca calcárea característica de l'Illa de Menorca, pero que han segut retocades per l'acció humana durant el passat, per eixemple per a obtindre una major profunditat en el seu interior, pero sobretot, a través de la creació d'un mur ciclópeo. Este mur, com be indica el seu nom, està construït en hiladas de pedres sense cap tipo de argamasa i la seua finalitat és tancar l'entrada de la cova. Les coves en tancament ciclópeo talayóticas varen ser utilisades com a espais d'enterrament colectiu entre el 1450 i el 800 a. C. Les coves en tancament ciclópeo talayótiques més conegudes són: la Cova Murada, la Cova dones Càrritx, la Cova dones Morts de Mongofre Nou.

Les coves en tancament ciclópeo talayótica de Menorca

Cova Murada

La Cova Murada és la cavitat en majors dimensions de tot el Barranc de Algendar (Ciutadella - Menorca). Esta està situada en l'alvertent occidental del barranc, molt prop del Talayot de Torrepetxina. Es diu Cova Murada, perque se sap que en época talayótica es va tancar l'entrada de la cavitat en un mur ciclópeo per a ser utilisada com a estructura funerària. Este mur, segons Veny, té uns 4 metros d'esgambi i 10 de llongitut.

Els antropòlecs i arqueòlecs que varen excavar este jaciment varen documentar un complex ritual de cremació en el seu interior i gràcies al com s'han conservat fins al dia de hui fragments i objectes de fusta com: restants de baüls en forats, pentines i restants d'un incensario junt en teixits prehistòrics. També es varen documentar materials ceràmics i metàlics, que permetrien confirmar que va ser utilisada com a estructura funerària durant el primer mileni aC. No obstant, els arqueòlecs no es posen d'acort en quant temps es va utilisar la cova com a espai d'enterrament. De fet, C. Veny i M. Trias varen aplegar a conclusions contràries i Lluís Plantalamor considera que va ser utilisada en una época alvançada del periodo talayótico. En quant la tipologia de la cova, la Cova Murada es caracterisa per ser una galeria casi horisontal en numerosos colzes de secció diversa que dividixen les diferents sales que componen la cova.

Cova Murada (Ciutadella- Menorca), des de l'interior. Fotografia Consell Insular de Menorca.

Descripció de les sales de la cova

Galeria d'entrada: és un ampli pòrtic d'11 metros d'altura i 9 d'ample que actua com a entrada de la cova. Destaca com el sol format per abundants sediment adquirix una miqueta de pendent. En este espai es va documentar un jaciment arqueològic que va sofrir les accions dels expoliadores. No obstant, els arqueòlecs varen poder estudiar els materials que encara quedaven en la galeria.

Sala de les columnes: espai que comunica en la galeria d'entrada a través d'una obertura. Este espai es caracterisa per tindre 9 metros d'ample per 24 metros de profunditat i 4 metros d'altura.

Laminador: al final de la Sala de les columnes comença el laminador, que actualment es troba casi colmatado pel depòsit de sediment. Els primers espeleòlecs que varen entrar en la Cova Murada, pensaven que este era el final de la cavitat, pero després varen descobrir l'existència d'un conducte terminal.

Conducte terminal: és un conducte de 5 metros d'esgambi i 5 d'altura. Al final hi ha una colmataació de argila.

Mur de tancament de la Cova Murada (Ciutadella de Menorca). Fotografia Consell Insular.

Cova dones Càrritx

La Cova dones Càrritx és una cova natural situada en el barranc de Algendar (Ciutadella - Menorca). La cova es troba en el camí de pas cap a la Cova Murada. La Cova dones Càrritx i el seu contingut s'han conservat en bon estat fins als nostres dies gràcies a que antigament l'entrada va quedar tapada pel colapse d'una gran roca del barranc, que la va ocultar. Es tracta d'una cova natural d'uns 230 metros de recorregut llongitudinal, en la boca de la qual es va construir un mur de grans pedres en tècnica de construcció ciclópea. En el primer tram d'uns 170 metros és a on s'han trobat una gran cantitat de material arqueològic, que ha donat una valiosa informació sobre els hàbits i costums dels menorquines prehistòrics, especialment els relacionats en la mort i els rituals funeraris. Gràcies a l'excavació d'esta cova es va poder documentar un ritual d'enterrament que consistia en el tintant en una pasta de color ocre, pentinat i tallat del pèl per a després almagasenar-los en uns contenidors d'os de bou i en tap de fusta en decoració de círculs concèntrics.

En la cova es poden diferenciar fins a sèt sales comunicades entre sí a través de corredors i galeries. Un equip de l'Universitat Autònoma de Barcelona va portar a terme les excavacions de la Cova dones Càrritx entre els anys 1995 i 1996. Codirigieron les excavacions els arqueòlecs Vicente Lull, Roberto Risch, Rafael Micó i Cristina Rihuete.

Descripció de les sales de la cova

·Sala 1: espai quadrangular d'uns 32 m². Encara conserva el mur de parament ciclópeo que es va construir en orige, en el que es protegia l'interior de la cova. La solsida d'una part de la visera del barranc va clausurar la boca de la cova, lo que va ajudar a la conservació dels contexts funeraris i rituals prehistòrics que contenia. Este espai té dos cotes de nivell. Va funcionar com a cementeri entre 1450 / 1400-800 a. C.

·Sala 2: espai irregular, baix i allargat. Els restants que contenia procedien del cementeri de la sala 1 (1450 / 1400-800 a. C.).

·Sala 3: espai de dimensions notables, també irregular. Es va localisar una chicoteta foguera i dos concentracions de materials arqueològics, una en predomini d'ossos d'animals i fragments d'estalactites i una atra en gots ceràmics (1600-1450 / 1400 a. C.).

·Sala 4: separada de la sala 3 per una cortina d'estalactites i estalagmites encara actives hui en dia. Presentava alguns ossos dispersos de Myotragus balearicus, una punta de llança de bronze en una espècie d'orifici d'1 metro i mig de profunditat i abundants regates verticals produïts per dits humans en una de les colades d'argila (1600 fins a 1450/1400 a. C.).

·Sala 5: s'accedix per un ramal del fondo de la sala 4, estret i inclinat, pel que es deu pujar per a aplegar a un chicotet espai destinat a ocultar el depòsit d'objectes de fusta, ceràmica prehistòrica de Menorca, bronze i contenidors de cabells (1100-800 a. C.).

·Sala 6: espai de configuració allargada en la que es va localisar un got trencat en el sol i una chicoteta foguera en cendres que contenien ossos humans de dits i peus. Molt prop, junt a la paret, es va trobar una agrupació d'ossos que representaven una mà que senyalava la foguera. En l'interior d'uns clavills de la paret hi havia ossos humans de mans i peus en fragments d'estalactites de forma pareguda a la dels ossos (1600-1450 / 1400 a. C.).

·Sala 7: separada de la 6 per una cortina d'estalactites que va ser retallada i els fragments colocats en un lloc resguardat propenc (1600-1.450 / 1400 a. C.). Als 170 m, l'últim punt al que varen aplegar les persones que varen usar estos espais durant la prehistòria, sobre una repisa de la roca natural, es va localisar un gorc de ceràmica en dos peçons orientats cap a l'eixida de la cova, és dir, cap al que s'acostava.

·Forat de ses Aritges: Situat junt a l'entrada de la cova Càrritx, es tracta d'una chicoteta cova natural en un mur de tancament ciclópeo. Ha segut objecte d'excavació arqueològica en les mateixes campanyes desenrollades per l'Universitat Autònoma de Barcelona en la Cova dones Càrritx.

Cova dones Morts

La Cova dones Morts (Maó - Menorca) és més be un abric, situat en un espolón de la costa nort de Menorca, concretament, en la finca de Mongofre Nou. La Cova dones Morts forma un conjunt de cavitats junt en una cavitat més, cridada la Cova dones Soldats. La dones Morts és la més oriental i es caracterisa per tindre un mur de tancament ciclópeo construït en grans pedres. En el seu interior també hi havia una gran cantitat de sediment pero es varen documentar moltíssimes restants humans en superfície. Tant la Cova dones Morts com la Cova dones Soldats varen ser introduïdes en el Catàlec de Protecció del Patrimoni Arqueològic del terme municipal de Maó i posteriorment es va solicitar l'excavació de la Cova dones Morts. En esta intervenció es varen documentar restants òsseus de 300 individus i es va poder establir una seqüència estratigráfica en 7 nivells arqueològics.

Descripció dels sediment arqueològics

· Nivell I: estava compost de sediment arenencs creats per l'erosió de la cova que s'havien depositat en el sol en el vent. Gran cantitat de restants humans datats del 840 calç a. C. i pocs fragments de ceràmica talayótica. Ocupava tota l'extensió de la cova fins al tancament ciclópeo en una potència de 100-150 cm.

· Nivell II: sediment arenencs en una potència de 0-40 cm, a on es va documentar un individu complet i ossos que pertanyien a atres individus que no estaven complets pero sí en conexió anatòmica. També hi havia alguns gots ceràmics i atres restants de la cultura material talayótica. Les datacions dels dos individus documentats són: 906 calç a. C. i 955 calç a. C.

· Nivell III: capes horisontals i compactes que ocupen tota la superfície de la cova. També s'han documentat sediment carbonosos de combustió ubicats prop del mur de tancament en tota la seua extensió. Estos sediment tenen una datació de 3348 calç a. C.

· Nivell IV: sediment marrons en restants de ovicaprinos (fauna domèstica) en una cronologia de 1614 calç a. C. i pocs fragments de ceràmica talayótica. Ocupa la mitat de la superfície de la cova i té una potència de 5-15 cm

· Nivell V: sediment de combustió en datació del 1674 calç a. C. Sense presència de restants òsseus ni de cultura material. Ocupa la superfície de la cova de manera irregular i té una potència de 5-10cm.

· Nivell VI: sediment marrons compactes i arenencs, restants de ovicaprinos (fauna domèstica) datats en 1752 calç a. C. i ceràmica pretalaiótica. S'estén per un quarto de la superfície de la cova, concretament, és la capa que està en contacte en la roca mare i té una potència de 2-25cm.

· Nivell VII: roca mare.

Menorca Talayótica Patrimoni de l'Humanitat

Menorca Talayótica és un ben inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2023. Es tracta d'un conjunt de jaciments arqueològics que testimonien una cultura prehistòrica insular excepcional, caracterisada per una arquitectura ciclópea única. L'illa conserva monuments exclusius com les navetas funeràries, les cases circulares, els santuaris de taula i els talayots, que es mantenen en plena harmonia en el paisage menorquín i la seua relació en el firmament.

Menorca conta en un dels paisages arqueològics més rics del món, modelat per generacions que han preservat el llegat talayótico. Té la major densitat de jaciments prehistòrics per superfície en una illa i és un símbol de la seua identitat insular.

Esta zona es dividix en nou àrees que cobrixen jaciments i paisages associats, en una cronologia que va des de l'aparició de les construccions ciclópeas al voltant del 1600 a. C. fins a la romanización en el 123 a. C. El valor excepcional dels seus monuments i paisages va dur a la seua inscripció en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2023.

Vore també

• Periodo pretalayótico.
• Periodo pretalayótico en Menorca.
• Periodo talayótico en Menorca.
• Talayot.
• Naveta.
• Mars balearicus.
• Ceràmica prehistòrica de Menorca.
• Poblat talayótico.
• Sala hipóstila talayótica.
• Romanización de Menorca.
• Construcció ciclópea.
• Hondero balear.