Cova de les Botiges

Archiu:Cueva Botijos.jpg

Cova de les Botiges

La cova de les Botiges, junt a la cova de la Zorrera i la cova del Sahara, constituïxen els jaciments millor coneguts d'época neolítica dins del terme municipal de Benalmàdena (Màlaga); s'obri en els terrenys carbonatados de la Serrezuela, montera calcárea d'época mesozoica situada al suroest de la localitat de Benalmàdena Poble.

La cova de les Botiges i la cova de la Zorrera podrien estar integrades en un mateix sistema càrstic i inclús constituir un mateix complex cavernario.

En 1976 Soledad Navarrete publicarà la magna tesis sobre les coves neolíticas de Benalmàdena. Un any més vesprada, Carmen Olaria, en colaboració en el Patronat del Museu Arqueològic Municipal i el Excmo. Ajuntament de Benalmàdena arreplega de forma sistemàtica en un monogràfic, els materials de les Cuevas de les Botiges i les Zorreras.

Descripció

La Cova de les Botiges, també denominada “Cova dels Cacharros”, se situa a 230 m s. n. m. Té un desnivell de 32 metros i recorregut llongitudinal d'uns 312 metros de sinuoses galeries i s'accedix a ella des d'una dolina, molt prop del cim de la Serrezuela. El recorregut discorre entre les fractures i els blocs encaixats en elles; la boca d'entrada s'obri en una fractura que gira i descendix bruscament cap a la dreta.

Troballes materials

Archiu:Pulseras botijos.jpg

Polseres eneolíticas en marbre. Cova de les botiges.

Archiu:Ceramica neolitica.jpg

Ceràmica neolítica en representació del Sol. Cova de les Botiges.

Els materials, molt abundants, es trobaven repartits per tota la superfície de la cova, en una especial concentració d'ells en la denominada “Sala de les Polseres”. Referent al material ceràmic recollit, destaquen les formes decorades, de pastes depurades i tractament per bruñido o espatulado de gran calitat, els gots en bany d'almagra i bruñidos que constituïxen les ceràmiques clàssiques del Neolític andalús occidental.

Sobre els tipos, els més abundants són els gots d'almagasenament i de cuina i els bols semiesfèrics i en tendència globular. Els elements més característics de subjecció dels gots globulars són sense dubte les torres-pitorro; el seu alt número i la similitut d'estos elements en el d'atres coves de la província, les convertixen en elements significatius per a la seua datació cronològica.

Ademés d'estes torres-pitorro, els mamelones i torres de cinta demostren que són peces per a permanéixer penjades encara que també tenien bona capacitat portable. Els tipos decoratius poden classificar-se en varis grups i aparéixer associats en la mateixa peça: la decoració de cordoneres, les decoració impreses (en pentine o molusc sobre la pasta tendra) i els motius incisos (en decoració llineal, cenefas, i retículas).

Pel que fa al material lítico, es reduïxen a astrals i azuelas polimentades; sobre el sílex, predominen les ferramentes de secció triangular característics de les fases finals del Neolític. Un capítul aparte mereix el conjunt de polseres en marbre en un ampli palmito de varietats tipològiques en seccions planes, cóncaves i convexas, i decorades en estrías.

El restant del aixovar decoratiu es llimita a colgantes en os que, donat la seua abundància, podria respondre a un us funerari d'una zona de la cova en el moment final, en el que es transforma l'espai habitual de hàbitat a espai sepulcral.

Bibliografia

• Braun, P. (1963) Decouverte de deux grottes à vestiges neolithiques près du villages de Benalmàdena (Prov. De Màlaga, Espagne) Bulletin Societé Préhistorique Française

• Navarrete Enciso Mª. S. (1976). La Cultura de les Cuevas en Ceràmica Decorada en Andalusia Oriental. Quaderns de Prehistòria de l'universitat de Granada. Série Monogràfica, 2

• Olaria, C. (1977). Les Cova de les Botiges i les Zorreras de Benalmàdena. Aportació a l'estudi de les coves Neo-Eneolíticas d'Andalusia Centre-Oriental.