Cova de la Guineu

La cova de la Guineu (en català, la «cova de la Guineu») és un jaciment arqueològic situat en el municipi de Fontrubí (Alt Panadés, Espanya) i freqüentat pels humans des del Paleolític fins a l'Edat Contemporànea com a zona d'estage (ya anara de forma continuada o de forma esporàdica), com a zona d'almagasenament, com redil o com a cambra sepulcral, en diferents moments de la seua història.

Descripció

Geologia

La cova de la Guineu, es troba en la Cordillera prellitoral catalana, dins de la serra de Font-Rubi, concretament en el Puig de la plana pineda.

La geologia del terreny és la típica del jurásico-triásico en una capa de greses roges del keuper, coberta per una capa de roca calcàrea del muschelkalk, en la qual es va formar la cova. La formació d'esta cova és resultat d'una modelació càrstic del paisage, és dir l'aigua es va filtrar a través dels clavills formats en la superfície de la roca calcárea, dissolent el carbonat càlcic de la roca calcàrea i formant la cova.

Des del tardiglaciar del cova s'ha anat colmatando progressivament, fins a tindre apariència d'un cau en el XX. Les excavacions arqueològiques nos mostres que la colmatación més antiga es deu a la propi dinàmica càrstica per la dissolució de la roca calcárea per acció de l'aigua i la seua transformació en argila roges i la més moderna es deu a arribada de depòsits d'alvertent. A això se li sumaria la caiguda de blocs de la paret de la cova, que va ser una constant a lo llarc de l'història de la cova encara que cal destacar tres episodis, un en un moment del Paleolític no determinat que correspon en la IV ocupació, un segon episodi durant l'Epipaleolítico i l'últim durant l'Edat Mija.

Clima i vegetació

L'anàlisis dels restants antracológicos, malacológicos, i de la microfauna, nos aporten una important informació sobre els canvis en la vegetació i el clima de la zona, associats al fi del pleistoceno.

Cabria destacar l'informació aportada pels estudis antracológicos dels carbons procedents del nivell III, datat en 9850 +- 50, realisats pel Laboratori físic-químic del Museu d'Arqueologia de Barcelona que nos permet el canvi en la vegetació que es va produir durant el final del pleistoceno.

Els carbons procedents de la base d'este nivell nos mostra una vegetació típica d'un clima fret i sec, dominat per la rourars en les zones més humides i per pinades i maquia les zones més àrides, mentres que els carbons procedents de la part superior d'este nivell nos mostra un aument de la presència del roure, teixixc i arce blanc en detriment delpi, lo que nos indica un aument de la pluviosidad i atemperación de les temperatures. També apareixen chops, carrasques i petorres que són propis de climes templats i plujosos.

Actualment en l'entorn de la cova, predominen els boscs de coníferes, pastures i xares templades.

Història del jaciment

Descobriment

El jaciment va ser descobert per Pero Gir Romeu en 1951.

Intervencions de el AECCM

Entre 1979 i 1982 la Asociació d´Estudis Cientifics i Culturals de Mediona, varen buidar la cova. Estes intervencions varen afectar als nivells d'época ibèrica que responien a ocupacions esporàdiques de la cova, a nivells de l'Edat del Bronze, del Eneolítico i Neolític antic.

Excavacions científiques

Excavació 1983

La primera excavació científica que es porta a terme en la Cova de la Guineu és dirigida per Josep Mestres i Mercader, de la secció d'arqueologia del museu de Vilafranca del Penedès 1983, que va realisar un sondeig de 2x2 m, en l'àrea menys afectada per les actuacions de el AECCM

Excavacions del Equip Guineu

Des de 1898 el Equip Guineu ha excavat cada any la cova fins a l'actualitat i ha portat a terme atres tasques d'investigació en la zona, com l'erejat de la terra abocada a l'exterior de la cova durant les actuacions de AECC, aixina com la prospecció del territori adjacent, descobrint atres jaciments com la Cova del Bolet en 1992, Cova del Toixo en 1993, Cova de la Plana Pineda en 1994 i cova del bon Jaumet en 1995.