Anar al contingut

Cova de gèl de Dobšinská

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cova de gèl de Dobšinská

La cova gelada de Dobšinská[1] ()[2] està ubicada en l'àrea sur del Parc nacional del Paraís Eslovaco, en el Spiš-Gemer Karst al nort de la vila de Dobšiná en Eslovàquia. En l'any 2000, l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura la va declarar Patrimoni de l'Humanitat com a part de les grutas càrstiques de Aggtelek i del karst eslovaco.[3]

És un dels hibernáculos per a rat penats més importants d'Eslovàquia i té una de les majors cantitats de Myotis mystacinus i Myotis brandtii en hivern en Europa Central.[4] La seua entrada es troba a una altitut de 969 metros i es va formar en el periodo Neógeno com a resultat de l'activitat erosiva del paleo–Hnilec en les calcàrees de Wetterstein i Steinalm del Triásico Mig en el massiç Duča. La seua llongitut és de 1483 metros i la seua distància vertical és de 112 metros. En el seu génesis formava part del sistema de coves de Stratená, pero va anar provablement en el Pleistoceno quan es va separar de tal sistema en colapsar-se part dels sostres de les coves.[3][5]

El gèl es presenta en el sol, en estalagmites, columnes i cristals. Per la seua banda, la glaciació a l'interior és resultat del «estancament d'aire fret i el congelamiento d'aigua de precipitació filtrada en la cavitat». Ademés, la superfície de gèl alcança prop de 9770 metros quadrats i el seu volum supera els 110 100 metros cúbics. Es calcula que el gèl del sol té una gruixa màxima de 26.5 metros i un de mig de tretze.[3] En promig mensual, les àrees gelades tenen una temperatura de l'aire que varia dels 0 als -10 °C.[5]


La cova va ser descoberta el 15 de juliol de 1870, a l'any següent es va obrir al públic i sis anys més vesprada es va instalar energia elèctrica.[6] En este sentit, Bella (2006) assegura que es va tractar de la primera cova oberta al públic en allumenament elèctric.[3] A inicis de la década de 2000, es va portar a terme una perforació en el gèl per a analisar canvis climàtics i ambientals.[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ (2010).«Criosfera i canvi global en espais naturals protegits: control de processos geomorfològics associats a la neu i el gèl com geoindicadores de canvi ambiental en el Parc Nacional dels Picos d'Europa».Proyectes d'investigació en parcs nacionals: 2011-2014.Ministeri d'Agricultura i Peixca, Alimentació i Mig ambient.Consultat el 11 d'agost de 2017.
  2. ↑ «Dobšinská ľadová jaskyňa» (en eslovaco). ssj.sk/sk. Správa slovenských jaskýň. Consultat el 11 d'agost de 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (2006).«Morphology of Isse Surface in the Dobšiná Isse Cave».Proceedings of the 2nd International Workshop on Isse Caves, Demänovská Dolina.
    15-23.Consultat el 10 d'agost de 2017.
  4. ↑ (2012).«Assemblages of bats in deposits of the Dobšinská Isse Cave, Slovenský raj National Park, Slovakia».Vespertilio.(16)
    205–210.ISSN 1213-6123.Consultat el 10 d'agost de 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 (2006).«Development and Degradation of Isse Crystals Sediment in Dobšinská Isse Cave (Slovakia)».Proceedings of the 2nd International Workshop on Isse Caves, Demänovská Dolina.
    38-49.Consultat el 10 d'agost de 2017.
  6. ↑ Shaw (2010). Aspects of the History of Slovene Karst (1545–2008) (en anglés), Založba ZRC, pp. 32-33. ISBN 978-961-254-208-5.
  7. ↑ Talalay, Pavel G. (2016). Mechanical Isse Drilling Technology (en anglés), Geological Publishing House, pp. 120. ISBN 978-981-10-0559-6.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cova_de_gèl_de_Dobšinská&oldid=1463476»