Cova de Tam Pa Ling
Tam Pa Ling (, “Cova de les Mones”) és una cova de la cordillera Annamita, en el noreste de Laos. Està situada en el cim de la montanya Pa Hang, a 1170 metros sobre el nivell de la mar.
S'han descobert Tres fòssils d'homininis en la cova: “Cueva de los Monos”, un cràneu pertanyent a un humà anatómicamente modern; TPL1, una mandíbula en traces tant modernes com arcaics; i TPL2, una mandíbula parcial en traces tant modernes com a arcaics. Els tres fòssils representen a tres individus distints i daten d'entre 70 000 i 46 000 anys d'antiguetat.[1]Els descobriments indiquen que els humans moderns podrien haver emigrat al Surest Asiàtic cap al 60 000 a. C.[2][3][4]
Localisació i geologia
editarTam Pa Ling té una única obertura orientada al sur i descendix 65 m fins a la seua galeria principal. Forma part d'una ret de coves càrstiques, formades per echos de calcàrea que es varen depositar entre els periodos Pensilvánico i Pérmico. La galeria principal medix 30 m de nort a sur i 40 m d'est a oest.[5]
Fòssils
editarLes excavacions en l'extrem oriental de la galeria principal de la cova, en la base de l'entrada inclinada, varen ser realisades per un equip d'investigadors nortamericans, francesos i laosianos a partir de 2009.[6][7]
La primera troballa fòssil, un cràneu de homínit denominat TPL1, es va recuperar a una profunditat de 2,35 m en decembre de 2009. Una mandíbula, TPL2, es va trobar a l'any següent a una profunditat de 2,65 m. La Radiocarbono i la datació per lluminiscència dels sediment varen establir una edat mínima de 51 000 a 46 000 anys, i la datació urani-tori directa dels fòssils va indicar una edat màxima de 63 000 anys.[7]
TPL1 inclou el frontal, occipital parcial, el parietal dret, i l'os temporal, aixina com els maxilars dret i esquerre i una dentició en gran part completa. Es va identificar com a pertanyent a un humà anatómicament modern en traces distintives del Àfrica subsahariana. A partir de|2017, proporciona l'evidència esquelètica més antiga de la presència de Homo sapiens en el surest asiàtic continental.[1]
La mandíbula TPL2 es va trobar més avall en la mateixa unitat estratigráfica que TPL1, i representa a un adult madur que combina traces humanes arcaiques com un cos mandibular robust i un tamany general menut, en traces humanes modernes com una barbeta desenrollada.[8][9]
En 2013, els investigadors varen recuperar la mandíbula parcial d'una tercera troballa fòssil, TPL3, a una profunditat de 5 m, en la mateixa zona que les troballes anteriors. El fragment d'os pertanyia provablement a un adult. De la mateixa manera que TPL2, TPL3 presenta una mescla de traces humanes arcaiques i anatòmics moderns, mostrant traces humanes modernes com un mentó desenrollat pero sense un cos mandibular robust; no obstant, TPL3 també conserva traces humanes arcaiques com un ampli arc mandibular anterior. La datació per lluminiscència de la capa sedimentaria de TPL3 proporciona un ranc de dates d'entre 70 000 i 48 000 anys d'antiguetat.[1]
Importància
editarNo es coneix en certea el moment de la migració dels humans moderns d'Àfrica a Àsia Oriental; degut a que els ossos es conserven mal en climes tropicals, els fòssils humans de la regió són escassos. Descobriments recents en China, Filipines, Sri Lanka i Austràlia havien establit prèviament la presència de fòssils humans arcaics entre 125 000 i 100 000 BP, i de fòssils de humans moderns a partir d'uns 40 000 a. C. La troballa de l'espècimen totalment modern TPL1 es va considerar, per tant, un gran descobriment perque omplia un buit de 60 000 anys en el registre fòssil, demostrant la presència de humans moderns en el Surest Asiàtic des d'a lo manco 60. 000 a. C. Ademés, com Tam Pa Ling es troba a mils de quilómetros terra adins, les troballes varen qüestionar les hipòtesis anteriors de que els humans varen emigrar d'Àfrica seguint les llínees costeres. Sugerixen que la migració també va poder seguir les valls fluvials, que servien de corredors naturals a través del continent.[10][11]
Els fòssils varen ser traslladats temporalment a Estats Units per a ser estudiats per la paleoantropóloga Laura Shackleford, Fabrice Demeter i el seu equip. En abril de 2016 varen ser tornats a Laos, i ara es troben en un nou edifici del Museu Nacional de Laos en Vientián.[12]
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 “Additional evidence for early modern human morphological diversity in Southeast Àsia at Tam Pa Ling, Laos” (en) (2017). Quaternary International 466: 93–106. doi:. ISSN 1040-6182.
- ↑ «Cave of the Monkeys: Photos Reveal Early Modern Human Remains» (en en). Live Science.
- ↑ «Tam Pa Ling» (en en). Anthropology Net.
- ↑ “The History and Practice of Archaeology in Laos” (en) . Handbook of East and Southeast Asian Archaeology: 89–95. Springer New York. doi:.
- ↑ “Anatomically modern human in Southeast Àsia (Laos) by 46 ka” (en) . Proceedings of the National Academy of Sciences 109 (36): 14375–14380. doi:. PMID 22908291. PMC:3437904.
- ↑ Shackelford, Laura. «Finding a Home for the Bones of Tam Pa Ling» (en en). University of Illinois Urbana-Campaign.
- ↑ 7,0 7,1 PLOS One.doi:10.1371/journal.posa.0121193. «Ancient Human Fossils from Tam Pa Ling, Laos» (en en). Anthropology Net (2015-04-11). Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2015.
- ↑ “Early Modern Humans and Morphological Variation in Southeast Àsia: Fossil Evidence from Tam Pa Ling, Laos” (en) . PLOS ONE 10 (4): i0121193. doi:. PMID 25849125.
- ↑ «The Woman from Tam Pa Ling» (en en). Public Broadcasting Service (PBS).
- ↑ «Els humans varen eixir d'Àfrica fa 84.000 anys per un corredor vert» (en és). europapress. Consultat el 21 de novembre de 2023.
- ↑ «Oldest bones from modern humans in Àsia discovered» (en en). CBSNews.
- ↑ «Bringing home the bones of Tam Pa Ling» (en en). Research News Bureau ILLINOIS.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Tam Pa Ling» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.