Costa nort-occidental d'Amèrica del Nort

Costa oest d'Amèrica del Nort en la proyecció ortogràfica satelital de l'Oceà Pacífic.

La costa nort-occidental de Norteamérica és un àrea cultural d'ubicada en la franja costera del oceà Pacífic. Comprén la costa dels estats de Washington, Oregó i el nort de Califòrnia en Estats Units, la província de Columbia Britànica i el territori de Yukón en Canadà i el sur d'Alaska.

Estava habitada per pobles pertanyents a diferents grups ètnics i que parlaven distintes llengües; posseïen en comú la forma econòmica, l'organisació social, les costums, les creències i les arts. És característic de l'àrea la formació de societats complexes, l'absència d'agricultura i la notable manufactura artística, al grau de l'art mesoamericano i andino.

Geografia

Es troba aïllada del centre de la massa continental americana per la Cordillera de la Costa i la Cordillera de les Cascades. Els picos alts tenen un clima nevat de montanya que contrasta en les terres baixes de clima templat i humit. Dit clima és generat per la corrent marítima de KuroShivo, que arrastra aigua calenta des de les costes del Pacífic asiàtic cap al Noroest americà, propiciant l'abundància de flora i fauna marítima i terrestre.

Tota la costa està plena d'illes i fiorts, separats tan sol per canals i estrets que els indis de la Costa aprofitaven per al comerç, la peixca i la busca d'aliments d'orige marí. El desgel de les montanyes provoca l'existència de rius a lo llarc de tot el territori, tals com el riu Skeena o el riu Columbia.

L'àrea de la Costa Nort-occidental colindar al Nort i Noreste en l'àrea Subártica, a l'est en l'àrea del Altiplano (o Plateau) i pel Sur en l'àrea de Califòrnia.

Traces culturals

Per a estudis arqueològics, l'àrea es subdivide en tres regions: Nort, central i Sur; més una cridada de transició entre esta àrea i Califòrnia.

Llengües

Les llengües que es troben no formen part d'una família llingüística determinada, pero es poden mencionar, entre les més importants, al Nort: eyak, tshimshian, haida i tlingit; al centre: bella coola, kwakiutl i bella-bella; al Sur: salish, chinook, makah i quileute; i en la zona de transició: atapascano d'Oregó, takelma i coos.

Clima, flora, fauna i subsistència

La part central i boscosa de la Costa Nort-occidental conté infinitat de recursos animals i vegetals. Estes condicions devenen un panorama molt amigable per al desenroll de les ètnia que ahí habiten i resol la qüestió d'absència d'agricultura.

La subsistència està determinada per tres activitats fonamentals: la peixca de salmón, hipogloso, foques, lleons marins i ballenes; la recolecció de bayas del bosc, mariscs com el percebe, la clòchina i moluscs marins; i la caça de venado, orso i cabra de montanya, principalment. La llana i la pell d'estos animals també s'aprofitaven per als productes textils.L'aprofitament de fusta en la costa és de vital importància per al desenroll no només d'instruments i vivendes, sino també dels seus productes artístics, rituals i monumentals, que juguen un paper simbòlic en l'estructura social d'estes poblacions. En estos boscs es troba el cedre i l'avet, els de major importància per als indis.

Vivenda

Els habitants de la costa no varen desenrollar complexos espais arquitectònics, pel contrari, les cases eren estructures desmontables de forma quadrangular o rectangular fetes de fusta que servien com a refugis en l'hivern, en temporada de festes, quan les reserves d'aliment estaven plenes. En estiu les plaques de fusta que formaven el sostre eren utilisats per a formar grans basses dispostes horisontalment entre dos canoas, per a transportar els objectes i bens dels clans cap als campaments d'estiu, a on començava el reabastecimiento d'aliments per a l'hivern.

Les vivendes es construïen a partir de grans columnes i voltons de fustes que sostenen l'estructura de la casa, formant marcs sobre els que es colocaven les plaques de fusta removibles. Els sostres (fets també de fusta) tenien en el centre una obertura a manera de tragaluz que permetia l'us de fogatas dins de la casa per a la celebració de rituals i festes.

A l'interior, les casaspodían albergar fins a a sis famílies del mateix clan. Estaven dividides per ranc i família, lo que denotava la jerarquia dels que ocupaven l'espai. En esta divisió també es designava un espai per a l'almagasenament de productes.

Organisació social i política

La societat autòctona estava dividida en tres grups: la noblea, els “comuns” i els esclaus. La noblea estava caracterisada per la possessió de la major cantitat de bens, esclaus i mèrits de guerra, aixina com de l'antiguetat de la seua linaje. Ocupaven un paper fonamental en les festivitats de la comunitat, sent la seua responsabilitat proyectar l'eixemple als demés i de mantindre el seu estatus per mig del reconeiximent d'atres clans i del propi. Els caps nobles eren designats per importància, antiguetat i pertinença. Els linajes podien governar per prestigi. Este orde social, era molt difícil de moure, no hi havia possibilitat d'ascendir en la jerarquia entre clans llevat a través de la guerra. En les guerres estava permés esclavizar al vençut.

En les tribus del Nort, el linaje es decidia de manera matrillinial, pero en la regió centre i Sur de la costa, era possible que els individus, aplegat el moment, decidiren si volien pertànyer el linaje del pare o de la mare, inclús es podia unir el linaje d'un yayo.

La classe comuna o plebeus eren els encarregats de desenrollar les activitats de caça, peixca i recolecció. D'ells es desplegava una série d'activitats que podien aplegar a ser de gran importància per prestar els seus servicis a la classe noble, com els artistes. A pesar de que els plebeus tenien menys possessions i privilegis que la noblea, estos tenien que procurar el seu benestar, puix de no ser aixina, els plebeus podien anar-se cap a un atre clan.

Sistema de creències

A diferència d'atres cultures, els grups ètnics de la Costa Nort-occidental varen crear un sistema de creències en deidades establides entorn a la cosmogonia de la casa, és dir, cada clan tenia els seus propis mits per a explicar al món i en ells, l'història del clan, representada en postes totémicos colocats fòra de les cases. S'entenien a sí mateixos com a part del Cosmos, que estava dividit en tres: el bosc, el cel i el fondo de la mar, dels quals les principals deidades eren l'orso, l'àguila i la orca respectivament. Cada clan li concedia importància a una o més deidades d'acort en la seua cosmovisión. Tot ser viu, animat o inanimado.

Les festes d'hivern són una festivitat pareguda al carnestoltes, que té lloc durant quatre dies, en hivern, a on es posen en pràctica el sistema de creències, els mits, ritos, danses i vores dels indis de la costa. Ademés d'este, existixen ritos per a la peixca i la caça.

Les tribus de la costa compartixen l'idea de que l'any escomença en l'aplegueu del salmón als estuaris, lo que posa de manifest que la seua idea del temps va lligada a les estacions i a les seues activitats.

Potlatch

Artícul principal → Potlatch.

El potlatch és una festa que indica ranc, significa lliteralment “festa del donar” en kwakwaka’wakw (idioma kwakiutl). Els caps de les tribus fan un potlach quan tenen una acumulació considerable d'objectes de valor. L'intenció de la festivitat, que no és molt comuna, pot ser variada, com la anunciación del nou cap d'una tribu, un triumfo de guerra important o pel naiximent o mort d'algun cap. Existix tot una llogística en l'organisació de tal event, ya que ademés de tindre una “llista d'invitats”, cal saber el ranc dels mateixos, per a assentar-los en el lloc adequat. En el potlach, els amfitrions cremen en fogatas i regalen part considerable de les seues possessions als invitats, incloent esclaus com a bens materials. L'obligació dels invitats és respondre als amfitrions en un potlach encara més gran.