Costa Oriental del Llac de Maracaibo
La Costa Oriental del Llac de Maracaibo (COL) és una subregión administrativa de l'estat Zulia està composta pels municipis: Miranda, Santa Rita, Cabimas, Simón Bolívar, Lagunillas, Valmore Rodríguez i Baralt, de l'estat Zulia. Es distinguix per ser la zona tradicional de l'activitat petrolera de l'estat Zulia i a on totes les empreses i contractistes tenen la seua sèu. Llimita a l'oest en el llac de Maracaibo, a l'est en els estats Falcón i Lara, al nort en el golf de Veneçuela i al sur en l'Estat Trujillo.
Història
La costa oriental originalment va estar habitada per indígenes caquetíos de raça i llengua Arawaca, els qui construïen les seues cases sobre pilotes en l'aigua (palafitos). En 1529 Alonzo Pacheco va fundar els Ports d'Altagracia el mateix dia que va fundar Maracaibo, provablement per a defendre abdós vores de l'entrada del llac de Maracaibo. Durant la colónia es varen fundar els pobles de Santa Rita i Cabimas. Ademés, existien els pobles d'aigua Lagunillas d'aigua, Ceuta, Moporo i Tomoporo (els 3 últims encara existixen).
Durant la guerra d'independència la província de Maracaibo va permanéixer lleal a la corona. No obstant, en els Ports d'Altagracia Ana María Campos liderava un moviment de resistència; capturada i torturada, el seu esperit mai es va doblegar i sostenia que "Morals si no capitula Monda", per lo que es va convertir en heroïna de l'independència. En 1823 la batalla naval del Llac de Maracaibo, última batalla per l'independència, es va lliurar en la baïa del Tablazo (prop dels Ports d'Altagracia).
En 1856 la subregión queda dividida en els cantons Altagracia (actuals municipis Miranda, Santa Rita, Cabimas, Simón Bolívar, Lagunillas i Valmore Rodríguez) i Sucre (actuals municipis Sucre i Baralt de l'estat Zulia i La Ceiba de l'estat Trujillo).
En 1904 s'eliminen els cantons i passen a ser Districtes, Districte Miranda (actual municipi Miranda), Districte Bolívar (actuals municipis Santa Rita, Cabimas, Simón Bolívar, Lagunillas i Valmore Rodríguez) i Districte Sucre (actuals municipis Baralt i Sucre)
La Costa Oriental del Llac (COL) va mantindre una economia basada en la seua tradició de viles peixqueres, fins al descobriment de petròleu en el pou Zumaque I (MG-1 en 1914), en 1922 el reventón del pou Els Barrosos 2 (R4), descobridor del camp La Rosa, va demostrar el potencial petroler de la zona atraent numeroses persones d'atres parts del país i estrangers.
A la mort de la senyora Juana Villazmil, la seua Hato "Tia Juana" és expropiat pel govern de Juan Vicente Gómez i entregat en concessió a la companyia Shell. Posteriorment la Shell construïx els camps residencials que són la base de l'actual població de Tia Juana. En 1937 l'incendi de Lagunillas d'aigua va deixar a numeroses famílies sense llar, que varen ser reubicades en la recent construïda Ciutat Ojeda en 1941.
En l'inauguració del pont sobre el Llac de Maracaibo en 1962, es varen unir la Costa Oriental i la Costa Occidental del llac de Maracaibo, entre les poblacions de Palmarejo i Maracaibo. En 1989 en la reforma de l'estat són creats els municipis de la COL, Miranda, Santa Rita, Cabimas, Valmore Rodríguez i Baralt. En 1995 és creat el municipi Simón Bolívar.
En 2000 el fallit alcalde de Simón Bolívar, Franklin Duno Petit, va introduir una petició a l'Assamblea Nacional per a exigir el pagament d'imposts municipals a les empreses que extreen petròleu en el llac front a la COL, baix el lema "De quí és el Llac de Maracaibo", ho va conseguir en respal del governador Francisco Javier Arias Cárdenas i els alcaldes de la COL. Franklin Duno Petit va ser assessinat pel hampa comú en 2004, previ a les eleccions municipals d'eixe any.
Poblacions
La Costa Oriental del Llac és una zona densament poblada comprenent aproximadament un terç de la població de l'estat Zulia (casi un milló d'habitants), té 2 ciutats grans i numerosos pobles i caserius, les poblacions entre Punta Grossa i Tasajeras formen una sola ciutat ininterrompuda, no obstant conserven el seu nom i els seus llímits són acordats, ací les nomenarem juntes de nort a sur. Entre els pobles de la COL es troben:
- Els Ports d'Altagracia Municipi Miranda
- Ancón d'Iturre Municipi Miranda
- Els Jovitos Municipi Miranda
- Sabaneta de Palmes Municipi Miranda
- El Consell de Ziruma Municipi Miranda
- Punta de Leiva Municipi Miranda
- Quisiro Municipi Miranda
- Palmarejo Municipi Santa Rita
- Barrancas Santa Rita
- Santa Rita Municipi Santa Rita
- Port Amagat Municipi Santa Rita
- El Mene Municipi Santa Rita
- El Guanábano Municipi Santa Rita
- Tolosa Santa Rita
- Mont Pío Municipi Santa Rita
- El Zamuro Municipi Santa Rita
- Cabimas Municipi Cabimas
És una àmplia zona urbanisada formada per vàries ciutats i pobles continus en el següent orde de nort a sur, units per la Av Intercomunal:
- Cabimas Municipi Cabimas
- Punta Grossa Parròquia Punta Grossa Municipi Cabimas
- Sant Isidro Municipi Simón Bolívar
- La Vaca Municipi Simón Bolívar
- Ulé Municipi Simón Bolívar
- Tacarigua Municipi Simón Bolívar
- Tia Juana Municipi Simón Bolívar
- Taparito Municipi Simón Bolívar
- Tamare Municipi Lagunillas
- Ciutat Ojeda Municipi Lagunillas
- Tasajeras Municipi Lagunillas
Atres poblacions
- La Pica Pica Municipi Lagunillas
- Palito Blanco Municipi Cabimas
- Curazaíto Municipi Cabimas
- L'Argent. Zulia Municipi Simón Bolívar
- Camp Lara Municipi Lagunillas
- El Danto Municipi Lagunillas
- Lagunillas Municipi Lagunillas
- Poble Vell. Municipi Valmore Rodríguez
- Camp Lara Municipi Valmore Rodríguez
- Machango Municipi Valmore Rodríguez
- El Corozo Municipi Valmore Rodríguez
- Pla Bonico Municipi Valmore Rodríguez
- Sipayare Municipi Valmore Rodríguez
- La Victòria Municipi Valmore Rodríguez
- Bachaquero Municipi Valmore Rodríguez
- San Timoteo Municipi Baralt
- Mene Gran Municipi Baralt
- Poble Nou Municipi Baralt
- El Venado Municipi Baralt
- Misoa Municipi Baralt
Pobles d'Aigua
Existixen en el municipi Baralt pobles construïts sobre palafitos en el Llac de Maracaibo
- Moporo Municipi Baralt
- Tomoporo Municipi Baralt
- Ceuta (Zulia) Municipi Baralt
Referències
- Humberto Ochoa Urdaneta. (1995). Memòria Geogràfica de la Costa Oriental del Llac de Maracaibo.
- Emilio Strauss, William Fuenmayor, José Romero. (2000). Atles de l'Estat Zulia.
- https://web.archive.org/web/20121107023045/http://www.ine.gov.ve/seccion/menuprincipal.asp?nedo=24&Entid=230000&seccion=1&nvalor=1_1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Costa Oriental del Lago de Maracaibo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.