Anar al contingut

Cosmologia esotèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Renombrar La cosmologia esotèrica és la cosmogonia que és part intrínseca d'un sistema de pensament amagat o esotèric. La cosmogonia esotèrica proyecta l'univers en plans de l'existència i la consciència d'acort en una cosmovisión específica per lo general d'una doctrina.

Visió general

[editar | editar còdic]

La cosmogonia esotèrica casi sempre s'ocupa d'a lo manco alguns dels següents temes: emanatismo, involució, evolució espiritual, epigénesis, plans d'existència o móns superiors (i la seua emanació i les conexions entre ells), jerarquia de sers espirituals, cicles còsmics (per eixemple, any còsmic, yuga), yoga o disciplines i tècniques espirituals d'auto-transformació, i referències a la mística i als estats alterats de consciència.[1]

Estes cosmogonia cobrixen moltes de les mateixes preocupacions també abordades per la cosmogonia religiosa i la cosmogonia filosòfica, tals com l'orige, propòsit i destí de l'univers i de la consciència i la naturalea de l'existència. Per esta raó a voltes és difícil distinguir a on termina la religió o filosofia i comença l'esoterisme o ocultisme. No obstant, la cosmogonia esotèrica es distinguix de la religió en la seua construcció més sofisticada i la confiança en la comprensió intelectual en lloc de la fe i de la filosofia en el seu émfasis en les tècniques de transformació psico-espiritual.

Eixemples de cosmogonia esotèriques es poden trobar en gnosticismo, nahual (Carlos Castaneda), tantra (especialment Shivaísmo de Cachemira), càbala, sufisme, les ensenyances de Jakob Böhme, el Llibre de Urantia, la tradició Sant Mat/Shabd Yoga, teosofia, antroposofía, La Tradició Còsmica de Max Theon i la seua esposa, Max Heindel (El Concepto Rosacruz del Cosmos), elements de les ensenyances de Sri Aurobindo, Meher Bava, el Quart Camí propost per George Gurdjieff i Piotr Ouspenski, cosmogonia pagaian i moltes ensenyances actuals de la Nova era, per posar només alguns eixemples.[2]

Gnosticismo

[editar | editar còdic]

El gnosticismo és una etiqueta imprecisa, cobrint conceptes monistas, aixina com dualistas. Per lo general, els móns superiors de llum, cridats el pléroma o cosmología esotérica, són radicalment distints del món inferior de la matèria. L'emanació del pléroma i les seues divinitats (cridat eones) es descriu en detalle en les distints tractos gnósticos, com és la crisis pre-creació (l'equivalent còsmic a la El Concepto Rosacruz del Cosmos en el pensament cristià) de la que el món material es produïx, i la forma en que la purna divina pot alcançar la salvació.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Basu, S.K. (2007). Encyclopaedic Dictionary of Astrophysics (en anglés), Global Vision Publishing House. ISBN 8182202205.
  2. Voigt, Tim (2010). The Grand Fantasy of Einstein: The Search for the Theory of the Universe (en anglés), Iuniverse Inc.. ISBN 1450217885.
  3. Ellen Guiley (2001). The Encyclopedia of Saints (en anglés), Sonlight Christian. ISBN 1438130260.


Referències

[editar | editar còdic]