Corrent de Birkeland
Una corrent de Birkeland és una corrent elèctrica en un espai de plasma, més específicament a partícules carregades que es desplacen a lo llarc de les llínees de camp magnètic (per això, les corrents de Birkeland també són cridades corrents alineades en el camp). Les mateixes són causades pel moviment de plasma en forma perpendicular a un camp magnètic. A sovint les corrents de Birkeland posseïxen una estructura magnètica en filaments o similar a una "soga retortillada".


Originalment les corrents de Birkeland es referien a corrents elèctriques que contribuïxen a formar l'aurora, causades per l'interacció del plasma en el vent solar en la magnetósfera de la Terra. La corrent circula en direcció este pel costat naixent de l'ionosfera terrestre, al voltant de les regions polars, i cap a l'espai pel costat ponent de l'ionosfera. Estes corrents de Birkeland en époques modernes són cridades electrojets de la aurora. Les corrents varen ser predites en 1903 per l'explorador i físic noruec Kristian Birkeland, qui va realisar expedicions al círcul àrtic per a estudiar la aurora.
Carl-Gunne Fälthammar professor emèrit del Laboratori Alfvén en Suècia, va escriure en (1986): «Una raó per la qual les corrents de Birkeland són especialment interessants és que, en el plasma que les transporta, elles produïxen varis processos físics com ones, inestabilitat i formació d'estructura fina. Estos a la seua volta produïxen l'acceleració de partícules carregades, tant positives com a negatives, i la separació d'elements (tal com la eyecció preferencial de ions d'oxigen). Abdós classes de fenomens posseïxen una importància astrofísica que va més allà de la comprensió de l'espai immediat que rodeja al planeta Terra».
Característiques
Les corrents de Birkeland d'una aurora poden alcançar valors d'1 milló d'Amperes.[2] Poden calfar l'alta atmòsfera lo que produïx un increment en la força de roçament que actua sobre els satèlits artificials ubicats en òrbites de baixa altitut.
També és possible generar corrents de Birkeland en el laboratori per mig de generadors de potència pulsante de molts teravatios. La secció travessera del patró aixina obtingut mostra un fes buit d'electrons, tipo un círcul en vòrtiços, lo que es denomina la inestabilitat diocotrón[3] (que posseïx algunes similituts en l'inestabilitat de Kelvin-Helmholtz), i que pot degenerar en un patró de tipo filaments. Açò pot ser observat en la aurora i li'ls crida "bucles de aurora".[4]
Les corrents de Birkeland són també un dels tipos de fenomens de plasma cridats z-pinch, perque els camps magnètics assimutals produïts per la corrent comprimixen la corrent en una estructura tipo un filament. Esta també es pot retortillar, produint un pinch helicoidal en espirals similars a una soga retortillada, lo que per lo general s'identifica com una típica corrent de Birkeland. Parells de corrents de Birkeland paraleles poden interactuar; corrents de Birkeland paraleles que es mouen en la mateixa direcció s'atrauen en una força electromagnètica inversamente proporcional a la distància que les separa (Notar que en forma similar a la força de gravetat); la força electromagnètica entre partícules individuals és inversamente proporcional al quadrat de la distància que les separa; corrents de Birkeland paraleles pero que es mouen en direccions opostes es repelixen en una força inversamente proporcional a la distància que les separa. Existix també una component circular de curt alcanç de la força entre dos corrents de Birkeland que és oposta a les forces paraleles de major alcanç.[5]
Els electrons que es desplacen per una corrent de Birkeland poden ser accelerats per mig d'un plasma de doble capa. Si els electrons alcancen velocitats relativistes (pròximes a la velocitat de la llum) poden llavors produir un Bennett pinch, que és un camp magnètic en espiral que emet radiació de sincrotrón que inclou llongituts d'ona de ràdio, òptiques (és dir llum), rajos X, i rajos gamma.
Corrents de Birkeland còsmiques
Els físics especialisats en plasma creuen que moltes de les estructures que en l'univers presenten filaments deuen el seu orige a corrents de Birkeland. Peratt (1992) destaca que «sense importar l'escala, el moviment de partícules carregades produïxen camp magnètics propis que poden actuar sobre atres aglomeracions de partícules carregades. Plasma en moviments relatius s'acoplen per mig de corrents que interaccionen entre sí». (Vore Plasma scaling). Alguns eixemples són:
| Dimensió | Corrent | Descripció |
|---|---|---|
| 20 × 10³ m | Venus Flux ropes | |
| Coes de cometes | ||
| 10²–105 m | 106 A | Aurora terrestre |
| 108 m | 105–106 A |
Events de la magnetosfera tipo V invertida | |
| 107–108 m | 1011 A |
Prominència solars (spicules, coronal streamers) | |
| Estructures interestelars: nebuloses vàries | ||
| 1018 m | Centre galàctic | |
| 6 × 1020 m | Galàxies de doble ràdio: lòbuls lluents |
Font: Peratt (1992).
Història
L'història de les corrents de Birekland semblaria estar entremesclada en la política.[6]
Luego que Kristian Birkeland va sugerir l'existència de «corrents que deuen la seua existència principalment a un efecte secundari dels corpúsculs elèctrics del Sol emesos a l'espai», (1908), pero les seues idees varen ser ignorades en favor d'una teoria alternativa del matemàtic britànic Sydney Chapman.
En 1939, l'ingenier i físic del plasma suec Hannes Alfvén va promoure les idees de Birkeland en un treball publicat sobre la generació de corrent a partir del vent solar. Un dels colegues de Alfvén, Rolf Boström, també va utilisar les corrents alineades en el camp en un nou model de electrojets de aurora (1964).
En 1966, utilisant un magnetómetro satelital, Alfred Zmuda, J.H. Martin, i F. T. Heuring informen els seus alvanços sobre el destorbament magnètic en la aurora, encara que ometen mencionar a Alfvén, Birkeland, o les corrents alineades en el camp, encara despuix d'haver-los segut mencionat per l'editor de la secció de física de l'espai de la revista, Alex Dressler.
Notes
- ↑ APOD: 2000 December 19 - A Close Up of Aurora on Jupiter
- ↑ AIAA
- ↑ Plasma: Plasma phenomena
- Archivat el 28 de maig de 2014 archivat en Wayback Machine.
- ↑ The University of Calgary Portable Auroral Imager
- ↑ Electromagnetic Forces
- ↑ Brush, Stephen G.(Dec de 1992).«Alfvén's Programme in Solar System Physics».IEEE Trans. Plasma Science.20(6)
- ↑ chapter 15
Referències
- Alfvén, Hannes (1939), Theory of Magnetic Storms and of the Aurorae, K. Sven. Vetenskapsakad. Handl., ser. 3, vol. 18, no. 3, p. 1, 1939. Reprinted in part, with comments by A. J. Dessler and J. Wilcox, in Eos, Trans. Am. Geophys. Un., vol. 51, p. 180, 1970.
- Alfvén, Hannes, "Double layers and circuits in astrophysics," IEEE Trans. Plasma Sci., vol. 14, p. 779, 1986 (on p. 787).
- Armstrong J. C.; Zmuda, A. J.; "Field-aligned current at 1100km in the auroral region measured by satellite," J. Geophys. Res., vol. 75, p. 7122, 1970.
- Armstrong J. C.; Zmuda, A. J.; "Triaxial magnetic measurements of field-aligned currents at 800 kilometers in the auroral region: Initial results," J. Geophys. Res., vol. 78, p. 6802, 1973; Zmuda A. J.; Armstrong J. C.; "The diurnal flow pattern of field-aligned currents," J. Geophys. Res., vol. 79, p. 4611, 1974.
- Birkeland, Kristian (1908), The Norwegian Aurora Polaris Expedition 1902-1903
- Bostrom, R., "A model of the auroral electrojets," J. Geophys. Res., vol. 69, p. 4983, 1964.
- Cummings, W. D.; Dessler, A. J.; "Field-aligned currents in the magnetosphere," J. Geophys. Res., vol. 72, p. 1007, 1967.
- Peratt, Anthony (1992), Physics of the Plasma Universe, "Birkeland Currents in Cosmic Plasma" (p.43-92)
- Rostoker, G.; Armstrong, J. C.; Zmuda, A. J. (1975), "Field-aligned current flow associated with intrusion of the substorm-intensified westward electrojet into the evening sector", Journal of Geophysical Research, vol. 80, Sept. 1, 1975, p. 3571-3579
- Schield, M. A.; Freeman, J. W.; Dessler, A. J., (1969) "A Source for Field-Aligned Currents at Auroral Latitut", Journal of Geophysical Research, Vol. 74, p.247
- Zmuda, A. J.; Martin, J. H.; Heuring, F. T. "Transverse magnetic disturbances at 1100 kilometers in the auroral region," J. Geophys. Res., vol. 71, p. 5033, 1966.
- Zmuda, A. J.; Armstrong, J. C.; Heuring, F. T. "Characteristics of transverse magnetic disturbances observed at 1100 km in the auroral oval", J. Geophys. Res., vol. 75, p. 4757, 1970.
Bibliografia
- Potemra, T. A. "Birkeland currents in the earth's magnetosphere", from a Special Issue of Astrophysics and Space Science" Dedicated to Hannes Alfvén on 80th Birthday
- Alfvén, Hannes, On the Filamentary Structure of the Solar Corona (1963)
- Alfvén, Hannes, Currents in the Solar Atmosphere and a Theory of Solar Flares (1967)
- Alfvén, Hannes, On the Importance of Electric Fields in the Magnetosphere and Interplanetary Space (1967)
- Carlqvist, P., Cosmic electric currents and the generalized Bennett relation, Astrophysics and Space Science (ISSN 0004-640X), vol. 144, no. 1-2, May 1988, p. 73-84. (1988)
- Cloutier, P. A.; Anderson, H. R. Observations of Birkeland currents (1975)
- Potemra, T. A. Observation of Birkeland currents with the TRIAD satellite (1978)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente de Birkeland» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.