Corredor Togo-Dahomey

Climograma de Acra, Ghana.

En Àfrica occidental, el corredor Togo-Dahomey és la part del mosaic de selva i sabana de Guinea que s'estén fins a la costa en Benín, Togo i Ghana, i separa la selva que cobrix gran part del sur de la regió en dos zones separades.

La major ciutat de la regió és Acra. Atres ciutats, com Kumasi, es troben en la vora del corredor.

Causes de la sequetat

La sequetat del corredor Togo-Dahomey no és normal, ya que es troba rodejat per un cinturó monsònic molt humit en tots els llocs, i no hi ha montanyes que bloquegen la humitat. No obstant, Acra, en el cor del corredor, només rep 720 mm de pluja a l'any; menys de la mitat de lo que necessita la selva tropical.

La causa de la sequetat del corredor Togo-Dahomey s'explica per quatre raons:

• En el hivern septentrional, les altes pressions centrades en el Sahara envien alisios secs del norest sobre Àfrica Occidental, i provoquen una estació seca generalisada en la regió.

• En l'estiu septentrional, un enorme sistema de baixes pressions (el monsó) es forma sobre la massa continental de Eurasia-Àfrica. Centrat aproximadament sobre Rajastán, el Himalaya li impedix moure's cap a l'oest. Des d'esta posició, envia vents de l'oest humits sobre Àfrica Occidental, lo que provoca una estació humida que alcança el seu màxim en juny en la costa i en agost en l'interior.

• La costa en la regió de precipitacions més intenses (Guinea, Sierra Leona, Llibèria) s'inclina del surest al noroest, lo que fa que els vents humits de l'oest solten tota la seua humitat.

• En el corredor Togo-Dahomey, no obstant, la costa s'inclina del nordest al suroest, aixina que els vents es bufen paralels a la costa, lo que fa que no perguen tanta humitat i només hi haja una breu estació humida de maig a juny.

Història geològica

El corredor Togo-Dahomey només ha existit en la seua forma actual uns quatre mil anys. Durant casi tot el cuaternario, un clima més sec, causat per un Oceà Atlàntic més fret per les corrents fredes provocades per les capes de gèl d'Europa i Norteamérica, la regió albergava molt poques selves. En els periodos interglacialés, no obstant, la pluja en tota l'Àfrica Occidental ha segut tan intensa que el corredor s'ha trobat a sovint cobert de selva.