Cornu aspersum
.jpg)
El caragol comú de jardí o burgajo (Cornu aspersum) és una espècie de molusc gasteròpode pulmonado de la família Helicidae, de vida terrestre. Anteriorment li la considerava part del gènero Helix, les espècies del qual són molt similars. No deu confondre's en Helix pomatia, el caragol romà, una atra de les espècies més abundants en Europa.
El nom científic d'esta espècie va canviar d'acort en successives investigacions. El nom vàlit és Cornu aspersum.[1][2] Alguns noms usats anteriorment per a denominar-la són Helix aspersa Müller, Cantareus (Helix) aspersa, Cryptomphalus aspersum.
Característiques
[editar | editar còdic]
El seu cos és de fins a 8 cm de llarc. És d'hàbits crepusculares i nocturns, encara que en llocs humits en penombra i en dies de pluja també és actiu de dia. En época de sequia s'amaga dins de la closca i es tanca elaborant un "tapó" a pur de moc sec cridat epifragma.
Com la majoria de les bavoses i caragols, posseïx òrguens sexuals masculins i femenins, per #lo que qualsevol parella d'individus pot procrear. És hermafrodita, ovípar i posseïx una closca calcárea enrollada en espiral. Famós per la seua proverbial llentitut, es mou a una velocitat màxima de 0,05 km/h,[3][4] a pesar de la qual cosa és un dels caragols més ràpits.
Distribució
[editar | editar còdic]És originari d'Europa, pero viu en moltes atres zones del planeta. En Amèrica del Sur, li'l registra com espècie no nativa en Uruguay, Argentina, Chile, Brasil, Perú, Colòmbia, Equador i Veneçola.[5]
Com a plaga en els cultius
[editar | editar còdic]Tant en Europa com en les regions en les que s'ha introduït accidentalment, este caragol és una plaga dels cultius que pot provocar greus pèrdues econòmiques. El 90% de caragols terrestres que són plagues de cultius en Llatinoamèrica són espècies introduïdes, majorment d'Europa, que proliferen sense control per l'absència de depredadors.[6]
Ya que el comerç internacional pot facilitar la dispersió del caragol Cornu aspersum a través d'embarques de productes agrícoles, molts països han adoptat rigoroses mides sanitàries per a evitar l'introducció de l'espècie i protegir els seus cultius. Per eixemple, Canadà i Estats Units inclouen a l'espècie en les seues llistes de plagues.[7] L'Organisme Internacional Regional de Sanitat Agropecuaria OIRSA ha publicat un document tècnic dirigit a les autoritats aduanero dels països membres (Mèxic, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà), en a on crida l'atenció sobre els danys que ocasionen caragols i bavoses de terra en jardins, horts, vivers, hivernàculs, cafetales, plantacions de cacao, i àrees dedicades a producció hortícola, instant a les autoritats aduanero a eixercir un estricte control per a evitar la seua dispersió.[8][9]
L'espècie Cornu aspersum va ser trobada en cincuenta y tres països al voltant del món, dels quals treinta y dos la varen reportar com espècie introduïda i sis com espècie invasora (Brasil, Estats Units, Nova Zelanda, Austràlia, Equador i Suràfrica).[10] A esta llista deu agregar-se Colòmbia, que per mig de Resolució 848 de 2008, expedida pel Ministeri d'Ambient, va declarar al caragol de jardí com a espècie invasora en el seu territori nacional.[11] A nivell de Llatinoamèrica, en el marc de l'Estratègia Regional de Biodiversitat per als Països del Tròpic Andino, es va publicar en l'any 2001 un document tècnic que registra a l'espècie Cornu aspersum com a plaga de Colòmbia, Equador, Perú i Veneçola.[12] Estudis posteriors varen ampliar el seu ranc de distribució com a espècie no nativa a atres països d'Amèrica del Sur (vore la secció Distribució).[5] La crío comercial de Cornu aspersum en Colòmbia ha segut qüestionada en diverses fonts.[13][14][15][16][17]
Gastronomia
[editar | editar còdic]- ↑ «Molluscabase - Cornu aspersum (O. F. Müller, 1774)». molluscabase.org. Consultat el 2022-06-21.
- ↑ MolluscaBase eds. (2021). MolluscaBase. Cornu Born, 1778. Accessed at: https://www.molluscabase.org/aphia.php?p=taxdetails&aneu=819999 on 2022-07-16
- ↑ Campeons tot terreny. Els animals més ràpits. Elsa edicions [Kingfisher Publications Plc]. 1998, ISBN 2-7452-0160-3, p. 36
- ↑ «Speed of Animals» (en en). www.infoplease.com. Consultat el 2022-07-16.
- ↑ 5,0 5,1 «Senar-native mollusks throughout South America: emergent patterns in an understudied continent».Biological Invasions.22(3)
- 853–871.ISSN 1387-3547.doi:10.1007/s10530-019-02178-4.Consultat el 2022-07-06.
- ↑ «Futur - Malaterra - Grup de Malacoloxía Terrestre Aplicada - USC». www.usc.gal. Consultat el 2022-07-16.
- ↑ «The World’s Departments of AgricultureWANTED». www.manandmollusc.net. Consultat el 2022-07-16.
- ↑ «::. OIRSA». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2012. Consultat el 2022-07-16.
- ↑ «documente tècnic». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2013. Consultat el 9 de giner de 2012.
- ↑ The Invasive Potential of the Brown Garden Snail (Cantareus aspersus)
- ↑ «Resolució 848 de 2008». Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2011. Consultat el 12 de giner de 2012.
- ↑ «CARAGOLS I BAVOSES D'IMPORTÀNCIA CUARENTENARIA, AGRICOLA i MEDICA PER A AMERICA LLATINA i EL CARIB».Organisme Internacional Regional de Sanitat Agropecuaria OIRSA.Consultat el 12/07/2022.
- ↑ Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt (2006). [1], Institut d'Investigacions de Recursos Biològics Alexander von Humboldt. OCLC 318369690. ISBN 958-8151-74-0.
- ↑ El Temps
- ↑ «El Colombià». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2011. Consultat el 18 de giner de 2012.
- ↑ a-no-repetir/index.html Unimedios
- ↑ revistes especialisades
Est gasteròpode és molt apreciat en gastronomia mediterrànea. És comú en França, a on és cridat petit gris, i en Catalunya, conegut com bover. En la ciutat de Lleida cada any se celebra el Aplec del Caragol, una festa popular dedicada a esta varietat de caragol en més de doscents mil visitants i unes dotze tonellades de caragols ingerits. La particularitat gastronòmica que diferencia esta varietat de caragol és el sabor i la textura de la seua bava, també utilisada en productes de cosmètica. Per al seu consum, es recolecta o s'crío en granges especials. La crío de caragols es diu helicicultura.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cranshaw, Whitney. 2004. Insectes de jardí de Norteamérica. Princeton University Press ISBN 0-691-09561-2
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Cornu aspersum.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Helix aspersa.- Este artícul conté una traducció derivada de «Cornu aspersum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.