Coraloide
Els coraloides, cloches de dacsa, popcorn (pel seu nom en anglés, cave popcorn), corals o coliflores són menuts nodos de calcita, aragonito o algeps que es formen en les superfícies de les coves, en especial les de pedra calcàrea.[1] Es tracta d'un tipo comú d'espeleotemas.[2][3]
Apariència
[editar | editar còdic]Els nòduls individuals dels coraloides es troben en un ranc d'entre 5 i 20 mm i poden estar junt a atres espeleotemas de aragonito, especialment espeleotemas aciculares de aragonito, o antoditas.[2][3] Els nòduls tendixen a créixer en arracades en el llit de roca o els costats d'atres espeleotemas.[2] Estos grups poden terminar de sobte, ya siga en una direcció cap a dalt o cap a avall formant una capa estratigráfica.[2] Quan es terminen en una direcció cap a avall, que poden aparéixer com a formacions de fondo pla conegudes fonts.[2]
Els nodos individuals de cloches de dacsa poden assumir una varietat de formes des de redona a orella aplanada o botó.[3]
El color de les cloches és generalment de color blanc, pero atres colors són possibles depenent de la composició.[3]
Formació
[editar | editar còdic]Els coraloides es poden formar per precipitació.[2] L'aigua es filtra a través de les parets de pedra calcàrea o esguita sobre elles i deixa depòsits quan la pèrdua de CO2 fa que els minerals dissolts precipiten.[3] Quan es forma d'esta manera els nòduls resultants tenen apariència de chicotetes boles de colada.[2]
Els coraloides també pot formar-se per evaporament en el cas del qual són calcáreos i blancs en apariència similar a les cloches de máiz comestibles.[2] En les condicions adequades, els coraloides d'evaporament poden créixer en el costat de barlovent de la superfície a la que s'adjunten o apareixen en les vores de les superfícies de proyecció.[2]
Un tipo especial de coraloide és el que es forma per salpicaduras pel goteig d'una estalactita en certes condicions d'evaporament i forma les conegudes com ungles.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Fundació Cova de Nerja. «Espeleotemas». Consultat el 12 de giner de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Palmer, Arthur N. (2007). Cave Geology (en anglés), Dayton, OH: CAVE BOOKS, p. 288. ISBN 978-0-939748-66-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Hill, Carol; Paolo, {{{nom2}}} (1997). Cave Minerals of the World (Second Edition ed.) (en anglés), Huntsville, AL: National Speleological Society, pp. 59-61. ISBN 1-879961-07-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coraloide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.