Copelación
La copelación és un procés de refinat de la metalúrgia en el que les menas o metalés aleados es tracten a temperatures molt altes i en operacions controlades per a separar els metals nobles, com l'or i l'argent, a partir de metals de base com plom, coure, zinc, arsènic, antimoni o bismut, presents en el mineral.[1][2][3] El procés es basa en el principi de que els metals preciosos no es oxidan o reaccionen químicament, a diferència dels metals de base; aixina, quan es calfen a altes temperatures, els metals preciosos es mantenen a banda i els atres reaccionen formant escorias o atres composts.[4]
Des de l'Edat del Bronze, el procés es va utilisar per a obtindre l'argent a partir de menas de plom foses.[5] En l'Edat Mija i el Renaixença, la copelación va ser un dels processos més comuns per a la refinación de metals preciosos. Per a llavors, es varen utilisar ensajos de fòc per a provar minerals, és dir, ensajos de metals frescs, com el plom i metals reciclats, per a conéixer la seua purea per a la joyeria i la fabricació de moneda. La copelación encara es troba en us hui en dia.[4][6]
Procés
[editar | editar còdic]Copelacion a gran escala
[editar | editar còdic]l'argent nativa és un element rar, encara que existix com a tal. Per lo general es troba en la naturalea combinada en atres metals, o en minerals que contenen composts d'argent, en general, en forma de sulfurs, com l'argentita (sulfur d'argent) o la cerusita (carbonat de plom). Per això la producció primària d'argent requerix la fundició i després copelacion de minerals de plom argentífero.[7][4]
El plom es fon a 327 °C, l'òxit de plom a 888 °C i l'argent a 960 °C. Per a separar l'argent, l'aleació es fon de nou a alta temperatura, de 960 °C a 1000 °C, en un ambient oxidant. El plom es oxida per a donar lloc al monòxit de plom, llavors conegut com litargirio, que captura l'oxigen dels atres metals presents. L'òxit de plom líquit s'elimina o s'absorbix per l'acció capilar en els revestiment de la llar. Esta reacció química[8][9][10] pot considerar-se com:
- Plantilla:Chem (s) + 2Plantilla:Chem (s) + Plantilla:Chem (g) → 2Plantilla:Chem (absorbida) + Ag (l)
La base de la llar era excavada en forma de gorc i es cobria en un material inerte i poroso ric en calcio o magnesi, tals com a closques, calç o cendres d'ossos.[11] El revestiment tenia que ser calcáreo perque el plom reacciona en la sílice (composts d'argila) per a formar silicat de plom viscosos que impedixen l'absorció necessària del litargirio, mentres que els materials calcáreos no reaccionen en el plom.[7] Alguns dels evaporats del litargirio, i el restant, era absorbit per la terra porosa del revestiment per a formar «coques de litargirio».[9][12]
Les coques de litargirio són generalment circulares o cóncau-convexas, d'uns 15 cm de diàmetro. Són l'evidència arqueològica més comuna de copelación en l'Antiga Edat del Bronze.[13] Per la seua composició química, els arqueòlecs poden dir qué tipo de mineral va ser tractat, els seus principals components, i les condicions químiques utilisades en el procés. Açò permet investigar el procés de producció, el comerç, les necessitats socials o les situacions econòmiques.
Copelacion a chicoteta escala
[editar | editar còdic]La copelación a chicoteta escala es basa en el mateix principi que el realisat en una llar copelación; la principal diferència radica en la cantitat de material a ensajar o obtindre. Els minerals tenen que ser triturados, torrats i fosos per a concentrar els components metàlics en la finalitat de separar els metals nobles. En el Renaixença l'us dels processos de copelación va ser divers: ensajos de menas de les mines, examen de la cantitat d'argent en joyes o en monedes o també en fins merament experimentals.[4][14][15] Es portava a terme en menuts recipients poc profunts coneguts com copelas.
ya que l'objectiu principal de la copelacion a chicoteta escala era ensajar i examinar minerals i metals, la mostra ensajada tenia que ser pesada cuidadosadament. Els ensajos es realisaven en el forn de copela o d'ensaig, que tenia que tindre finestres i manches per a cerciorar-se de que l'aire oxidaba el plom, aixina com per a estar segur i preparat per a traure la copela quan el procés haguera terminat. Tenia que afegir-se plom pur a la matèria ensajada per a garantisar la separació adicional de les impurees. En acabant de que el litargirio haguera segut absorbit per la copela, es formen i depositen en el centre de la copela botons d'argent.[6] Si l'aleació també contenia una certa cantitat d'or, es depositava en l'argent i abdós tenien que ser separats per partició.[16]
Copelas
[editar | editar còdic]La ferramenta principal per a la copelación a chicoteta escala va ser la copela. Les copelas es fabricaven d'una manera molt cuidadosa. Solien ser menuts gots en forma de con truncat invertit, fets de cendra d'ossos. Segons Georg Agricola,[17] el millor material s'obtenia a partir d'astes de cérvols cremades encara que les espines de peix podien funcionar be. Les cendres tenien que ser mòltes en una pols fina i homogéneu, que després es mesclava en alguna substància pegajosa per a molejar les copelas. Els mòles varen ser fets de latón sense fondo per a que les copelas pogueren desconectar-se. Es feya una depressió poc profunda en el centre de la copela en un morter redonejat. Els tamanys de les copelas depenien de la cantitat de material a ensajar. Esta mateixa forma s'ha mantingut fins a l'actualitat.
Investigacions arqueològiques, aixina com anàlisis arqueometalúrgicos i texts escrits des de la Renaixença han demostrat l'existència de diferents materials per a la seua fabricació; podien fer-se també en mescles d'ossos i cendres de fusta, de pijor calitat, o molejats en una mescla d'este tipo en la part inferior en una capa superior de cendres d'os.[5][18][6] Diferents receptes depenien de l'experiència del ensayador o de la finalitat específica per a la que es feyen (ensajos per a l'acunyament, joyeria, proves de la purea del material reciclat o de monedes). L'evidència arqueològica mostra que en els inicis de la copelacion a chicoteta escala es varen utilisar copelas de fragments de ceràmica o fanc.[16][19][20]
Història
[editar | editar còdic]El primer us conegut de l'argent va ser en el Propenc Oriente, en Anatolia i Mesopotamia, durant el IV mileni a. C.- III mileni a. C.,[21][22] l'Antiga Edat del Bronze. Les troballes arqueològiques d'objectes d'argent i de plom junt en peces de litargirio i escoria s'han estudiat en molts llocs, i els anàlisis metalúrgics sugerixen que en eixa época l'home ya estava extraent argent confiadamente a partir de menas de plom per lo que el método podria haver segut ya conegut anteriorment.
Durant la següent Edat de Ferro, la copelacion era feta per mig de fusió dels metals degradats en un afegitó de plom, el lingot o producte resultant d'esta fusió es calfava després en un forn de copela per a separar els metals nobles.[23] Algunes mines —les de Riu Tinto, prop d'Huelva, en Espanya, i mines de Laurion en Grècia—, varen començar a ser llocs política i econòmicament importants per a moltes persones en tot el mar Mediterrànea.[24] Al voltant del 500 a. C. el control sobre les mines de Laurion va donar a Atenes ventaja política i el poder en el Mediterràneu gràcies al que varen ser capaços de derrotar als perses.[25]
En l'época de l'Antiga Roma, l'imperi necessitava grans cantitats de plom en la finalitat de recolzar la civilisació romana sobre un gran territori; varen buscar obrir mines de plom-argent en qualsevol àrea que varen conquistar. Les monedes d'argent es varen convertir en el mig normalisat de canvi, aixina que el control de la producció i mineria de l'argent, donava el poder econòmic i polític. En l'época romana valia la pena la mineria de minerals de plom, quan el seu contingut en argent era del 0,01% o més.[26]
L'orige de l'utilisació de copelación per a l'anàlisis no es coneix. Una de les primeres referències escrites a copelas és Theophilus Divers Ars en el XII[27] El procés va canviar després poc fins a el XVI.[20]
La copelacion a chicoteta escala pot ser considerat com l'ensaig de fòc més important desenrollat en l'història, i tal volta l'orige de l'anàlisis químic.[5] La major part de l'evidència escrita prové de la renaixença en el XVI. Georg Agricola i Lazarus Ercker, entre uns atres, varen escriure sobre l'art de la mineria i la prova de minerals, aixina com descripcions detallades de copelacion. Les seues descripcions i supòsits s'han identificat en diverses troballes arqueològiques a través de l'Europa medieval i renaixentista. Per estos temps la cantitat d'ensajos de fòc va aumentar considerablement, principalment a causa de les proves dels minerals en les mines en la finalitat d'identificar la disponibilitat de la seua explotació. Un us principal de copelacion estava relacionat en les activitats d'acunyament, i també s'utilisa en joyeria proves. [20] A partir de la Renaixença, copelacion es va convertir en un método estandardisat d'anàlisis que ha canviat molt poc, lo que demostra la seua eficàcia. El seu desenroll, sense dubte va tocar les esferes de l'economia, la política, la guerra i el poder en l'antiguetat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rehren, Th., Martinon-Torres, M, 2003
- ↑ Bayley, J., Rehren, Th. 2007
- ↑ Craddock, P. T. 1995
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bayley, J. 2008
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rehren, Th., Eckstein, K. 2002
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Hoover, H. and Hoover, H. 1950[1556]
- ↑ 7,0 7,1 Kassianidou, V. 2003
- ↑ Craddock, P. T. 1995:223.
- ↑ 9,0 9,1 Bayley, J., Crossley, D. and Ponting, M. (eds). 2008.
- ↑ Pernicka, E. et al, 1998.
- ↑ Bayley, J., Eckstein, K. 2006.
- ↑ Pernicka, E.,et al. 1998.
- ↑ Bayley, J. 2008:134.
- ↑ Martinón-Torres, M., Rehren, Th. 2005a.
- ↑ Martinón-Torres, M. et al. 2009.
- ↑ 16,0 16,1 Jones, D. (ed) 2001
- ↑ Hoover, H. and Hoover, H. 1950 [1556]
- ↑ Martinón-Torres, M. and et al. 2009
- ↑ Craddock, P. T. 1991
- ↑ 20,0 20,1 Martinón-Torres, M., Rehren, Th. 2005b
- ↑ Pernicka, E. et al. 1998
- ↑ Karsten H. et al, 1998
- ↑ Rehren, Th., Eckstein, K 2002
- ↑ Tylecote, R.F. 1992.
- ↑ http://www.ancientgreece.com/essay/v/laurion_and_thorikos/, accessed January 15, 2010
- ↑ Tylecote, R.F., 1992.
- ↑ In Rehren, Th. 2003
- Este artícul conté una traducció derivada de «Copelación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.