Anar al contingut

Forn de copela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cupellation furnaces, Agricola 223.jpg
Forns de copela de el XVI

Es diu forn de copela o de mufla a un tipo de forn de reverbero. S'ampra este forn en la fundició en copela dels metals des de l'antiguetat.[1][2] En el procés de copelación o copelado es conseguix la purificació dels metals de les seues impurees, separar varis metals que podrien aparéixer mesclats en els seus menas.

El forn de copela té secció ovalada. En el seu laboratori hi ha una chicoteta peça de forma semicilíndrica que s'obri a l'exterior i que es diu mufla. En esta mufla es coloca el cos que cal calfar i d'esta manera es troba fòra del contacte dels productes de la combustió i expost, pel contrari, a l'acció oxidant de l'aire.

Archiu:Muffle furnace.jpg
Forn de mufla de laboratori. Temperatura màxima: 1150 °C; 14 A, 24 resistències elèctriques. Es veuen tres cresols metàlics i una pinça gran. Utilisat per a calcinació, determinació del contingut de cendres, etc.

Menuts forats practicats en la mufla produïxen una aspiració contínua de l'aire exterior, lo que assegura una corrent constant al voltant dels objectes que conté.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. David A. Scott Ancient Metals: Microstructure and Metallurgy Volum 1 p. 27 ISBN 0982933800
  2. Catherine Helm-Clark Smelting Silver. Therasia von Tux. Artemisia arts and sciences competition.