En matemàtiques, les coordenades logarítmiques polars (o coordenades polars logarítmiques) són un sistema de coordenades en dos dimensions, a on un punt s'identifica en dos números, un per al logaritme de la distància a un cert punt i un atre per a un àngul. Les coordenades logarítmiques estan estretament conectades en les coordenades polars, que generalment s'usen per a descriure dominis en el pla en algun tipo de simetria rotacional. En àrees com l'anàlisis harmònic i complex, les coordenades log-polars són més canòniques que les coordenades polars.

Definició i transformacions de coordenades

Les coordenades logarítmiques en el pla consistixen en un parell de número real (ρ, θ), a on ρ és el logaritme de la distància entre un punt donat i l'orige i θ és l'àngul entre una llínea de referència (l'eix x ) i la llínea per mig de l'orige i el punt. La coordenada angular és la mateixa que per a les coordenades polars, mentres que la coordenada radial es transforma d'acort en la regla

r=eρ.

a on r és la distància a l'orige. Les fòrmules per a la transformació de coordenades cartesianas logarítmiques estan donades per

{ρ=log⁡x2+y2,θ=arctan⁡y/x   si x>0.Plantilla:Dubious

I les fòrmules per a transformació de coordenades log-polars a cartesianas són:

{x=eρcos⁡θ,y=eρsin⁡θ.

Per mig de l'us de número complex (x, i) = x + ii, l'última transformació es pot escriure com

x+iy=eρ+iθ,

és dir, la funció exponencial complexa. D'açò es deduïx que les equacions bàsiques en l'anàlisis harmònic i complex tindran la mateixa forma simple que en les coordenades cartesianas. Este no és el cas de les coordenades polars.

Algunes equacions importants en coordenades log-polars

Equació de Laplace

l'equació de Laplace en dos dimensions està donada per

∂2u∂x2+∂2u∂y2=0

en coordenades cartesianas. Si s'escriu la mateixa equació en coordenades polars, resulta una més complicada:

r∂∂r(r∂u∂r)+∂2u∂θ2=0,

o de forma equivalent:

(r∂∂r)2u+∂2u∂θ2=0.

No obstant, de la relació r=eρ resulta que r∂∂r=∂∂ρ, per lo que l'equació de Laplace en coordenades log-polars,

∂2u∂ρ2+∂2u∂θ2=0,

té la mateixa expressió simple que en les coordenades cartesianas. Açò és cert per a tots els sistemes de coordenades a on la transformació a coordenades cartesianas està donada per un mapage conforme. Per lo tant, en considerar l'equació de Laplace per a una part del pla en simetria rotacional, p. eix., un disc circular, les coordenades logarítmiques polars seran l'elecció òbvia.

Equacions de Cauchy-Riemann

Una situació similar sorgix quan es considera una funció analítica. Una funció analítica f(x,y)=u(x,y)+iv(x,y) escrita en coordenades cartesianas satisfà les equacions de Cauchy-Riemann:

∂u∂x=∂v∂y,      ∂u∂y=−∂v∂x

Si, en canvi, la funció s'expressa en forma polar f(reiθ)=ReiΦ, les equacions de Cauchy-Riemann prenen la forma més complicada

r∂log⁡R∂r=∂Φ∂θ,      ∂log⁡R∂θ=−r∂Φ∂r.

De la mateixa manera que en el cas de l'equació de Laplace, la forma simple de les coordenades cartesianas es recupera canviant les coordenades polars a coordenades log-pol (siga P=log⁡R):

∂P∂ρ=∂Φ∂θ,      ∂P∂θ=−∂Φ∂ρ

Les equacions de Cauchy-Riemann també es poden escriure en una sola equació:

(∂∂x+i∂∂y)f(x+iy)=0.

Expressant ∂∂x i ∂∂y en térmens de ∂∂ρ i ∂∂θ, esta equació es pot escriure en la seua forma equivalent

(∂∂ρ+i∂∂θ)f(eρ+iθ)=0.

Equació de Euler

Si es vol resoldre el problema de Dirichlet en un domini en simetria rotacional, lo habitual és utilisar el método de separació de variables per a equacions diferencials parcials per a l'equació de Laplace en forma polar. Açò s'escriu com u(r,θ)=R(r)Θ(θ). L'equació de Laplace se separa en dos equacions diferencials ordinàries,

{Θ″(θ)+ν2Θ(θ)=0r2R″(r)+rR′(r)−ν2R(r)=0

a on ν és una constant. La primera d'estes té coeficients constants i es resol fàcilment. La segona és un cas especial de l'equació de Euler

r2R″(r)+crR′(r)+dR(r)=0


a on c,d són constants. Esta equació generalment es resol en el ansatz R(r)=rλ, pero per mig de l'us del radi log-polar, es pot transformar en una equació en coeficients constants:

P″(ρ)+(c−1)P′(ρ)+dP(ρ)=0

En considerar l'equació de Laplace, c=1 i d=−ν2 tal que l'equació per a r pren la forma simple

P″(ρ)−ν2P(ρ)=0.

En resoldre el problema de Dirichlet en coordenades cartesianas, estes són exactament les equacions per a x i i. Per lo tant, i una volta més, l'elecció òbvia per a un domini en simetria rotacional no són coordenades polars, sino logarítmiques polars.

Vore també

Referències