Les coordenades elipsoidales[1] són un sistema de referència tridimensional ortogonal, que generalisa el sistema de coordenades elíptiques bidimensional. A diferència de la majoria dels sistemes de coordenades tridimensionals ortogonals que ampren funcions quadràtiques, el sistema de coordenades elipsoidales es basa en seccions còniques confocales.

Superfícies coordenades del sistema de coordenades elipsoidal (η,θ,λ) en a=60 i b=40. l'elipsoide blau correspon a η=70, l'hiperboloide roig d'un full correspon a θ=50 i l'hiperboloide groc de dos fulls correspon a λ=30

Fòrmules bàsiques

Erro al crear miniatura:
Sistema de coordenades elipsoidal triaxial

Les coordenades cartesianas (x,y,z) es poden obtindre a partir de les coordenades elipsoidales (λ,μ,ν) per mig de les equacions

x2=(a2+λ)(a2+μ)(a2+ν)(a2−b2)(a2−c2)
y2=(b2+λ)(b2+μ)(b2+ν)(b2−a2)(b2−c2)
z2=(c2+λ)(c2+μ)(c2+ν)(c2−b2)(c2−a2)

a on s'apliquen els següents llímits a les coordenades

−λ<c2<−μ<b2<−ν<a2.

En conseqüència, les superfícies de λ constant són elipsoides

x2a2+λ+y2b2+λ+z2c2+λ=1,

mentres que les superfícies de μ constant són hiperboloides d'un full

x2a2+μ+y2b2+μ+z2c2+μ=1,

perque l'últim terme en la part esquerra de l'equació és negatiu, i les superfícies de ν constant són hiperboloides de dos fulls

x2a2+ν+y2b2+ν+z2c2+ν=1

perque els dos últims térmens en la part esquerra de l'equació són negatius.

El sistema ortogonal de cuádriques utilisat per a les coordenades elipsoidales és confocal.

Per a que açò siga possible, es deu complir que

0≤λ2<b2<θ2<a2<η2

Els quadrats de les coordenades es poden determinar a partir de les tres equacions anteriors:

x2=(η2−a2)(θ2−a2)(λ2−a2)a2(a2−b2),y2=(η2−b2)(θ2−b2)(λ2−b2)b2(b2−a2),z2=(ηθλab)2

Les coordenades es poden representar en les tres funcions jacobianas bàsiques sn(α,k),cn(β,k′),dn(γ,k), sen–, coseno– o delta ampliada en el mòdul elíptic k=b/a i el paràmetro complementari k′=1−k2=:d/a,d:=a2−b2 en funció de tres paràmetros α, β i γ:[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 663 

(xyz)=acn(α,k)(k′sn(α,k)sn(β,k′)dn(γ,k)k′cn(β,k′)cn(γ,k)dn(α,k)dn(β,k′)sn(γ,k)),(ηθλ)=acn(α,k)(dn(α,k)cn(α,k)dn(β,k′)kcn(α,k)sn(γ,k))

En esta representació deu recordar-se que θ≥0 i que z=ηθλab.

Factors mètrics, trayectòria i elements d'àrea i volum

Els vectores d'una base covariant de la forma r→=(x,y,z)⊤ s'expressen com

g→η:=∂r→∂η=(ηxη2−a2ηyη2−b2zη),g→θ:=∂r→∂θ=(−θxa2−θ2θyθ2−b2zθ),g→λ:=∂r→∂λ=(−λxa2−λ2−λyb2−λ2zλ)

que com és llògic són perpendiculars entre sí, i en este orde formen un sistema ortogonal.[3] Els factors mètrics són les dimensions dels vectores de base covariants:[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 663 

hη=(η2−θ2)(η2−λ2)(η2−a2)(η2−b2),hθ=(θ2−η2)(θ2−λ2)(θ2−a2)(θ2−b2),hλ=(λ2−η2)(λ2−θ2)(λ2−a2)(λ2−b2)

En conseqüència, el sistema de coordenades elipsoidal ortogonal és

c^η:=(η2−a2)(η2−b2)(η2−θ2)(η2−λ2)(ηxη2−a2ηyη2−b2zη)c^θ:=(θ2−a2)(θ2−b2)(θ2−η2)(θ2−λ2)(−θxa2−θ2θyθ2−b2zθ)c^λ:=(λ2−a2)(λ2−b2)(λ2−η2)(λ2−θ2)(−λxa2−λ2−λyb2−λ2zλ)

Els elements d'arc, àrea i volum donen com a resultat:<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 18 [4] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 392 

dr→=g→ηdη+g→θdθ+g→λdλds2:=|dr→|2=(η2−θ2)(η2−λ2)(η2−a2)(η2−b2)dη2+(θ2−η2)(θ2−λ2)(θ2−a2)(θ2−b2)dθ2+(λ2−η2)(λ2−θ2)(λ2−a2)(λ2−b2)dλ2dA:=hηhθc^λdηdθ+hθhλc^ηdθdλ+hλhηc^θdλdηdV:=hηhθhλdηdθdλ

Referències

  1. ↑ Dino Boccaletti, Prof. Giuseppe Pucacco (2003). Theory of Orbits: Volume 1: Integrable Systems and Senar-perturbative Methods, Springer Science & Business Media, pp. 325 de 392. ISBN 9783540589631.
  2. ↑ 2,0 2,1 P. M. Morse, H. Feshbach (1953). Methods of Theoretical Physics, Part I, New York: McGraw-Hill.
  3. ↑ En Moon i Spencer (1971), p. 40, els components x i z s'intercanvien en comparació a la representació de Morse i Feshbach (1953), p. 663.
  4. ↑ Wolfgang Werner (2019). Springer Vieweg Verlag (ed.). Vektoren und Tensoren als universelle Sprache in Physik und Technik (Tensoralgebra und Tensoranalysis), Wiesbaden. doi:10.1007/978-3-658-25272-4. ISBN 978-3-658-25271-7.