Anar al contingut

Coordenades bipolars

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Sistema de coordenades bipolars

Les coordenades bipolars són un sistema de coordenades ortogonals bidimensional, basat en les circumferències de Apolonio.[1] Confusamente, el mateix terme també s'usa a voltes per a designar a les coordenades bicéntricas. Ademés, existix un tercer sistema també basat en dos pols (les coordenades biangulares).

El terme bipolar s'usa ademés en ocasions per a descriure atres curves que tenen dos punts singulars (focs), com elipses, hipérboles i óvals de Cassini. No obstant, el terme coordenades bipolars està reservat per a les coordenades que es descriuen ací, i mai s'usa per a sistemes associats en eixes atres curves, com les coordenades elíptiques.

Interpretació geomètrica de les coordenades bipolars. L'àngul σ està format pels dos focs i el punt P, mentres que τ és el logaritme de la relació de distàncies als focs. Els círculs corresponents als valors σ i τ es mostren en roig i blau, respectivament, i es tallen en ànguls rectes (quadrat magenta); és dir, són ortogonals

Definició

El sistema es basa en dos focs F1 i F2. Referint-se a la figura de la dreta, la coordenada σ d'un punt P és igual a l'àngul F1 P F2, i la coordenada τ és igual al logaritme natural de la relació de les distancies d1 i d2:

τ=ln⁡d1d2

Si, en el sistema cartesiano, els focs s'ubiquen en (-a, 0) i (a, 0), les coordenades del punt P són

x=a sinh⁡τcosh⁡τ−cos⁡σ,y=a sin⁡σcosh⁡τ−cos⁡σ

La coordenada τ varia de −∞ (per a punts propencs a F1) a ∞ (per a punts propencs a F2). La coordenada σ solament es definix en el mòdul 2π, i es considera millor que varie de -π a π, prenent-la com el negatiu de l'àngul agut F1 P F2 si P està en la mitat inferior del pla.

Prova de que el sistema de coordenades és ortogonal

Les equacions de x i i es poden combinar per a donar

x+iy=aicot⁡(σ+iτ2)

Esta equació mostra que σ i τ són les parts real i imaginària d'una funció analítica de x + iy (en punts de branca logarítmica en els focs), lo que a la seua volta demostra (per mig de la teoria general de les aplicacions conformes) que les curves de σ i τ es intersecan en ànguls rectes, és dir, que el sistema de coordenades és ortogonal.

Referències

Bibliografia

  • H. Bateman "Spheroidal and bipolar coordinates", Duke Mathematical Journal 4 (1938), no. 1, 39–50
  • {{{1}}} en Springer
  • Lockwood, E. H. "Bipolar Coordinates." Chapter 25 in A Book of Curves. Cambridge, England: Cambridge University Press, pp. 186–190, 1967.
  • Korn GA and Korn TM. (1961) Mathematical Handbook for Scientists and Engineers, McGraw-Hill.


Referències

  1. ↑ «Eric W. Weisstein, Concise Encyclopedia of Mathematics CD-ROM, Bipolar Coordinates, CD-ROM edition 1.0, May 20, 1999». Archivat des de l'original, el 12 de decembre de 2007. Consultat el 2 d'abril de 2019.