Conversió d'electricitat en gas
La conversió d'electricitat en gas és una tecnologia que utilisa electricitat per a produir un combustible gaseós miediante l'electrólisis de l'aigua i metanisació posterior. En documents tècnics a sovint s'utilisa l'acrònim en anglés P2G o PtG, que prové de l'expressió equivalent power-to-gas.[1]
Esta tecnologia permet convertir l'energia elèctrica en un gas almacenable. Aporta una solució per a l'inherent variabilitat de les energies solar i eòlica. Encara que es tracta d'un procés poc eficaç econòmicament —si s'utilisara electricitat generada a partir de combustibles fòssils o nuclears—, pot resultar interessant per a aprofitar l'energia excedentaria d'aerogeneradors o d'instalacions fotovoltaiques quan la producció és superior a la demanda. És més ventajós utilisar este excés de generació elèctrica que desconectar les instalacions per a evitar una sobrecàrrega de la ret elèctrica.
La majoria dels sistemes P2G utilisen la electrólisis per a produir hidrogen. L'hidrogen es pot usar directament, o despuix d'etapes adicionals (coneguts com a sistemes P2G de dos etapes) per a convertir l'hidrogen en gas de síntesis, metà o GLP. També existixen sistemes P2G d'una sola etapa per a produir metà, com la tecnologia de celes reversibles d'òxit sòlit.
El gas es pot utilisar com a matèria primera en síntesis química o tornar a convertir-se en electricitat per mig de generadors convencionals, com els motors de combustió interna o les turbines de gas. Els sistemes P2G permeten almagasenar i transportar l'energia elèctrica en forma de gas comprimit, a sovint utilisant l'infraestructura existent per al transport i almagasenament de gas natural. Els sistemes P2G a sovint es consideren la tecnologia més prometedora per a l'almagasenament d'energia renovable a llarc determini (a escala estacional).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conversión de electricidad en gas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.