Convenció per a la Conservació de Recursos Vius Marins Antàrtics
La Convenció per a la Conservació dels Recursos Marins Antàrtics (CCRVMA) és un acort internacional celebrat en Canberra, Austràlia en 1980, i que va entrar en vigor en 1982 com a part del Sistema del Tractat Antàrtic.
Despuix del començ de l'explotació del kril es va realisar del 7 al 20 de maig de 1980 Conferència sobre la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics celebrada en l'objecte de conservar la flora i fauna marina antàrtica. Després de la conferència l'1 d'agost de 1980 es va obrir a la firma dels participants la convenció redactada en la mateixa.[1]
La CCRVMA s'encarrega de regular la peixca de les espècies de l'oceà Austral, especialment lluç negre, centolla i kril (esclavó essencial de la cadena trófica dels principals animals de la fauna antàrtica). Este organisme està conformat per 26 països membres i totes les decisions s'adopten per unanimitat.[2]
A giner de 2019 la convenció ha segut ratificada per l'Unió Europea i 25 països: Alemània, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Brasil, Chile, China, Corea del Sur, Equador,[3] Espanya, Estats Units, França, Índia, Itàlia, Japó, Namíbia, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Regne Unit, Rússia (ratificat baix l'Unió Soviètica), Suràfrica, Suècia, Ucrània i Uruguay.[4] Atres 11 països són adherentes a la convenció: Bulgària, Canadà, Finlàndia, Grècia, Islas Cook, Maurici, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Perú i Vanuatu.[5]
Ordenació basada en l'ecosistema
[editar | editar còdic]Sent responsable de la conservació dels ecosistemes marins antàrtics, la CCRVMA posa en pràctica un enfocament d'ordenació centrat en l'ecosistema. Este no exclou l'explotació dels recursos, sempre que siga feta de manera sostenible i tinga en conte els efectes de la peixca en atres components de l'ecosistema.
Comissió internacional
[editar | editar còdic]La CCRVMA és una comissió internacional que conta en 26 països Membres, i en atres 11 països que s'han adherit a la Convenció. Basant-se en la millor informació científica disponible, la Comissió adopta un conjunt de mides de conservació que regulen l'utilisació dels recursos vius marins en l'Antàrtida.
Els principals components institucionals de la CCRVMA són:
- i) la Convenció de la CRVMA que va entrar en vigor el 7 d'abril de 1982
- ii) l'orgue decisori, la La Comissió
- iii) el Comité Científic, que assessora a la Comissió utilisant la millor informació científica disponible
- iv) les Mides de Conservació i les resolucions
- v) l'Afiliació a la CCRVMA i les disposicions per a fomentar la colaboració i la cooperació a nivell internacional
- vaig vore) la Secretaria, en sèu en Hobart, Tasmania, que respala la llabor de la Comissió.
Els programes d'investigació i de seguiment i l'implementació de les mides de conservació de la CCRVMA en l'Àrea de la Convenció són importants contribucions per a la seguritat alimentària global.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Convenció de la CRVMA
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2016. Consultat el 16 de novembre de 2015.
- ↑ https://www.ccamlr.org/es/news/2022/ecuador-es-convertix-en-nou-membre-de-la-ccrvma
- ↑ «Members | CCAMLR». www.ccamlr.org. Consultat el 2022-10-27.
- ↑ «Estats adherentes | CCAMLR». www.ccamlr.org. Consultat el 2022-10-27.
- ↑ https://www.ccamlr.org/es/organisation/acerca-de-la-ccrvma
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convención para la Conservación de Recursos Vivos Marinos Antárticos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.