Convenció Preliminar de Pau (1823)
La Convenció Preliminar de Pau firmada el 4 de juliol de 1823 en Buenos Aires, va anar un infructuós intent de posar fi a la guerra d'Independència Hispanoamericana. Va ser firmada per dos representants de la Corona d'Espanya i pel govern de la Província de Buenos Aires, que es arrogaba el dret a representar diplomàticament a les Províncies Unides del Riu de la Plata, firmant tractats ad referèndum de les demés províncies.
Antecedent de negociació
Un intent previ de negociació del govern lliberal espanyol adherente a la Constitució de Càdis establida en 1812, va tindre lloc quan el 8 de juny de 1820 el rei Fernando VII va designar com comissionats destinats a Buenos Aires al coronel Manuel Herrera, a Tomás Comyn i al capità de fragata Manuel Martín de Matheu. Atres comissionats varen ser enviats a Chile i Veneçuela. Des de Riu de Janeiro, els comissionats enviats a Buenos Aires varen esperar notícies de la forma en que eixa ciutat rebera un manifest del rei que solicitava als americans la jura de la Constitució de 1812. A pesar de que varen prendre coneiximent que les seues gestions serien rebujades, varen aplegar a Buenos Aires a principis de decembre solicitant un salvoconducte a la Junta de Representants. Obtenint per resposta que el demanat no era necessari:
Els comissionats, tement per la seua integritat, varen abandonar en secret el port de Buenos Aires, tornant a dirigir-se a la Junta el 9 de decembre per a propondre l'enviament de comissionats davant el rei per a tractar i concloure lo més convenient al problema comú. Una volta en Riu de Janeiro, els comissionats varen fer un manifest als habitants de les Províncies del Riu de la Plata i del Alt Perú instant-los a adoptar la Constitució de 1812 i sometre's a l'autoritat de Fernando VII, retornant dos mesos despuix a Espanya.[1]
La missió Pereira - La Robla
Les Corts del govern lliberal d'Espanya varen decidir el 24 de giner de 1822 iniciar negociacions en els governs independents sorgits en les seues colónies americanes, per a això, varen recomanar al govern l'enviament de comissionats.
El 22 de maig de 1822 el rei va nomenar al comissionat Pereira:
Una atra orde similar es va expedir el 26 de setembre de 1822 per a nomenar al comissionat la Robla.
El 28 de juny de 1822 les Corts varen expedir les instruccions per al govern espanyol i per als comissionats. Els comissionats devien deixar a la ratificació del seu govern tot lo firmat abans de posar-ho en pràctica, no obstant podien convindre immediatament relacions de comerç:
El 28 de setembre el govern va ordenar als seus comissionats que procedixquen a donar compliment a la missió.
Els comissionats enviats a Buenos Aires només varen ser autorisats pel seu govern per a negociar en els governs establits en el territori del Virreinato del Riu de la Plata:
Els comissionats que varen partir per a la Costa Ferma varen ser el brigadier de Marina José Sartorio i el capità de fragata Juan Barri, els qui varen arribar a Port Cabell i no varen conseguir iniciar negociacions. Atres comissionats varen ser destacats a Guatemala i a Nova Espanya. Posteriorment varen partir cap al Riu de la Plata Antonio Luis Pereira (cònsul en Riu de Janeiro) i el tinent coronel Luis de la Robla, els qui varen aplegar en setembre a Riu de Janeiro per a prendre allí un barco al seu destí. Des d'eixa ciutat Pereira va enviar el 4 d'octubre un memorial al govern espanyol donant conte de l'estat de les seues colónies americanes i demanant es reconeguera la seua independència. Després de varis mesos de estadía en Riu de Janeiro, varen arribar a Montevideo, des d'a on varen solicitar permís el 30 d'abril per a aplegar a Buenos Aires. El permís va ser acordat el 14 de maig, arribant a la capital el 23 de maig de 1823. El dia 30 varen ser reconeguts oficialment i acordades les seues immunitats corresponents, sent ademés notificada la Junta de Representants.
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convención Preliminar de Paz (1823)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.