Anar al contingut

Convenció Preliminar de Pau (1823)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Convenció Preliminar de Pau firmada el 4 de juliol de 1823 en Buenos Aires, va anar un infructuós intent de posar fi a la guerra d'Independència Hispanoamericana. Va ser firmada per dos representants de la Corona d'Espanya i pel govern de la Província de Buenos Aires, que es arrogaba el dret a representar diplomàticament a les Províncies Unides del Riu de la Plata, firmant tractats ad referèndum de les demés províncies.

Antecedent de negociació

Un intent previ de negociació del govern lliberal espanyol adherente a la Constitució de Càdis establida en 1812, va tindre lloc quan el 8 de juny de 1820 el rei Fernando VII va designar com comissionats destinats a Buenos Aires al coronel Manuel Herrera, a Tomás Comyn i al capità de fragata Manuel Martín de Matheu. Atres comissionats varen ser enviats a Chile i Veneçuela. Des de Riu de Janeiro, els comissionats enviats a Buenos Aires varen esperar notícies de la forma en que eixa ciutat rebera un manifest del rei que solicitava als americans la jura de la Constitució de 1812. A pesar de que varen prendre coneiximent que les seues gestions serien rebujades, varen aplegar a Buenos Aires a principis de decembre solicitant un salvoconducte a la Junta de Representants. Obtenint per resposta que el demanat no era necessari:

si l'autorisació de facultats en que V. SS. es diuen revestits per part del monarca constitucional, és extensiva a reconéixer abans de tota negociació la preliminar i indispensable base de l'independència, que esta i les demés províncies, en Congrés General, han establit en l'acta l'eixemplar certificat de la qual s'acompanya (...)

Els comissionats, tement per la seua integritat, varen abandonar en secret el port de Buenos Aires, tornant a dirigir-se a la Junta el 9 de decembre per a propondre l'enviament de comissionats davant el rei per a tractar i concloure lo més convenient al problema comú. Una volta en Riu de Janeiro, els comissionats varen fer un manifest als habitants de les Províncies del Riu de la Plata i del Alt Perú instant-los a adoptar la Constitució de 1812 i sometre's a l'autoritat de Fernando VII, retornant dos mesos despuix a Espanya.[1]

La missió Pereira - La Robla

Les Corts del govern lliberal d'Espanya varen decidir el 24 de giner de 1822 iniciar negociacions en els governs independents sorgits en les seues colónies americanes, per a això, varen recomanar al govern l'enviament de comissionats.

El 22 de maig de 1822 el rei va nomenar al comissionat Pereira:


Una atra orde similar es va expedir el 26 de setembre de 1822 per a nomenar al comissionat la Robla.

El 28 de juny de 1822 les Corts varen expedir les instruccions per al govern espanyol i per als comissionats. Els comissionats devien deixar a la ratificació del seu govern tot lo firmat abans de posar-ho en pràctica, no obstant podien convindre immediatament relacions de comerç:

Art.° 3 Que per a aproximar i estretir mes i mes les relacions entre aquelles províncies i l'Espanya peninsular, i que durant les negociacions no estiga interromput el Comerç reciproco, autorisa el Gob.no á els Comissionats q.i nomene p.a celebrar i concloure convenis provicionales de Comerç en dhás Províncies, sobre les bases gráles q.i el mateix Gob.no els determine en el seu instrucció.

El 28 de setembre el govern va ordenar als seus comissionats que procedixquen a donar compliment a la missió.

Els comissionats enviats a Buenos Aires només varen ser autorisats pel seu govern per a negociar en els governs establits en el territori del Virreinato del Riu de la Plata:


Els comissionats que varen partir per a la Costa Ferma varen ser el brigadier de Marina José Sartorio i el capità de fragata Juan Barri, els qui varen arribar a Port Cabell i no varen conseguir iniciar negociacions. Atres comissionats varen ser destacats a Guatemala i a Nova Espanya. Posteriorment varen partir cap al Riu de la Plata Antonio Luis Pereira (cònsul en Riu de Janeiro) i el tinent coronel Luis de la Robla, els qui varen aplegar en setembre a Riu de Janeiro per a prendre allí un barco al seu destí. Des d'eixa ciutat Pereira va enviar el 4 d'octubre un memorial al govern espanyol donant conte de l'estat de les seues colónies americanes i demanant es reconeguera la seua independència. Després de varis mesos de estadía en Riu de Janeiro, varen arribar a Montevideo, des d'a on varen solicitar permís el 30 d'abril per a aplegar a Buenos Aires. El permís va ser acordat el 14 de maig, arribant a la capital el 23 de maig de 1823. El dia 30 varen ser reconeguts oficialment i acordades les seues immunitats corresponents, sent ademés notificada la Junta de Representants.

Referències


Referències