Anar al contingut

Control de mosquits

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Anti-mosquito fogging operation.jpg
Control de mosquits
Archiu:Culiseta annulata from Marshall 1938.jpg
Culiseta annulata. Els mosquits són generalment considerats molests i algunes espècies transmeten malalties, per lo que es realisen esforços per a erradicar o reduir la seua presència.

El control de mosquits s'encarrega d'administrar la població de mosquits per a reduir el seu impacte en la salut humana i l'economia. El control de mosquits és una pràctica de salut pública vital al voltant del món i especialment en els tròpics degut a que els mosquits carregen malalties com la malaria i el virus del zika.

Les operacions de control de mosquits estan dirigides cap a tres diferents problemes:

  • Mosquits molests: mosquits que molesten a la gent en les seues cases, en parcs i en llocs recreatius.
  • Mosquits que causen danys econòmics: reduïxen els valors de bien, afecten al turisme i negocis relacionats o impacten negativament al ganado i a les aus de corral.
  • Salut pública: es referix a quan els mosquits són vectores o transmissors de malalties infeccioses.

Alguns organismes infecciosos transmesos per mosquits inclouen: virus de l'Nilo Occidental, encefalitis de Sant Luis, encefalitis equina de l'est, virus de Everglades, virus J de Highlands, encefalitis de la Crosse, dengue, febra groga, virus Ilheus, malaria, zika i filariasis en els tròpics americans; febra de Valle del Rift, Wuchereria bancrofti, encefalitis japonesa, chikunguña i filariasis en Àfrica i Àsia; i virus de l'encefalitis de la vall del Murray en Austràlia.

Depenent de la situació, s'utilisen tècniques com a reducció de fonts, biocontrol, larvicidio o adulticidio per a controlar les poblacions de mosquits. Estes tècniques es conseguixen modificant l'hàbitat, usant pesticidas, agents de control biològic i trampes. La ventaja dels métodos no tòxics és que poden ser utilisats en àrees protegides.

Monitoreo de poblacions

[editar | editar còdic]

Les poblacions de mosquits adults poden ser monitoreadas per conteo d'aterrisages, trampes mecàniques o per tecnologia làser (LIDAR).[1][2]

Per al conteo d'aterrisages, un inspector visita un número donat de llocs cada dia i conta el número de mosquits femella adults que aterrisen en una part del cos com a braços o cames dins d'un interval de temps.

Les trampes mecàniques utilisen un ventilador per a recolectar mosquits en una bossa que és duta a un laboratori per a l'anàlisis de les mostres obtingudes. Les trampes mecàniques utilisen senyals visuals (llum, contrasts blanc i negre) o enzes químiques que normalment són emesos per mosquits per a atraure femelles (eixemple: diòxit de carbono, amoníac, àcit làctic, octenol). Estes enzes són usualment usats en combinació.

Un LIDAR entomológico té la ventaja de mostrar la diferència entre mosquits mascle i femella.[1]


El monitoreo de poblacions de larves de mosquits involucra recolectar larves d'aigua estancada en cullerots o goteros per a pavo. L'hàbitat, el número aproximat de larves i buas i les espècies són importants per a cada recolecció. Un método alternatiu funciona proveint llocs artificials per a la criança (ovitrampas), recolecció i conteo de les larves en desenroll a intervals fixos.

El monitoreo d'estes poblacions és crucial per a saber qué espècies estan presents, si la cantitat de mosquits creix o decreix i detectar qualsevol malaltia que porten.

Tècnica nuclear d'insectes estèrils

[editar | editar còdic]

Per primera volta, una combinació de la tècnica nuclear d'insectes estèrils[3] (SIT en anglés) en la tècnica de l'insecte incompatible (IIT) va ser utilisada per al control de mosquits en Guangzhou, China. La prova pilot va contar en el respal de l'IAEA en cooperació en la FAO en els Estats Units; els resultats varen ser publicats en la revista Nature en juliol de 2019. En combinar estes tècniques, es va demostrar l'exitosa cuasi-eliminació de camps poblacionals d'una de les espècies més invasivas de mosquits, el Aedes albopictus (mosquit tigre asiàtic). La prova va durar dos anys (2016-2017) i va cobrir un àrea de 32.5 hectàrees en dos illes relativament aïllades en Riu de les Perles, Guangzhou, China. Va involucrar la lliberació d'al voltant de 200 millons d'adults esterilisats i exposts a la bactèria Wolbachia.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Journal of Biophotonics.11(8)
    i201800014.ISSN 1864-0648.doi:10.1002/jbio.201800014.Consultat el 29 d'abril de 2020.
  2. Parasites & Vectors.7(1)
    187.ISSN 1756-3305.doi:10.1186/1756-3305-7-187.Consultat el 29 d'abril de 2020.
  3. «Nuclear Technique Ca Help Control Disease-Transmitting Mosquitoes» (en en). www.iaea.org. Consultat el 29 d'abril de 2020.
  4. «China Uses Nuclear Sterile Insect Technique in Mosquit Control» (en en-us). ABC Live Índia. Consultat el 29 d'abril de 2020.