Contessa Entellina
Contessa Entellina (Kundisa en albanés; Cuntissa en siciliano) és un municipio italiano d'1.981 habitants de la Província de Palermo distant 77 km de la capital, 92 de Trapani i 95 d'Agrigent.
El país, junt en Piana degli Albanesi i Santa Cristina Gela, és una de les tres comunitats ètniques encara albanesos de Sicília, a on l'antiga llengua albanesa (arbërisht) es parla.
Història
Primitivamente es dia Entela i va ser una ciutat de l'interior de Sicília a l'esquerra del riu Hypsas (l'actual Belici) a mig camí entre les dos costes. Va ser una ciutat dels élimos. Estava situada en el cim d'un cerro rodejada de precipicis per tres dels quatre costats i en un gran altiplano prop del cim.
La llegenda diu que va ser fundada pels troyanos, dirigits per Acestes, que li va donar el nom de la seua dòna, Entella. Virgilio diu que va ser fundada per l'héroe epónimo Entello, amic i camarada de Acestes.
La primera menció històrica es deu a Diodoro de Sículo que diu que en el 404 a. C. els mercenarios campanos que havien lluitat en el ejército cartaginés, varen ser admesos en la ciutat com a amics, pero despuix es varen rebelar contra els seus habitants i varen matar a tots els hòmens, i es varen quedar en les dònes; la varen governar durant prou anys. Durant les guerres de Dionisio I en els cartagineses, els mercenaris varen estar junt a estos i encara eren els seus aliats en el 396 a. C., quan no més de cinc ciutats en tota l'illa escapaven al domini de Dionisio de Siracusa, el qual finalment la va conquistar en el 368 a. C.
La ciutat va ser governada pels campanos, pero ara enemics dels cartagineses, que en el 345 a. C. varen assolar el seu territori i varen bloquejar la ciutat fins que la varen conquistar algun temps despuix. Va ser reconquistada per Timoleón que va restaurar l'independència.
No va participar en la primera guerra púnica. Despuix va passar a Roma en el restant de l'illa en la segunda guerra púnica i va ser municipio romano, a on es produïa molt va vindre i moscatell. Va sofrir com atres ciutats les exacció de Cayo Verres.
Plinio el Viejo la menciona com una ciudad estipendiaria. Claudio Ptolomeo la nomena sense donar el ranc. Ya no torna a aparéixer en atres autors, pero va seguir existint fins al final de la Edad Media (XIII). Va ser arrebatada als árabes pels normandos en el XI, i en el XIII, Federico II la va fer destruir. Els seus habitants varen ser duts a Nocera Inferiore, prop de Nápoles.
Les monedes duen la llegenda Entellinon i Entellas.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 3364 | 3285 | 3293 | 2646 | 2117 | 1911 | 2301 | 2597 | 2894 | 2669 | 2207 | 2041 | 2052 | 1985 |
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contessa Entellina» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Contessa Entellina.