Contes per cobrar
Els contes per cobrar, abreviades com CC o CxC, són reclamacions de pagament exigibles llegalment en poder d'una organisació. Des del punt de vista contable, existixen dos tipos de contes per cobrar. El més comú correspon a aquelles derivades directament de les operacions de l'organisació, generalment per concepte de bens suministrats o servicis prestats que els clients han rebut pero no han pagat en la seua totalitat. Aixina mateix, existixen contes per cobrar no comercials, que deriven de diverses transaccions internes de l'organisació, com a préstams a empleats i bestreta a empleats, entre uns atres.[1]
El procés comercial de contes per cobrar implica els subprocesos d'incorporació de clients, facturación, cobranza, deduccions, gestió d'excepcions i contabilisació d'efectiu despuix del pagament. Per lo general, es presenten en forma de factures emeses per una empresa i entregades al client per al seu pagament dins d'un determini comunament acordat.
Els contes per cobrar es presenten en el balanç general com un actiu.[2] És una d'una série de transaccions contables que s'ocupen de la facturació d'un client pels bens i servicis que el client ha demanat. Estos poden distinguir-se dels documents per cobrar, que són deutes creats a través d'instruments llegals formals com pagarés o lletres de canvi.[3]
Descripció general
[editar | editar còdic]Els contes per cobrar representen els diners adeutats per entitats externes a l'organisació per la venda de productes o servicis a crèdit. En la majoria de les entitats comercials, els contes per cobrar generalment s'eixecuten generant una factura i enviant-la al client, qui, a la seua volta, deu pagar-la dins d'un determini establit, cridat térmens de crèdit o condicions de pagament.[4]
Les organisacions tenen com a objectiu cobrar totes les factures pendents abans del seu venciment. Aixina, solen establir-se equips de cobranza i de caixa com a part del departament encarregat dels contes per cobrar. Mentres l'equip de cobranza busca al deutor i fa exigible el pagament adeutat, l'equip de caixa efectua l'aplicació contable dels diners rebuts. Per a les organisacions, resulta clau que els determinis de venciment de les factures siguen lo més curts possible, i conéixer les diferents fòrmules per a fer efectiu el seu cobro, com el confirming i el factoraje.[5] Els contes per cobrar poden impactar la liquidea de l'organisació, per lo que és important prestar atenció a estes mètriques. En conseqüència, el risc d'inversió deu ser lo més chicotet possible.[6]
Condicions de pagament
[editar | editar còdic]Un eixemple de condicions de pagament comú és de 30 dies nets, lo que significa que el pagament venç al final dels 30 dies hàbils a partir de la data de la factura. El deutor és lliure de pagar abans de la data de venciment, i les empreses poden oferir un desconte per pagar de manera anticipada.[7] Atres condicions de pagament comuns inclouen 45 i 60 dies nets i 30 dies al final del més. L'acreedor pot cobrar càrrecs per mora o interessos si el monte no es paga abans de la data de venciment.[8]
Ya que no es cobrarà el total dels deutes dels clients, les organisacions estimen el monte i després registren un recapte per a les contes incobrables,[9] que apareix en el balanç general com una contracuenta que compensa el total dels contes per cobrar. Quan els contes per cobrar no es paguen, algunes empreses les poden entregar a agències de cobranza externes que intentaran recuperar el deute per mig de la negociació de plans de pagament, ofertes de liquidació o la busca d'accions llegals.[10]
Les bestreta de clients són part dels contes per cobrar si una empresa rep un demanat dels seus clients en condicions de pagament acordades per avant.[11] Ya que la facturació es realisa per a reclamar les bestreta vàries voltes, esta àrea de cobranza no es reflectix en els contes per cobrar. Idealment, ya que el pagament per avant es produïx dins d'un determini acordat mútuament, és responsabilitat del departament de contabilitat traure periòdicament l'estat de conte que mostra la bestreta cobrable i deu proporcionar-se a vendes i màrqueting per al cobro de les bestreta. El pagament dels contes per cobrar pot estar protegit ya siga per una carta de crèdit o per un segur de crèdit comercial.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Engrunse Vargas (1996). Contabilitat. Anàlisis de Contes (en és), Sant Josep: EUNED, pp. 63-66. ISBN 978-9977-64-859-0.
- ↑ «Per qué tindre molts contes per cobrar pot ser mal per als negocis» (en és). www.pnc.com. Consultat el 2023-06-29.
- ↑ Belverd E. Needles, Marian Powers, Susan V. Crosson. (2010) Financial and Managerial Accounting, 373.
- ↑ «GLOSARIO DE TERMINOS».Consultat el 2023-06-29.
- ↑ «¿Quina fòrmula deuria elegir per a cobrar les seues factures?» (en és). Expansió. Consultat el 2023-06-30.
- ↑ (2016).«Accounts Receivable Management».International Journal of Sciences.
- ↑ «TÉRMINOS DE PAGO NET 30: significat, eixemples i raons per les que deuria usar-los o no» (en és). BUSINESS YIELD. Consultat el 2023-06-30.
- ↑ «Cóm manejar els teus diners: ¿Qué són interessos per mora i cóm calcular-los?» (en és). GCFGlobal.org. Consultat el 2023-06-30.
- ↑ «Allowance for doubtful accounts definition». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2010. Consultat el 29 de juny de 2023.
- ↑ Gitman, Lawrence J.; Zutter, Chad J. (2012). Principis d'administració financera, 12a. edició, Pearson Educació, pp. 551-567. ISBN 978-607-32-0983-0.
- ↑ «Anticipe de clients» (en és). Economipedia. Consultat el 2023-06-29.
- ↑ «Segur de crèdit financer».Revista Ibero-Llatinoamericana de segurs.19(32)ISSN 2500-7556.Consultat el 2023-06-30.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuentas por cobrar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.