Anar al contingut

Consens de Ginebra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Consens de Ginebra sobre la Promoció de la Salut de la Dòna i l'Enfortiment de la Família és una declaració provida (contra l'abort) copatrocinada pels governs de Brasil,[1] Egipte, Hongria, Indonèsia, Uganda i els Estats Units, firmada per 34 països el 22 d'octubre de 2020.[2][3][4]

Els crítics han acusat als firmants d'estar motivats pel desig de socavar les institucions internacionals establides.[5]

El 28 de giner de 2021, el president nortamericà Joe Biden va retirar a Estats Units de la declaració.[6][7] La declaració va ser firmada per Iván Duc de Colòmbia, pero va ser retirada per Gustavo Petro poc despuix de prendre possessió com a president.[8] El 17 de giner de 2023, el president brasiler Lula da Silva va retirar a Brasil de la declaració.[9]

Generalitats i objectius

No va ser firmada en Ginebra pero va ser presentada de forma virtual en la sèu de Nacions Unides en Nova York per problemes en el COVID19. No és un document vinculant, com a tantes declaracions de les Nacions Unides. La declaració[10] és un compromís per a previndre l'abort i assegurar el dret a la vida dels no naixcuts, aixina com un respal a la família com a cèdula fonamental de la societat. Va ser formulat pel llavors secretari d'Estat Mike Pompeo i presentada per la delegada del país davant l'Assamblea General de l'organisació, Kelly Craft en decembre de 2020, alegant que "no existix el dret internacional a l'abort" i per tant a l'organisació "deu respectar les lleis i polítiques de cada país en la matèria".[11]

Sobre els seus objectius són, entre uns atres:

  • Alcançar una salut millor per a les dònes
  • Preservar la vida humana
  • Recolzar a la família com a part fonamental d'una societat saludable
  • Protegir la sobirania nacional en la política global

Crítiques

Molts senyalen que la majoria dels firmants són governs antiliberales, autoritaris o autocràtics.[1][12] Senyalen que els governs subscriuen predominantment punts de vista religiosos de llínea dura, i alguns dels seus líders han segut acusats de violacions dels drets humans.[1] Encara que la declaració conté declaracions sobre els drets de la dòna i l'igualtat de gènero, la majoria dels països firmants no semblen prendre-li-les en sério, i alguns es troben entre els pijors perpetradores de l'opressió cap a la dòna. Molts dels països tenen problemes importants en les violacions, el matrimoni infantil i l'esclavitut sexual.[1]

Referències