Conotoxina
Les conotoxinas o conopéptidos són un grup de péptido neurotóxicos identificats en el verí dels caragols con (gènero Conus), un grup de caragols depredadors marins. Estos péptidos són produïts per la glándula del verí de totes les prop d'1.000 espècies conegudes de caragols con. Cada espècie produïx centenars de péptidos venenosos diferents, per lo que s'estima que existixen prop de 100.000 conotoxinas. Estes toxines són més chicotetes que les que habitualment es troben en atres verins animals, com el de les escurçons o les aranyes. Generalment estan compostes per 10 a 35 aminoàcits i tenen la particularitat de presentar modificacions postraduccionals poc freqüents.[1][2][3]
L'estudi de les conotoxinas es remonta als anys 70, quan es varen descobrir les seues propietats venenoses i la seua possible aplicació terapèutica.
S'han utilisat en fins científics per a determinar la selectivitat de determinats fàrmacs a canals iònics, per la seua alta especificidad. [4] També han segut utilisades en la síntesis de fàrmacs analgésicos molt potents, com el ziconotide, que s'utilisa per via intratecal per al tractament del dolor neuropático persistent i resistent a tot tipo d'un atre tractament. La seua administració en la mèdula espinal produïx analgèsia bloquejant la lliberació dels neuro-transmissors des de les aferencias nociceptives primàries i prevenint la propagació de les senyals doloroses cap al cervell. Normalment s'administra a través d'una bomba de perfusión contínua en l'espai subaracnoideo (via intratecal). [5]
Classificació
Les conotoxinas es classifiquen d'acort a tres característiques principals de la seua estructura i funció. En primera instància, les conotoxinas s'agrupen en superfamilias d'acort a les similituts en la seqüència del péptido senyal, una regió del péptido inmaduro que dirigix la localisació del péptido cap al retícul endoplasmático i la seua posterior secreció extracelular. Actualment, es reconeixen més de 30 superfamilias de conotoxinas (A, D, O1, O2, O3, M, En-ikot-ikot, etc). [6]En segon lloc, les conotoxinas es classifiquen d'acort al patró de residus de cisteína i els ponts disulfuro presents en la seqüència madura dels conopéptidos. [6]Hi ha més de 30 patrons de cisteína, que es nomenen utilisant números romans. Per eixemple, el patró I correspon a la sequencia general CC-C-C, a on el guion representa la presència d'un o més aminoàcits entre dos cisteína. Abans de la primera i despuix de l'última cisteína pot, o no, haver atres residus d'aminoàcits. El tercer criteri té que vore en la funció de les distintes conotoxinas, en particular, en el receptor diana sobre el qual tenen el seu efecte i la seua activitat farmacològica, definint aixina a les "famílies farmacològiques". Les conotoxinas poden actuar sobre canals iònics, receptors de membrana o transportadors com el de les monoaminas. Es reconeixen més d'una dotzena de famílies farmacològiques, que es nomenen utilisant lletres gregues. Per eixemple, les α-conotoxinas actuen inhibint els receptors nicotínicos d'acetilcolina, les k-conotoxinas bloquegen canals iònics de potassi i les χ-conotoxinas inhibixen transportadors de serotonina. [6]
Estructura química
Estes neurotoxinas estan constituïdes por entre 50 a 200 chicotetes proteïnes en péptidos diferents, molts dels quals estan formats por entre 7 i 40 aminoàcits, encara que la majoria conté només entre 12 i 30. Tots ells presenten un restant del aminoàcit cisteína lo que permet la formació d'enllaços disulfuro dins de la molècula que li proporcionen una alta estabilitat. Els residus de cisteína han permés la classificació de les conotoxinas, segons la seua estructura química i el seu número de péptidos Revista Ciència:
- Les ώ-conotoxinas seguixen el patró C-C-CC-C-C (Els guions representen l'espai entre cisteína i cisteína, que està ocupat per un aminoàcit diferent.) Les w-conotoxinas l'entrada de calcio, activada per voltage dins de la membrana presináptica i, per tant, la lliberació d'acetilcolina
- les α-Conotoxina mantenen una disposició CC-C-C.
- Les δ-Conotoxina tenen 29 péptidos.
- Les k-Conotoxina tenen 27 péptidos.
-
Estrcutura de la conotoxina α-TIA de Conus tulipa
-
Estructura de la conotoxina gm9a, el péptido espasmódico, de Conus gloriamaris
-
Estrctura de la conotoxina α-PnIA de Conus pennaceus
Vore també
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGao2017 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGerwig2013 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaEssack2012 - ↑ «https://journals.physiology.org/action/cookieAbsent» (en en). American Physiological Society. doi:10.1152/physrev.00020.2003. Consultat el 2026-05-13.
- ↑ Lin, Jinping; Chen, Shuwei; Butt, Usman Dawood; Yan, Min(2024-05).«A comprehensive review on ziconotide».Heliyon.10(10): i31105.ISSN 2405-8440.doi:heliyon.2024. i31105 10.1016/j. heliyon.2024. i31105.Consultat el 2026-05-13.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Li, Rui; Yu, Junwen; Ye, Dongxin; Liu, Shanghua(2025-02-09).«Conotoxins: Classification, Prediction, and Future Directions in Bioinformatics».Toxins.17(2): 78.ISSN 2072-6651.doi:10.3390/toxins17020078.Consultat el 2026-05-13.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conotoxina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.