Conjunt estacionari
En teoria de conjunts i en teoria de models existixen tres nocions diferents de conjunt estacionari:
Conjunt estacionari clàssic
Si és un cardinal en cofinalidad no numerable, i es interseca en cada conjunt club de llavors es denomina conjunt estacionari. Si un conjunt no és estacionari, llavors es denomina conjunt prim. Esta noció no deu confondre's en la de conjunt prim en teoria de números.
Si és un conjunt estacionari i és un conjunt club, llavors la seua intersecció també és estacinaria. Perque si és qualsevol conjunt club, llavors és un conjunt club perque l'intersecció de dos conjunts club és també un conjunt club. Aixina és no buit. Per lo tant, deu ser estacionari.
La restricció a una cofinalidad no numerable es fa per a evitar casos trivials: Suponga's que té un cofinalidad numerable. Llavors és estacionari en si i solament si està acotat en . En particular, si la cofinalidad de és , llavors qualssevol dos conjunts estacionaris de tenen intersecció estacionària.
Si s'introduïx la restricció de cofinalidad no numerable llavors lo últim deixa de ser certo. De fet, suponga's que és un cardinal regular i és estacionari. En eixe cas pot ser particionado en conjunts estacionaris disjunts. Este resultat es deu a R. M. Solovay. Per a cardinal successor, este resultat va ser demostrat per S. M. Ulam i es demostra fàcilment en l'auxili de la matriu de Ulam.
Conjunt estacionari de Jech
Existix una atra noció diferent de conjunt estacionari deguda a Thomas Jech. Donat un conjunt , sent un cardinal i un conjunt tal que el seu cardinal , a on denota el conjunt de conjunts de cardinalidad : . Com en el cas d'un conjunt estacionari clàssic, és estacionari si i solament si es interseca en cada conjunt club de i és no acotat baix i tancat baix l'unió de cadenes de llongitut inferior a .
Esta definició en general no és equivalent de conjunt estacionari clàssic, encara que para i abdós coincidixen en el sentit de que és estacionari si i solament si és estacionari en . En este cas també es complix una versió moficada del lema de Fodor.
Referències
Bibliografia
- Matthew Foreman, Stationary sets, Chang's Conjecture and partition theory, in Set Theory (The Hajnal Conference) DIMACS Ser. Discrete Math. Theoret. Comp. Sci., 58, Amer. Math. Soc., Providence, RI. 2002 pp. 73–94 (Archiu disponible ací)
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conjunto estacionario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.