Anar al contingut

Conjunt difuso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Conjunt difuso

Un conjunt difuso (en inglés: fuzzy set) és un conjunt que pot contindre elements de forma parcial, és dir, que la propietat de que un element x pertanyga al conjunt A (x∈A) pot ser certa en un grau parcial de veres. Este grau de pertinença és una proposició en el context de la llògica difusa, i no de la llògica usual binaria, que solament admet dos valors: cert o fals.

El grau de pertinença de x a A, o el grau de veres de pertànyer al conjunt, es medix en un número real μA(x) comprés entre 0 i 1, abdós inclusivament. De forma rigorosa, el valor corresponent a cada element definix una funció indicatriz μA(x):X→[0,1], a on X representa el conjunt universal del que el conjunt A pren els seus elements. Per això se sol parlar de subconjunts difusos i no de conjunts difusos.

Si el valor d'esta funció és 0, x no pertany a A. Si és 1, llavors x∈A totalment, i si 0<μA(x)<1 llavors x pertany a A d'una manera parcial.[1]

Història

La teoria dels subconjunts difusos va ser desenrollada per Lofti A. Zadeh en 1965 en la finalitat de representar matemàticament l'imprecisió intrínseca de certes categories d'objectes.[2]

Els subconjunts difusos (o parts borrosas d'un conjunt) permeten modelar la representació humana dels coneiximents (per eixemple per a medir la nostra ignorança o una imprecisió objectiva) i millorar aixina els sistemes de decisió, d'ajuda a la decisió, i d'inteligència artificial.

Operacions

En els conjunts difusos es poden realisar les mateixes accions que en els conjunts clàssics. Sent dos conjunts difusos A i B es definixen les operacions usuals:[3]

Conjunts A i B Definits per μA(x) i μB(x)
Intersecció usual μA∩B(x)=min⁡{μA(x),μB(x)}
Unió usual μA∪B(x)=max⁡{μA(x),μB(x)}
Complementari usual μA¯(x)=1−μA(x)

Referències

Notes

  1. ↑ (Zadeh, 1965, p. 339)
  2. ↑ (Zadeh, 1965, p. 338)
  3. ↑ (Zimmermann, 2001, pp. 16–17)

Bibliografia

de:Fuzzylogik#Unscharfe Mengen


Referències